Una vida contra el silenci
“Si escric sobre el feixisme al meu país, no puc excloure’m”, diu Ielena Kostiutxenko, periodista russa exiliada, enverinada i encara en actiu. Perseguida per haver revelat la veritat, Kostiutxenko explica el que veu i investiga. Es va casar fa un any i mig amb Iana Kútxina, que també és periodista, escriptora i activista. “Ella defensa els drets de les persones amb discapacitat, ella mateixa té paràlisi cerebral”. Des que va llegir Politkóvskaia va saber que volia explicar el que ningú més no s’atrevia a dir. Ho va fer al Nóvaia Gazeta, fins que l’amenaça de mort la va obligar a fugir. Al llibre Amo a Rusia (Capitán Swing) documenta un país devastat des de dins: psiquiàtrics convertits en presons, la repressió contra les persones queer, el preu de dissentir. Escriu amb la convicció que l’amor a un país és denunciar el que el descompon.
Me’n vaig anar a Ucraïna per explicar als russos el que estava passant, i ja no he pogut tornar. Visc a l’exili.
Què li expliquen?
Familiars i amics diuen que els preus no paren de pujar. Es retallen pressupostos, els dedicats a temes socials i sanitaris, i tots els que no tenen a veure amb la guerra.
Han de sufragar les despeses militars.
I els mecanismes repressius i de propaganda: si produeixes qualsevol informació que contradigui la versió oficial, és un delicte que es castiga fins amb 50 anys de presó.
Per llei?
Sí, i si dones un like a una publicació “indesitjable”, també es castiga amb presó. De manera que hi ha molta gent empresonada; ara mateix, 2.000 presoners polítics.
Estan en guerra.
Per construir un bon feixisme en un país fan falta enemics exteriors i interiors, i aquests són: la comunitat LGTBIQ+, els periodistes, activistes, i polítics contraris a Putin... És un cercle que creix molt de pressa.
L’esperit crític, amenaçat?
La gent ha deixat de confiar en els altres perquè pots acabar a la presó si un conegut o veí et denuncia per una cosa que vas dir o per escoltar la ràdio ucraïnesa.
Quina va ser la seva primera visió quan va anar a Ucraïna?
Era el 20 de febrer del 2022, la segona nit de la invasió. Vaig veure milers i milers de persones amuntegades esperant una oportunitat per marxar d’ Ucraïna i salvar la vida. Gairebé tots dones i nens. Em vaig fixar en una dona corbada sobre si mateixa a la vorera per donar escalfor al seu nadó moribund.
Imatges que no s’esborren.
Vaig poder documentar les nombroses baixes humanes. Vaig treballar en un dipòsit de cadàvers local on els cadàvers s’apilaven a terra, a l’aparcament, en patis, a l’entrada. I també vaig localitzar una de les presons secretes per a ciutadans segrestats.
Ciutadans segrestats?
És una pràctica establerta a Rússia i ben documentada; ja ho van fer les nostres tropes en la guerra de Txetxènia. Segresten ciutadans, els torturen i en maten alguns.
Poc després va haver de fugir d’ Ucraïna.
Una font del servei secret ucraïnès em va dir que les tropes russes tenien ordre de matar-me. Després em va trucar el meu editor per dir-me que no tornés a Rússia. Ara és molt fàcil que et condemnin a cadena perpètua.
Quatre companys de Nóvaia Gazeta van ser assassinats.
La Unió de Periodistes de Rússia comptabilitza més de 300 periodistes assassinats.
A vostè la van enverinar a l’exili.
A Berlín, a l’hotel. La policia alemanya ho continua investigant.
Per què la majoria dona suport a Putin?
Fins i tot la meva mare va arribar a creure Putin. Rússia és una màquina de propaganda que genera falsedats a internet sense parar. Putin introdueix la mentida com a forma de comunicació política: la realitat no importa.
Per què Putin necessita aquesta guerra?
Fa 25 anys que és en el poder. Primer va satisfer les seves ambicions i desitjos bàsics: diners, poder, respecte. Després va voler més.
Què més?
Vol ser immortal. I a través d’aquesta i altres guerres espera tenir un capítol als llibres d’història. No li importa Ucraïna en particular, sempre hi ha nous territoris per conquerir. El feixisme és expansionista. La societat en el feixisme es veu mobilitzada.
A què juguen Putin i Trump, que passen d’amics a enemics i viceversa?
S’entenen bé, comparteixen molts aspectes, la mateixa idea patriarcal sobre com ha de ser el president d’un país. Trump va implementar molts invents de Putin. Els governants autoritaris aprenen els uns dels altres.
I mentrestant, la societat...?
En retrocés, hi ha una campanya antiavortament a tot Rússia finançada per l’ Estat, i s’ha descriminalitzat la violència domèstica, que s’ha disparat.
Hi ha molts feminicidis?
Sí, per tot Rússia. Els homes tornen de la guerra violents. I em fa fins i tot vergonya explicar-ho, però ara al meu país, per llei, paguen a les adolescents abans de graduar-se del col·legi perquè es quedin embarassades.
El tema més dur que ha cobert?
Vaig treballar en un dels internats psiquiàtrics de l’ Estat, camps de concentració per a persones amb diagnòstics neurològics. No tots en tenen: molts hi entren des dels orfenats. Estaran allí fins a la mort, i són violats i apallissats. Va ser devastador per a mi, perquè no volia admetre que a Rússia hi havia feixisme, però veient això vaig canviar.
Fins on s’estén l’amenaça?
Putin no ha donat mai valor a les vides dels ciutadans russos, per què li haurien d’importar les vides dels ucraïnesos, dels polonesos, dels pobles bàltics o dels armenis? Si mata durant prou temps, la gent s’hi acostuma i intenta negociar. I li està funcionant.
