“Beneïts siguin els constructors de pau”, deien milers de cartells als carrers de Beirut. El papa Lleó XIV va tancar la seva primera
visita a l’ Orient Mitjà amb una missa multitudinària al passeig marítim de la capital libanesa, que aguanta l’ alè fins a la pròxima guerra, que podria esclatar en qüestió de dies. El Pontífex es
va dirigir a un públic de desenes de milers de persones, que va
catalogar com a “destinataris d’una bellesa estranya amb què
el Senyor ha enriquit la seva
terra” i, alhora, “testimonis i
víctimes de la manera com el
mal, en múltiples formes, enfosqueix aquesta magnificència”.
El simbolisme va marcar una litúrgia de gran importància, no només per als cristians del Líban: “Aquí hi ha gent de totes les religions. És un bon recordatori que podem coexistir”, proclamava la Laura, una de les assistents, que va considerar que la visita del Papa havia arribat “en un moment molt delicat”. “La gent diu que el Papa se n’anirà a la una, i que Israel i Hizbul·lah estan esperant per poder reprendre els atacs demà”, assegurava. Admetia una certa tristesa, també. “Avui tenim aquesta energia tan bonica i
pacífica, i demà pot tornar la foscor i el terror. És una pena enorme”. La paraula pau , escrita en una vintena d’idiomes, va presidir la cerimònia, a la qual va assistir tota la cúpula política del Líban, una república repartida per quotes confessionals. El president ha de ser cristià, el primer ministre, musulmà sunnita, i el cap del Parlament, xiïta.
Israel i Hizbul·lah mantenen la pugna militar malgrat la crida del Pontífex
Les pluges dels dies anteriors van entelar la visita, així com els bombardejos israelians al sud, que no es van aturar malgrat la presència del Pontífex. Mentre Lleó XIV beneïa la gent de Beirut, avions de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) sobrevolaven les zones frontereres, segons van reportar les autoritats libaneses. El Govern de Benjamin Netanyahu ha amenaçat de tornar a la guerra total si Hizbul·lah, la milícia que controla part del Líban, no es desarma abans de finals d’aquest mes. El Partit de Déu, que va acollir positivament l’arribada del líder dels catòlics, assegurava que no renunciaria a la “resistència i la defensa del país”, va expressar el seu secretari general, Naim Qassem, fa tres dies.
“ Fa 45 anys que estem en un conflicte intermitent”, assegurava la Laura des del seu seient de plàstic a la missa. “No sé què passarà, però espero que no sigui més violència. Només demanem això: que no hi hagi més violència”, va afegir. Un desig compartit per un país que arrossega generacions de conflicte, on els forats de metralla i bales formen part del decorat urbà.
El Sant Pare crida urgentment a Beirut al cessament dels atacs i de la lluita armada
Abans d’abandonar el país, Lleó XIV va llançar a l’aeroport de Beirut la crida més contundent de la gira, per reclamar “el cessament immediat dels atacs i de tota hostilitat” i advertir que “la lluita armada no porta cap benefici per a les parts enfrontades”. Va subratllar que “les armes només aporten mort” i que “l’única via que edifica és la de la negociació, la mediació i el diàleg”. I va instar que “tot Orient Mitjà, fins i tot els qui avui es consideren enemics, adopti la pau com a camí compartit i no només com a meta final”.
Després que hagués marxat, els beirutins van mirar al cel, no per trobar-hi Déu, sinó alertats pel brunzit convertit en costum dels drons de vigilància israeliana, de tornada després de tres dies de treva. “Esperança i pau, en aquest país? No ens en queden existències”, feia broma la Raghad, una jove xiïta decidida a quedar-se “vingui el que vingui”.
