D’entre les novetats del diccionari normatiu del 2025 que va presentar dijous l’Institut d’Estudis Catalans, hi apareixen mots provinents del japonès, com ara sushi i manga. Del xinès, el DIEC introdueix wok i taitxí, que en aquest segon cas s’ha adaptat a l’ortografia catalana. De l’àrab, hi entra falàfel. I de l’italià, la paraula amb grafia internacional mozzarella i les adaptacions ortogràfiques caputxino i feta, el formatge cru que, tot i que és d’origen grec, s’anomena amb la paraula italiana fetta, que vol dir rodanxa.
I jacuzzi ? Perquè jacuzzi també és novetat d’aquesta tongada. No hauria d’anar amb els mots d’origen nipó? Doncs no, perquè no ve de les illes del sol ixent, sinó d’una península força més pròxima, la Itàlica. En lingüística, els falsos amics són aquelles paraules provinents de dues llengües que, tot i que tenen un aspecte semblant, tenen significats diferents. Per exemple, la cama és en català una de les extremitats inferiors, mentre que en castellà és el llit. De vegades, la confusió ve més per la similitud amb altres paraules, i aquest és el cas de jacuzzi.
Una marca registrada ha aconseguit arrabassar el nom tècnic a la banyera d’hidromassatge
Perquè jacuzzi no és una paraula d’origen japonès, sinó italià. De fet, és un cognom, un derivat deformat del nom Jacob convertit en cognom, com ha fet el castellà amb Jacóbez. I va ser una família italiana emigrada als Estats Units, instal·lada a Califòrnia, la que ha aconseguit fer conegut mundialment el seu cognom, Jacuzzi, gràcies a l’invent de la banyera d’hidromassatge.
Sembla ser que els set germans Jacuzzi es dedicaven a fabricar hèlixs i bombes hidràuliques. El germà petit, Candido, tenia un fill que patia dolors greus a causa d’una malaltia reumàtica, de manera que l’home es va empescar la incorporació d’una d’aquestes bombes a una piscina petita per apaivagar el patiment del nano. És així que el 1956 va inventar la banyera d’hidromassatge.
Al cap dels anys, Candido Jacuzzi ha aconseguit que la seva marca registrada arrabassi el nom tècnic a la banyera d’hidromassatge i passi a ser coneguda arreu del món amb el seu cognom. La gràcia d’aquesta història és fer passar una marca registrada a nom comú i que entri al diccionari. És un cas semblant al de la pasta amb forat o el caramel amb pal, les marques dels quals han aconseguit una cosa tan extraordinària com la de convertir un nom propi en un nom comú. Però els advocats d’aquestes empreses, com que no deuen tenir gaire feina, es dediquen a empaitar les persones que fan servir aquests noms comuns. El senyor Jacuzzi va demostrar ser més llest, i ara fins i tot els diccionaris li fan publicitat.
