Tot ho trobo car
Ja érem a les postres i Gabriel Rufián continuava responent preguntes el contingut de les quals no puc revelar –off the record obliga– en un sopar per a íntims i coneguts, dilluns, que organitzava l’advocat i amic Jufresa. Malgrat jugar a casa –il Giardinetto– i a diferència del RCD Espanyol, vaig perdre in extremis els tres punts.
Un tros de pastís de xocolata va caure a pes sobre els pantalons amb rotunditat. Sense temps de jurar en llatí, vaig fregar el teixit amb el tovalló i la taca, burleta, es va amplificar. Allò semblava la relació ERC i Junts (deunidó com s’estimen en la intimitat!).
Com no podia ser de cap altra manera –se m’ enganxen les falques dels polítics–, vaig portar ahir mateix els pantalons a la tintoreria. Tinc entès que com més aviat, millor.
I com no podia ser de cap altra manera, em va tocar pagar.
– Són dotze euros.
Aquí volia arribar jo: ho vaig trobar car. Amb dotze euros em podria comprar una gamba soltera, dos paquets de tabac –per cert, va pujar un 6% dissabte– o convidar la nòvia a un viatge amb metro!
Tintoreria, crispetes, vicis... Les petites coses em resulten més cares del compte
Lluny de fer autocrítica, vaig sortir de la tintoreria ofuscat: últimament, tot ho trobo car. Fins i tot les crispetes de diumenge als cinemes Verdi, gairebé set euros! O el preu de l’últim AVE a Madrid en cap de setmana...
Si l’economia espanyola va de conya... ¿em dec estar tornant un d’aquests antisanchistes que van exigint eleccions i tot plegat perquè així no té sentit governar? O pitjor: ¿m’estic fent gran i acabaré un dia d’aquests anotant despeses menors en una llibreta? Em fa pànic!
El cas és que si tot ho trobo car, no puc convidar cap amiga a una marisqueria i fins i tot el ioga manca de sentit. Gràcies a la pobresa, tots sabem que els diners no donen la felicitat. Com que sí que podria ser d’una altra manera, es pot viure sense condecorar-se els pantalons, fumar, menjar crispetes al cinema, viatjar a Madrid o això tan lleig de pagar a mitges un sopar carregat de bons propòsits.
Els diners no donen la felicitat, la seva absència, encara menys. Sobretot quan totes les petites coses comencen a semblar més cares del compte.