Si la identitat i la intensitat s’han tornat el nou mannà del futbol actual, no hi ha partit més emocionant i estimulant ara a la Lliga que el Barça- Atlètic d’aquesta nit. El nou líder del campionat, tot i que això de flamant haurà d’esperar que el joc acompanyi, estrena condició rebent el conjunt més en forma, uns matalassers que ho han guanyat tot al novembre i no perden al campionat des del 17 d’agost, precisament a Cornellà-el Prat.
Ja no és la possessió ni el punch el que mana com fa cinc anys. Tots volen ser fogosos, pressionar, robar en camp contrari i atacar amb electricitat per no donar descans al rival. El PSG de Luis Enrique va arrasar a la Champions amb aquesta recepta, també molt de l’escola alemanya, de la qual forma part Hansi Flick. També fa temps que Simeone és sinònim d’alt voltatge.
El campió, amb lesions a la línia de flotació, encara no ha assolit la brillantor que li va valer el títol sense discussió en la 2024-2025, mentre que l’etern aspirant (només una vegada en els últims 13 anys no ha estat top 3 ) s’ha tornat a reforçar amb el portatalonaris a l’estiu afegint el mitjapunta Baena, el central Hancko i el lateral Ruggeri, entre d’altres, a la tropa del Cholo, que cada vegada té millor plantilla per envoltar Julián Álvarez.
Al Barça el liderat li ha arribat abans que el joc però és conscient que pot arribar molt lluny i molt alt perquè ho va fer la temporada passada. No vol ser menys l’ Atlètic, inconformista de mena i que té l’exigència que la inversió ha estat per segon any mastodòntica.
No estic trist: soc prou fort per al que ofereixin la temporada i el club”
Després de l’Athletic i l’ Alabès –els dos partits a l’hora de la sobretaula–, l’Spotify Camp Nou tindrà la primera gran nit de futbol. I no només per l’horari, sinó per l’entitat del rival i del matx. El premi per al que guanyi és el primer lloc de la classificació. “Hem de jugar al nostre millor nivell perquè sabem que juguem con- tra un equip fantàstic, un dels millors equips d’Europa i amb un gran entrenador. Ha millorat al mercat de fitxatges. M’agrada veure’ls jugar, en atac són molt bons. Però nosaltres també tenim qualitat”, va elogiar Hansi Flick els del Cholo.
La visita de l’ Atlètic és una nova prova de foc per al Barcelona de Flick, que de moment no ha pogut superar aquest curs cap dels rivals de la seva mida. Es va estavellar contra el PSG, el Reial Madrid i el Chelsea. En els dos primers matxs no hi va ser Raphinha, a Stamford Bridge hi va faltar Pedri. En principi, el brasiler i el canari estan a punt per ser titulars en el repte d’aquesta nit. Si ells marquen el camí, hi posen la pressió i l’ordre, Lamine Yamal pot desequilibrar.
Flick busca estabilitat per fi a l’onze, tot i que encara li falten Fermín, Araújo, Gavi i Ter Stegen. “ Necessitem més partits amb els titulars. La segona part de la temporada passada n’és l’exemple perfecte, quan juga- ven Pedri, Frenkie, els quatre de darrere i gairebé sempre eren els mateixos”, va receptar el tècnic per a l’esperadíssima i desitjada millora.
Malgrat que l’alemany assegura que no nota que la pressió el seu segon any sigui més gran que en el primer, després d’acabar el Barça- Alabès, Flick es va quedar escarxofat a la banqueta, amb la mirada perduda, com absent, exhaust. Llavors encara no sabia que acabaria la jornada com a líder, però la seva imatge no tenia res a veure amb l’home que va celebrar el triomf in extremis contra el Girona amb botifarres. El tècnic alemany va sortir al pas de les interpretacions i va negar estar esgotat. “No estic trist. Estic bé, soc prou fort per al que ofereixin la temporada i el club. Sé el que implica entrenar el Barça i estic preparat”, va dir mostrant-se capaç de repetir els èxits. I va revelar que la causa del seu abatiment passatger era una discussió amb el seu segon, Sorg. “Estava decebut per les pèrdues de pilota i perquè a la banqueta hi va haver dues vermelles. Després del tercer gol en Marcus va veure la vermella i vam discutir. És amic meu, la meva família, la persona més important que tinc aquí. Tenia la nostra conversa al cap i si entrava [al vestidor] potser trencaria alguna cosa. Així doncs, vaig preferir quedar-me i respirar”, va detallar. Un episodi de tensió que revela la necessitat de guanyar que tenia el Barcelona.
“La segona part de la temporada passada ens serveix d’exemple perfecte”
Si els blaugrana encadenen quatre triomfs seguits a la Lliga, els matalassers han sumat els últims 18 punts d’una tacada encaixant només un gol en aquestes sis victòries. L’efecte Joan Garcia es creua amb la solidesa d’ Oblak, sis vegades Zamora, mentre la velocitat de Julián, Giuliano o Sørloth amenaça la línia de fora de joc. De fet, els de Simeone no van perdre l’any passat a Montjuïc: victòria a la Lliga (1-2) i empat a l’anada de les semifinals de la Copa (4-4). El Camp Nou vol ser una altra història. El Barça busca la primera nit màgica.
