El president de la Generalitat, Salvador Illa, es juga gran part de la legislatura amb el pla per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 que va anunciar ara fa un any. El projecte entra en una fase decisiva amb la sortida a concurs dels primers solars i amb un saldo d’execució en què té un paper rellevant la compra directa d’habitatge a fons i bancs.
En el balanç dels primers dotze mesos, el Govern inclou 1.800 pisos adquirits a entitats com ara Cerberus o InmoCaixa, a més de 4.000 immobles ja en producció de l’Incasòl i 3.000 dels ajuntaments amb fons Next Generation. Amb aquests càlculs, doncs, el pla 50.000 té un 18% dels pisos disponibles o en estat avançat de construcció el primer any. Les pròximes setmanes la Generalitat té previst treure a concurs els primers lots per edificar habitatge assequible en solars públics, cosa que suposa el gruix del pla estrella.
Amb aquesta última via, estima que a partir del 2026 podrien començar els tràmits per aixecar 22.241 pisos potencials –un 65% ja té promotor–. Queden pendents 18.959 immobles més per arribar al 100% dels habitatges compromesos el 2030.
El sector veu arriscada la data del 2030 per al pla 50.000, però valora que la maquinària estigui en marxa
Una part del sector va entendre al principi que el conjunt dels 50.000 habitatges anunciats seria de nova construcció a partir de la convocatòria de solars que l’ Executiu impulsa. Finalment, el Departament de Territori i Habitatge, que dirigeix Sílvia Paneque, va aclarir que també compten els immobles adquirits mitjançant el dret de compra preferent (tempteig i retracte), una mesura que ha ampliat aquest any. D’aquesta manera, el pla incorpora habitatge que ja estava habitat parcialment, però que ara passa a estar sota el paraigua públic permanentment. És el cas dels 743 pisos que la Generalitat ha comprat a Cerberus per 72 milions d’euros, el fons que es va quedar amb els actius tòxics del BBVA. Gran part dels llogaters ja estaven al programa “ Reallotgem”, pel qual l’administració abona un percentatge del lloguer al propietari dels pisos. Ara el tenidor passa a ser la Generalitat. Els 12.000 pisos que Catalunya gestiona ara que venien de la Sareb, en usdefruit per quatre anys prorrogables, no s’inclouen en el pla 50.000.
El sector privat es mostra optimista amb el desenvolupament del programa d’habitatge. Els màxims responsables de l’ Associació de Promotors de Catalunya ( APCE) i de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya ( CCOC) confien que els primers lots de solars de la Generalitat surtin a concurs a començaments d’any. “Avancen sobre el sòl que ja tenien més o menys identificat”, explica el president dels promotors catalans, Xavier Vilajoana. “Estan en marxa i, una vegada s’hagin adjudicat els solars, podem comptar dos o tres anys de construcció per a les primeres promocions”, comenta el màxim responsable dels constructors, Lluís Moreno.
Pel que fa a l’horitzó del 2030, Vilajoana afirma que prefereix no centrar-se tant en les dates com en el simple fet que la maquinària “està en marxa”. “Hi ha molts factors que no depenen directament del Govern, com ara les llicències urbanístiques, de manera que és molt arriscat intentar posar una data per aconseguir la fita”, explica.
Un estudi de la UPC rebat la necessitat d’edificar més i advoca per l’habitatge social i el control de rendes
El Govern encara no ha fet públic els detalls del concurs per adjudicar els solars, però sí que ha transcendit que licitarà una primera remesa a començaments d’any amb lots d’uns 400 habitatges. En total, es mobilitzaran solars que estan en fases molt avançades per construir entre 1.500 i 1.800 pisos. “Els contractes que es licitaran poden ser d’una mida massa gran per al teixit empresarial a Catalunya”, valora Vilajoana.
Per la seva part, Moreno apunta que la mobilització dels solars per als 50.000 habitatges públics ha de ser únicament un primer pas. “Tenim actualment un dèficit d’uns 300.000 habitatges i la demanda continua augmentant. És important que també s’aconsegueixi mobilitzar tot el sòl disponible per complir amb el pla d’aixecar 210.000 habitatges públics i privats que recentment ha anunciat el president”, comenta l’empresari.
D’altra banda, Montserrat Junyent, presidenta resident de l’ Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, també valora la iniciativa, si bé demana un marc legal “estable” que generi certesa per aconseguir els objectius. Per això, defensen la creació d’un pacte transversal per l’habitatge.
Els primers pisos de la convocatòria de solars estaran a punt d’aquí dos o tres anys, segons els constructors
La necessitat de generar més habitatge centra les principals mesures per pal·liar les dificultats d’accés. Tot i això, aquesta visió de centrar els esforços a construir més comença a ser qüestionada per alguns actors. És el cas d’un estudi de la UPC que el Ministeri d’Habitatge va presentar recentment. El treball, firmat pels investigadors Blanca Arellano i Josep Roca, defensa que no hi ha un greu dèficit d’habitatges i que les polítiques d’oferta no són la solució a l’encariment de preus, perquè durant la bombolla s’edificava a mans plenes i l’encariment es va disparar. Per contra, afirmen que el principal repte resideix en la construcció d’habitatge social i, a més, defensen el control de rendes per refredar el mercat.
