Hi ha victòries que tenen gust de tres punts. I d’altres que tenen gust de punt d’inflexió. És a dir, d’un lideratge fort. En la classificació de la Lliga i també en el futbol. El Barça rebia l’ Atlètic al Camp Nou en un partit tret del seu ordre natural per la participació dels dos equips en la Supercopa d’ Espanya. Però es va viure com una gran revolució i, amb aquesta, va vibrar el (gairebé nou) Camp Nou. Va ser una gran nit gràcies a la màgia incansable de Lamine Yamal i als gols d’un estel·lar Raphinha, Dani Olmo i Ferran Torres, que van remuntar el gol inicial de Baena. Però també a la llum de Pedri, a qui s’ha trobat a faltar. Igual que a Raphinha.
De mica en mica, Flick –abatut després de guanyar l’ Alabès– va col·locant les peces del trencaclosques. El Barça, tal com va prometre, cada vegada serà millor. Ahir, després de les delicades baixes d’ Araújo i de De Jong, el tècnic alemany va alinear Eric Garcia com a escuder de Pedri i a Gerard Martín, reconvertit per a la causa en l’eix de la defensa amb Cubarsí. L’èxit de la recepta va ser rotund i, a estones, va recordar el del curs passat. Amb Pedri com a brúixola, el Barça, fort defensivament, va anar reforçant les aliances. Totes acabaven als peus de Raphinha. Quan no era Lewandowski de taló era Dani Olmo. Però especialment el va alimentar una connexió que il·lusiona el barcelonisme: la de Lamine Yamal amb el brasiler. El geni de Rocafonda, que sempre s’engegantia en partits grans el curs passat, sap perfectament quina és la seva responsabilitat i el seu pes dins l’equip. No va brillar contra PSG, Reial Madrid ni Chelsea. Li tocava ressorgir. I ho va fer tot just començar amb dos regals a Raphinha amb l’exterior del seu peu màgic. Es van creuar al camí del brasiler primer Oblak –que es va estirar per si de cas– i després Baena, que va sorprendre el Camp Nou amb el primer gol de la nit. Va sorprendre perquè el Barça es mostrava sòlid en defensa, valent en la pressió i enèrgic en atac. Amb Gerard Martín assumint riscos amb la pilota, amb Balde arrencant la moto a l’ esprint, i amb Cubarsí actuant en el seu perfil natural. Tot i així, el central de l’Estanyol va trencar el fora de joc pel pèl d’una gamba. Va aprofitar llavors Baena, mitjançant una pilota llarga de Nahuel Molina, per marcar el primer amb un toc final de vellut.
Pedri i Raphinha, junts a l’onze per la porta gran: el canari va ser el far i el brasiler va veure porta
Però el Barça no es va intimidar. Al contrari. El barcelonisme havia trobat a faltar a la seva columna vertebral, els dos pilars de l’equip de Flick. Pedri, que va aixecar la mirada, va creuar tot el camp i va obrir una autopista. Allà hi havia Raphinha. Omnipresent. Fiable. Va retallar Oblak amb l’esquerra i, amb molt d’estil, va marcar amb la dreta el gol de l’empat. Començava la remuntada. Aquell gol va ser vitamina C per a un Barça que no va acabar guanyant al descans perquè Lewandowski, lent de reflexos, va errar el seu segon penal de la temporada –una falta clara de Barrios sobre Olmo–. El polonès va llançar als núvols la pena màxima. Flick ni tan sols s’atreveix ja a mirar.
El Barça va agafar aire i va tornar a començar. Calia dirigir el joc pels costats perquè la teranyina de l’ Atlètic, amb cinc defenses, impossibilitava sorprendre pel centre. El públic gairebé va cantar el segon de Raphinha. El va deixar només Lamine després d’una diagonal de dreta a esquerra, regatejant Nahuel, però el brasiler va disparar massa creuat.
Olmo i Ferran van segellar la remuntada de l’equip, que va viure la primera gran nit al Camp Nou
Sense gaires recursos, l’ Atlètic es va centrar en el contraatac. En una va arribar tard Gerard Martín, amonestat amb una de groga després d’una entrada sobre Giuliano. En una altra, Joan Garcia va sortir de l’àrea per parar els peus a Baena. També va buidar l’aigua davant Julián Álvarez. L’aranya que pretén captar el Barça va mostrar llampecs des de la frontal amb una vaselina, però es va quedar sense angle. Després va regalar una pilota a Giuliano, que no la va encertar. Simeone va cridar Sørloth, la seva arma secreta. Feia tres anys seguits que marcava en territori blaugrana. Però el Camp Nou se li resisteix. Entre Koundé i Gerard Martín li van llegir la ment. No va fallar, en canvi, Olmo, que va firmar el 2-1 després d’una passada en profunditat del far Pedri. Va rematar creuat amb l’esquerra. La creu va ser, però, que es va lesionar: va caure en mala posició.
El Camp Nou va acomiadar amb honors Raphinha i un exhaust Pedri. Van arribar els reforços amb les entrades de Ferran i un Rashford que va anar de menys a més. Amb Dro i Casadó al camp, amb Almada perdonant el 2-2, i amb el Barça patint amb les internes de Griezmann i Julián, va arribar el gol de Ferran en un temps afegit emocionant. El Barça mana a la Lliga, ara sí, amb puny de ferro. I Flick somriu. El seu abatiment és passat.
