La plaça dels Màrtirs va funcionar durant els 15 anys de guerra civil libanesa (1975-1990) com a front entre els dos Beiruts: l’est, controlat per les milícies falangistes; i l’oest, on sunnites, xiïtes i palestins s’atrinxeraven. Un acord de pau i diversos conflictes després, el lloc s’ha convertit en una gran esplanada de formigó amb vistes al port, on hi ha l’estàtua dels caiguts en la guerra, cosida per les bales dels dos bàndols.
Aquest escenari, al costat de la principal mesquita i església de la capital, va ser l’elegit pel papa Lleó XIV per celebrar una trobada ecumènica amb presència dels principals líders de l’extens gresol religiós del petit país. Malgrat que té menys de sis milions d’habitants, al país àrab hi ha 18 credos oficials. Es creu que els cristians maronites representen un 30% de la població, tot i que no hi ha cens confessional oficial des del segle passat.
El Pontífex va mantenir una trobada ecumènica ambels principals líders religiosos del país
“El Líban, com que acull diferents religions, és un recordatori poderós que la por, la desconfiança i els prejudicis no tenen l’última paraula. I que la unitat, la reconciliació i la pau són possibles”, va assegurar el Pontífex nord-americà, nomenat al maig després de la mort de Francesc.
El líder dels catòlics va compartir debat amb el vicepresident del Consell Suprem Xiïta, Ali al-Khatib, una figura de gran importància i respectat pels seguidors de Hizbul·lah. “Som feliços de donar-li la benvinguda al Líban en nom de la comunitat xiïta, i apreciem la seva visita al nostre país i les seves posicions durant aquest període tan difícil”, va assegurar.
El “ Partit de Déu” va entaular una guerra contra Israel l’any passat que va deixar el sud del Líban arrasat pels bombardejos. L’ exèrcit israelià, que amenaça amb una segona ronda de conflicte obert, va atacar una d’aquestes localitats de la frontera durant la visita del Papa.
“Tots esperem que la seva visita contribueixi a reforçar la fràgil unitat nacional d’aquest país devastat per l’agressió israeliana en curs”, va afegir Al-Khatib. “No som amants de les armes, i posem la causa del Líban a les seves mans, amb l’esperança que el món ajudi el nostre país a sortir d’aquesta situació”, va dir, amb referència a les demandes per part de Washington i Tel-Aviv a la desmilitarització de Hizbul·lah.
El papa Lleó XIV, sense esmentar Israel, va cridar als representants religiosos al Líban a ser “constructors de pau, a enfrontar-se a la intolerància, superar la violència i desterrar l’exclusió, il·luminant el camí cap a la justícia i la concòrdia per a tots”.
Un centenar de civils, pertanyents a diferents organitzacions interreligioses, van assistir amb emoció a l’acte. Per a Joumana, maronita i professora de 44 anys, “la visita del Papa és un signe d’esperança per al poble libanès després del que hem passat. És realment un senyal d’esperança”. Segons ella, “el Líban és un exemple per al món sencer: en un país tan petit hi conviuen massa confessions religioses, i reunir-les en ocasions com aquesta és essencial”.
Fora de la plaça dels Màrtirs el país continua amb divisions marcades. Els pobles d’origen, el nom i la vestimenta continuen marcant les interaccions de tots els libanesos. “No hi ha un sol Líban”, diu Joanna, també d’origen maronita. “Durant el dia, tots es barregen, parlen, discuteixen; només quan cau la nit i tornes al teu barri sunnita, xiïta, maronita, és llavors que es veuen les veritables fronteres d’aquest lloc”, sentencia.
