El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va advocar ahir per reduir la superpoblació de senglars salvatges “de manera urgent i contundent”, entre altres estratègies, per combatre aquesta plaga. Des de fa anys, els experts expressaven la por que els senglars poguessin patir un brot de pesta porcina africana (PPA). I consideraven que podria ser un focus temible de contagi per a la cabanya porcina, amb impactes sobre la indústria agroalimentària.
Fins ara, però, els casos de PPA només han passat en senglars, sense que s’hagi transmès als porcs. Totes les accions actuals de l’ Administració –amb l’ajuda de la unitat militar d’ emergències (UME)– es concentren a vigilar el focus on s’han localitzat els dos primers senglars morts a Collserola per capturar senglars o bloquejar-ne el pas per evitar que la malaltia traspassi el perímetre delimitat i es descontroli.
L’expansió forestal, les restes abundants de menjar o la falta d’un predador com el llop van afavorir la plaga
El conseller Ordeig va relacionar ahir la plaga de senglars amb el risc que la pesta porcina africana es traspassi a la cabanya porcina. Va dir que fins ara s’ha treballat per combatre aquesta superpoblació, tot i que va admetre que encara “queda molt per fer”.
La Unió de Pagesos i l’ Asaja van coincidir ahir a reclamar al Departament d’Agricultura que l’UME, desplegada per controlar el brot de pesta porcina africana que s’ha detectat en senglars a l’àrea de Collserola, actuï a tot Catalunya. “Si es maten senglars a Barcelona a través de l’ exèrcit i dels cossos i les forces de seguretat, el que cal fer és actuar en tots els llocs que se sap que hi ha un reservori de senglars”, va afirmar el president de l’ Asaja Catalunya, Pere Roqué, informa Rosa Matas.
Un dels focus de la plaga era Collserola. Aquí, però, “les incidències amb els senglars els últims anys han baixat un 70%” gràcies a les actuacions que han dut a terme les diferents administracions (el parc natural, el Departament d’Agricultura, els ajuntaments...), segons va dir el conseller. A Collserola, algunes de les actuacions que s’han dut a terme per frenar l’expansió del senglar han consistit a instal·lar contenidors tancats perquè aquests animals no obtinguin menjar o a dificultar l’accés a l’aigua. Igualment, s’han fet batudes. A Catalunya en conjunt s’han fet tota mena d’esforços per erradicar la plaga, però han estat infructuosos per contenir-la. “Hem de combatre la superpoblació de la fauna cinegètica”, va repetir el conseller. Ordeig va esmentar, entre altres causes d’aquesta superpoblació, l’abandonament dels cultius agrícoles, cosa que ha facilitat l’expansió de zones boscoses (on els animals aconsegueixen obtenir refugi i menjar), com també el canvi climàtic, que ha propiciat un clima més benigne per a aquests animals. “Hem de controlar la superpoblació per no desplaçar la població autòctona”, va afegir.
Les estratègies que s’han seguit fins ara per combatre la plaga del senglar no han obtingut l’èxit esperat. “Podem disminuir la població en una zona, però poden arribar d’altres zones”, segons explica Jordi Cobo Serra, professor del departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona (UB). “És un fenomen que no pateix l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó moltes altres zones del món. El senglar s’adapta i s’acostuma a viure amb els humans i a explotar els recursos de l’àrea metropolitana”, afegeix Cobo Serra.
A Catalunya, el primer factor de la seva expansió és l’increment de les zones forestals, afavorida per l’abandonament d’activitats tradicionals i cultius, segons ha expressat diverses vegades Carme Rosell, experta en gestió de la fauna salvatge de Minuartia.
Tot i això, la seva explosió demogràfica no es pot entendre sense un doble factor humà. D’una banda, els animals s’apoderen de les collites i, de l’altra, l’home n’afavoreix la sobrealimentació quan els dona facilitats per obtenir menjar a la perifèria urbana (en contenidors de residus o quan és lliurat per ciutadans).
Les conseqüències són nefastes perquè, com més mengen, més crien, i, en segon lloc, perquè aquests animals gairebé es converteixen en mascotes que perden la por dels humans i, sobretot, la condició de salvatges. Al llarg de les últimes dues dècades s’ha constatat una reducció del nombre de caçadors a Europa, alhora que augmenta el nombre de senglars caçats, de què dedueixen els experts que augmenta el nombre de senglars. D’altra banda, el senglar no té cap predador, després del declivi del llop.
“També s’han fet servir mètodes anticonceptius, però això té un límit”, afegeix el professor Cobo. “És important que la ciutadania col·labori, que no doni facilitats perquè els animals mengin residus alimentaris als contenidors”, afegeix Serra Cobo. Molts senglars “mengen sempre al mateix lloc”, de manera que “un individu infectat menja al costat d’un altre, i això facilita la transmissió de malalties entre senglars”.
