Walt Disney va variar el món
Cada vegada que sento parlar de senglars a Catalunya penso en la família de Walt Disney i en la d’aquell professor d’institut de Pineda, de 34 anys, que va perdre la vida en un accident de trànsit causat per la irrupció d’aquests animals en una via secundària, el febrer del 2023.
La reacció de les autoritats a la tragèdia, apareguda en un Telenotícies, em va impactar: tot, tot excepte reduir dràsticament la superpoblació al Maresme, causa de desenes d’accidents. Entre les genialitats a tall de solució van mencionar importar unes reixes que es fabricaven als Estats Units –amb pinta de costar un ull de la cara– o reduir el límit de velocitat a pas de tartana.
Ja sé que no s’ha de demonitzar el senglar i encara menys el porcell de senglar, perquè ho estan passant molt malament i tot per endrapar entrepans d’embotit en lloc de restes de pizza.
El problema objectiu és que sobren senglars i falta coratge en l’entramat administratiu per caçar-los, aquella activitat tan mal vista per les elits urbanes, que si veuen un animal solt diumenge –i el graven– ja tenen el cor content i ple d’alegria.
Sobren senglars? Walt Disney ha canviat el planeta més que qualsevol estadista
Pel que sembla, homes i animals naixem amb els mateixos drets, compartim valors solidaris i només ens distingeixen les inspeccions d’Hisenda. Una igualtat que deu molt a Walt Disney, el nom del qual hauria de figurar a la llista de carrers de Barcelona, de la mateixa manera que Còrdova té un cementiri de nom Nostra Senyora de la Salut.
Karl Marx, Churchill, De Gaulle, Freud, Secundino Gallego? El món actual no s’entén sense l’obra de Walt Disney, un personatge tan o més influent que tots els citats perquè va humanitzar els animals i continua transmetent, de generació en generació, aquella visió beatífica que si una boa et dona una mala nit no és per mala llet, és per jugar.
El món segons Walt Disney ha triomfat i em penso que no exagero si escric que ha influït més en l’esdevenir de la humanitat que qualsevol filòsof, polític o economista que us vingui al cap. El mínim que podríem fer és dedicar-li Collserola!