A la manifestació del temple de Debod, el PP exhibeix una indignació contra la corrupció que, seguint els principis de l’amnèsia selectiva, oblida les sentències per corrupció acumulades per, oh sorpresa, el PP. A la capçalera, un dream team de dirigents encarna el
dilema, tristament transversal, entre la
palla a l’ull aliè i la biga a l’ull propi. Com sempre, la xifra de manifestants fluctua en funció del desvergonyiment de qui la calcula. Pels organitzadors: 80.000. Per la Delegació del Govern: la meitat. A les imatges s’hi veu moltíssima gent, que acompanya lemes tan inspirats com “Màfia o democràcia”. Més que un lema, és un dilema, que la realitat ha resolt de la pitjor manera:
fa anys que màfia i democràcia són conceptes no excloents i, de vegades, indissociables.
Sobre l’empresonament de José Luis Ábalos, Francesc-Marc Álvaro diu, al Cafè d’idees (Ràdio 4), que Sánchez continua determinat a acabar la legislatura, però que veu el PSOE menys convençut. La política comunicativa d’Ábalos aplica els principis de ventrilòquia de José Luis Moreno: el seu fill Víctor i les xarxes socials s’encarreguen de mantenir-lo en el mercat dels indicis i la creació de continguts. Ábalos ha explicat que a la presó hi fa fred, i ja se sap que el fred penitenciari va més enllà de la meteorologia.
La novel·la ‘El comte de Montecristo’ conté claus sobre el futur de José Luis Ábalos
A la Cope, Jorge Bustos parla d’ El comte de Montecristo després que l’advocat d’Ábalos recomanés llegir l’extraordinària novel·la d’Alexandre Dumas. És un novel·lot sobre la venjança i el poder de la rancúnia com a estratègia de supervivència en moments de màxima adversitat. La trajectòria recent d’Ábalos m’ha recordat un acudit que, en una altra vida, explicava l’humorista Coluche: “Quan ets ministre, pots estar segur que no tornaràs a l’escola; a la presó, en canvi, no queda tan clar!”. També a la Cope, comentant la crisi de la pesta porcina a l’àrea de Collserola, Anna Grau s’apunta al tòpic cunyadista: “Aviat veurem els senglars passejant per la Diagonal”.
El món a RAC1 i El matí de Catalunya Ràdio es fan ressò de la indignació d’escriptors catalans després que l’alcalde Jaume Collboni anunciés, des de Guadalajara, la creació d’una “residència d’escriptura” de 80.000 euros per escriure, en castellà, una obra sobre Barcelona. Hi ha precedents semblants, com quan, en un altre temps, convidaven escriptors de renom –recordo David Leavitt i Siri Hustvedt– a viure uns mesos a Barcelona amb l’esperança
–no era una condició vinculant– que acabessin escrivint alguna cosa sobre la nostra ciutat. La Residència Collboni confirma que, en matèria literària, l’Ajuntament és coherent amb un criteri de govern que sempre anteposa el fals cosmopolitisme i la submissió al turisme a una justícia distributiva dels recursos que no menystingui ni el comerç, ni la població, ni la cultura locals.