Davant d’una benzinera de Petrobras al centre de Belém, per on fa uns dies desfilaven les marxes indígenes de la COP30, un grup de seguidors del ja empresonat expresident Jair Bolsonaro van protagonitzar un sorollós “cop de clàxon”.
Sonava, a un volum eixordador, Eu amo Brasil , l’himne de la selecció de Pelé i Tostão que va guanyar el Mundial el 1970, en plena dictadura militar. Les pancartes deien: “Lula, fora! ”, “Amnistia já” i “De Moraes, dictador” , amb referència al poderós jutge Alexandre de Moraes, que va jutjar i va condemnar Bolsonaro a 27 anys de presó.
Va ser un cas de molta fressa i poca endreça. Només hi participaven una vintena de persones. Però els manifestants bolsonaristes a Belém i altres ciutats del país confiaven que aviat arribés l’ajuda d’un poderós aliat: “Donald Trump analitza la situació amb calma”, va dir un barbut d’uns trenta anys, amb una samarreta que deia “No existeix democràcia amb presos polítics”.
“Ell [Trump] farà el que calgui (...), entén tot el que passa al Brasil. És el nostre soci i és soci de la dreta mundial!”, va afegir una dona que duia una samarreta decorada amb una imatge incongruent de Bolsonaro amb tocat d’indi.
Trump “pressionarà tots els jutges del Tribunal Suprem Federal”, va afirmar Beto, líder bolsonarista de la ciutat pesquera de Bragança, a una hora de Belém, que va participar el 2022 en les concentracions davant de les casernes, part del pla de cop pel qual Bolsonaro i altres polítics i militars han estat condemnats.
Aquesta confiança en la imminent intervenció del soci a la Casa Blanca no va ser avalada per les accions de Washington. Després de l’empresonament de Bolsonaro divendres, Trump va respondre amb una actitud gairebé indiferent: “ That’s too bad” (Quina pena).
La por d’una pujada del preu del cafè i la vedella empeny els Estats Units a ser molt més pragmàtics
Encara més significatiu va ser el silenci del Departament d’ Estat. Al capdavall, fa dos mesos, quan el Tribunal Suprem va anunciar la sentència contra Bolsonaro i els seus col·laboradors, Marco Rubio va acusar els jutges de fer una “caça de bruixes” contra l’ultradretà i va amenaçar d’adoptar fortes represàlies.
Les coses han canviat molt des d’aleshores. Primer, el desglaç en les relacions entre Trump i Lula. “Hi ha bona química”, va anunciar Trump, per a sorpresa de tothom, després d’una breu trobada amb el president brasiler en l’ Assemblea General de l’ONU a mitjans de setembre.
Després es va anunciar l’eliminació dels aranzels del 50% sobre les importacions brasileres de cafè i carn, un gir imputable a la preocupació a la Casa Blanca per una pujada disparada de preus als EUA. Més del 30% del cafè i del 27% de la carn que es consumeixen als Estats Units procedeixen del Brasil. Després de declarar la guerra comercial a Lula en defensa del seu aliat ideològic, el president nord-americà va fer un gir de 180 graus en la seva política. El republicà “pretén inaugurar una edat d’or en les relacions entre el Brasil i els EUA”, va arribar a dir dimarts el cònsol general dels EUA a São Paulo, Kevin Murakami.
“Trump és transaccional; sap que Bolsonaro i el seu cercle més íntim han perdut molta força i no en recobraran mai més. No vol apostar per un cavall perdedor”, va dir Thiago Rodrigues, especialista en política exterior de la Universitat Fluminense de Rio de Janeiro. Alhora, “respon a una pressió de sectors vinculats amb els importadors als EUA”, va afegir en una entrevista a Guyana Guardian .
“ Bolsonaro ha estat abandonat per Trump”, va coincidir Oliver Stuenkel, de la Fundació Getulio Vargas, columnista de Foreign Affairs . “L’ Administració va provar de pressionar el Govern de Lula. Però no va funcionar. Lula es va mantenir ferm. És una gran victòria per a la política exterior de Lula”, va reflexionar.
Les batzegades de la política per a Llatinoamèrica del nord-americà confonen tots els que parlen de geoestratègia trumpista o una defensa dels interessos nord-americans. Quan Trump va anunciar a mitjans d’any una bateria de sancions contra els jutges brasilers, molts ho van explicar pels lobbies de les grans empreses de tecnologia i de xarxes. De Moraes s’havia atrevit a tancar unes quantes setmanes la xarxa social X d’Elon Musk i sancionar altres plataformes nord-americanes que feia servir l’anomenat gabinet de l’odi bolsonarista per propagar falses notícies durant la campanya electoral del 2022.
Hores després de l’empresonament de l’expresident, Trump va respondre amb una actitud prou indiferent
Però, més que en la guerra comercial, ara Trump “pensa en la política domèstica i, concretament, en les eleccions del 2026”, diu Stuenkel. “Ha de rebaixar la inflació o els republicans perdran la Cambra”. La marxa enrere és un altre indici que la força del Brasil com el productor d’aliments més gran del món ja dona dividends en la geopolítica. Una dada simbòlica: sense la carn
brasilera, l’hamburguesa als EUA s’ha tornat inviable.
Jair Bolsonaro i els seus fills, per la seva banda, s’enfronten a la vida sense Trump. Flavio, el fill gran, prepara la candidatura presidencial, tot i que, investigat per corrupció, no voldrà posar en risc la protecció legal que li proporciona l’aforament com a senador. Eduardo, establert a Texas, continua fent lobby pel seu pare dins del moviment MAGA. Però De Moraes ja l’investiga per activitats sedicioses i, si torna al Brasil, pot acabar a la presó amb el seu pare.