A Vigo, un dels llocs de la geografia espanyola on els llums, en aquest cas els de Nadal, importen tant o més que el futbol, l’Espanyol va provocar una apagada general. Un curtcircuit dissenyat per Manolo González, que va tenir la poc original idea, i potser per això brillant, de defensar-se amb tot durant 86 minuts i executar el rival al final, quan no hi havia capacitat de reacció. No hi haurà manera que el Museu del Prado s’interessi per aquest partit, soporífer per moments, però el gol de Kike García després d’un oportú cop de cap al servei d’un córner és la confirmació que aquest Espanyol va molt de debò cap a Europa.
El futbol li va tornar a l’equip blanc-i-blau a Balaídos els anys de salut que tantes vegades li va restar en altres èpoques. No va ser el millor matx dels pericos, obcecats a protegir-se, diligents fins a l’extrem a defensar la porteria, però sí el més seriós i efectiu. Els dos tècnics van dibuixar una fascinant batalla tàctica. Un monument, en canvi, a l’avorriment per a l’aficionat, on les àrees i els seus inquilins van ser convidats de pedra molts minuts. I això que el Celta ho va intentar de múltiples maneres, governant la pilota però no el partit, ja que, davant, Manolo tenia un pla.
L’Espanyol es va projectar molt poc en atac al primer temps, i això que es projectava cap al fons buit d’un Balaídos en obres que permet atalaiar el partit des de les terrasses dels bars pròxims. Només va travessar la divisòria amb perill quan el Celta, un equip animós que gaudeix de fer córrer la pilota, s’equivocava. Manolo González va recordar que així va aconseguir obrir el partit la temporada passada i va planificar una pressió alta per condicionar un rival que arrisca massa. Giráldez també havia après la lliçó i va alinear els centrals amb millor peu per evitar ensurts. I, tot i això, Dolan va ser capaç de fer bona la pressió i recuperar en camp contrari en una jugada que es va acabar amb un centre de Pere Milla. Roberto no va arribar per centímetres a la rematada. Allà es va acabar l’actuació de Radu en aquell període.
Aquest nou triomf manté l’equip perico sisè i cada vegada amb més raons per pensar en Europa
Terrats va repetir l’onze, convençut Manolo González que en aquest tram de temporada ha de ser un jugador important per a l’equip. Malgrat que, encomanat per la serietat del col·lectiu, no va aconseguir posar aquest punt de pausa i talent. No va encendre l’alegria en un exercici gairebé militar i va acabar substituït. Pol Lozano va entrar per Edu Expósito enmig i, com és habitual, Roberto va prendre el lloc de Kike García.
El partit era tan sonso que el VAR va decidir donar-li una mica de vida cridant l’ àrbitre per assenyalar un fora de joc. Excentricitats del futbol modern. El Celta reclamava un penal de Calero sobre Borja Iglesias, però el davanter estava en posició incorrecta. L’Espanyol no patia fins que aquella jugada va envalentir el Celta. Des d’aleshores, el partit es va anar inclinant cap a la porteria de Dmitrovic i Bryan Zaragoza va trobar l’espai en un contraatac per disparar creuat sobre la porteria de Dmitrovic.
A la represa, el monopoli de la pilota va ser encara més acusat a favor del Celta. Res no es va saber de l’Espanyol en atac, lligat de mans pel rival i sense capacitat per desencadenar el vertigen que acostuma a desencadenar aquesta temporada. Es va començar a intuir que el desenllaç no seria positiu si alguna cosa no canviava radicalment, però va aparèixer Manolo González per girar-li la cara a l’equip amb diversos canvis i en la recta final va arribar l’escomesa esperada.
Els blanc-i-blaus van renunciar a atacar gran part del partit, però el gol a la recta final va validar la proposta
Van ser tot just cinc minuts. Dues rematades. Una de Cabrera al primer pal. I el segon, des del mateix lloc, rematat de cap per Kike amb cura per colar la pilota al fons de la porteria. El davanter amb qui ningú no compta per al gol, però en qui el tècnic gallec confia sempre. Un altre miracle difícil de creure pel que suposa en termes classificatoris. L’enèsim triomf arribat del cel. Una normalitat que permet que l’equip perico continuï sisè. Amb 24 punts després de 14 jornades. Seran coses de meigas . O de sants, com caldrà començar a veure Manolo González.
