Hansi Flick rega amb optimisme les seves compareixences esperant que la feina, la paciència i les bones paraules facin brotar el bon futbol i el Barcelona pugui recollir fruits a l’abril i el maig. Tot i això, sense haver aconseguit la seva màxima brillantor ni molt menys, ja s’ha enfilat al lideratge de la Lliga. No ocupava aquesta posició privilegiada des de la jornada 7, però amb quatre victòries seguides després del clàssic del Berna- béu ha restat sis punts als blancs i els ha avançat.
Després del 3-1 a l’ Alabès va sorprendre veure el tècnic immòbil a la banqueta amb la mirada absent. L’alemany estava exhaust, gairebé afligit. Raphinha va anar a animar-lo. “M’ha dit el mateix que sempre dic jo, que millorarem”, va confessar Flick. El que no va fer públic el tècnic és que gran part de la seva frustració era per les dues expulsions a membres del seu equip tècnic. Flick no entén que hi hagi tan poc diàleg amb el quart àrbitre i sent que això el fa perdre energia en coses externes.
Raphinha marca el camí pressionant, Pedri ordena el joc i Lamine va provar 15 cops el driblatge
La seva prioritat és millorar el rendiment i ara comença a tenir els elements perquè el Barça deixi d’enyorar-se a si mateix. Traient la patacada a Stamford Bridge a la Champions, és en el campionat de Lliga on els blaugrana es van retrobant i acostant-se a la seva versió més entusiasta, la que va conquerir el triplet nacional.
Sense arribar als estàndards del passat, el Barça va tenir intensitat i electricitat a estones. Va tenir molta possessió, però també va fer més tackles que l’ Alabès, va guanyar 60 duels per 40 del rival, i va recuperar fins a 48 pilotes. Números que expressen que es pretén recuperar la identitat extraviada. Amb més treball, la tàctica de fora de joc va tornar a funcionar i l’Alabès va caure vuit vegades en posició avançada.
Potser va ser alinear set jugadors del planter de sortida el que va fer jugar més de memòria a l’equip. De segur que va revitalitzar i va donar una marxa més la presència de Raphinha a l’onze. I la recuperació de Pedri va ser oli en un llum per ordenar i posar-hi calma. A més, Lamine Yamal va donar senyals de voler liderar els atacs sent molt més atrevit amb el driblatge.
Entre reaparicions i estats de forma a l’alça, la profecia de Flick que el seu Barça creixerà és més a prop. Balde, Eric i Gerard Martín són els que menys alts i baixos estan tenint en defensa i ara tenen la presència al darrere de Joan Garcia, que, a part de l’aturada inversemblant a Jonny Otto, és una xarxa de seguretat perquè llegeix molt bé les sortides com a lliure i és fiable amb el peu.
A la sala de màquines, mitja hora de Pedri és molt, i s’espera que pugui ser titular demà contra l’ Atlètic. Mentre que Dani Olmo, a la mitjapunta, va retrobar la porteria amb dues bones definicions. Un doblet que ja va fer fa un any a l’Espanyol.
A la punta d’atac, Raphinha és contagiós. “Algú ha de ser el pesat que exigeix més als companys”, s’autodefineix. L’equip l’imita en la pressió, però va tornar a ser desequilibrant amb dues assistències. Per la seva banda, Lamine Yamal va aparcant de mica en mica les molèsties del pubis. El tractament de radiofreqüència ha ajudat. L’extrem va intentar 15 driblatges (la meitat de l’equip) i deu vegades va superar el seu marcador. Va fer un gol, va regalar l’assistència del 3-1 (ja en va donar dues contra l’Athletic), va rematar al pal després de driblar Sivera i gairebé provoca un penal. A més, se’l va veure molt implicat amb vuit recuperacions. Entre tots apugen el llistó i Flick es frega les mans. La seva profecia encara no s’ha complert, però ja és líder.
