Explorar com els adolescents construeixen, projecten i a vegades deformen la seva identitat a través de les pantalles és la premissa de Sense filTRES, el nou teen drama de Vértigo Films i 3Cat que aquest dimarts s’estrena a la plataforma catalana. La sèrie parteix de tres relats -Charlie, Alicia i Emma- que es creuen en un mateix eix temàtic: el sexting i la tensió constant entre allò que un mostra i allò que realment és. Segons Amaya Izquierdo, una de les creadores i guionistes, la idea va sorgir del desig de retratar “la manera de relacionar-se dels joves a través de les xarxes socials”, però anant més enllà de l’anècdota digital per endinsar-se en els conflictes íntims que aquestes dinàmiques generen.
Izquierdo explica que va ser una de les impulsores del projecte dins de Vértigo Films, on treballa com a productora executiva. Explica que, juntament amb Aleix Mestre i Ainhoa Bolaños, va començar a desenvolupar “una sèrie per a públic adult jove amb un focus en la diversitat i en una sèrie de temes” que no sempre troben espai en la ficció convencional. Anteriorment havien treballat a Nudes (adaptació d’una sèrie noruega estrenada també a 3Cat), però aquest model se’ls havia quedat petit.
“Nudes només parla de nus”, afirma, i el seu equip necessitava una narrativa més lliure, que permetés abordar altres problemàtiques juvenils i formes de comunicació. D’aquí va sorgir la idea de crear una mena d’“enciclopèdia de termes” on cada temporada pugui reflexionar sobre un concepte lligat al món digital.
Nico Ariso (esquerra) interpreta Charlie
En aquesta primera temporada, composta per 9 episodis de tot just 20 minuts -tres de dedicats a cada protagonista-, l'eix comú és el sexting: l'intercanvi de missatges, fotos o vídeos de contingut sexual a través del mòbil o de plataformes digitals, generalment entre persones que mantenen una relació o estan iniciant un coqueteig. En futures possibles temporades, ja treballen en temes com els xats de grup, el ciberassetjament o fins i tot el control parental entre adolescents.
Per a Izquierdo, la pregunta central de Sense filTRES és com convivim amb la bretxa entre el que projectem i el que som. La creadora subratlla que aquesta dualitat no és nova, però que avui s'amplifica perquè el que mostrem en xarxes “és públic i accessible per a qualsevol”. En l'adolescència, afegeix, aquest xoc adquireix especial pes, perquè és un moment en el que el “voler ser” canvia amb rapidesa i la validació externa condiciona la construcció de la identitat. La sèrie reflexiona així sobre els filtres -els reals i els metafòrics- que ens posem per agradar, protegir-nos o encaixar.
Luana Rocha és Alicia
A partir d'aquesta premissa s'articulen els tres protagonistes. Charlie (Nico Ariso), un noi trans de 15 anys, encarna la dificultat de reconèixer-se en un cos que encara no respon a com ell s'imagina. “Ell utilitza eines d'intel·ligència artificial per masculinitzar la seva imatge”, compte Izquierdo, perquè creu que així agradarà més. El seu arc aborda la disfòria, la pressió dels referents irreals en xarxes i la necessitat d'acceptació, tant pròpia com social. Charlie és, en paraules de la creadora, un personatge fàcil d'empatitzar perquè tots, en algun grau, hem sentit que no encaixem amb la nostra imatge.
Alicia (Luana Rocha), per la seva banda, permet explorar l'abús de poder i la fragilitat del consentiment. Per a izquierdo era essencial mostrar que l'abús no es redueix a l'explícitament sexual, sinó també a les dinàmiques desiguals que es donen en àmbits com la música o el cinema. El personatge queda atrapat entre el desig de créixer professionalment i la por de contrariar un home amb influència, amb qui al principi ha coquetejat sense imaginar les conseqüències. La sèrie subratlla així que el consentiment ha de ser sempre “explícit i constant”, desmuntant la idea de què un sí inicial legitima qualsevol cosa.
El tercer bloc se centra a Emma (Lara Oliete), un personatge que permet visibilitzar el desig lèsbic sense els estereotips hipersexualitzats habituals en la ficció. Izquierdo volia mostrar un triangle amorós entre tres noies des d'una mirada honesta i corporal, on fins i tot la repressió del desig se somatitza. Emma experimenta símptomes físics derivats de no poder expressar-se, una cosa que la creadora relaciona amb la tendència d'aquesta generació a transformar els seus conflictes emocionals en malestars corporals. A més, el bloc introdueix qüestions com la monogàmia, el poliamor i les noves formes relacionals que manegen les i els joves.
Sense filTRES no només interpel·la adolescents, destaca la seva creadora i guionista. En les projeccions, explica, molts joves demanen que la vegin els adults “perquè entenguin com ens relacionem”, mentre espectadors de 60 o 70 anys també empatitzen amb els personatges. La sèrie aspira a obrir converses familiars i socials, funcionant gairebé com un glossari emocional sobre el món digital. A més, destaca la seva ambició estètica: no és “una sèrie plana”, sinó una obra amb una proposta visual diferenciada per a cada personatge, que demostra que es pot parlar d'adolescència des del respecte, la complexitat i el llenguatge de l'art.
