El Govern de Pedro Sánchez torna a tenir l’aigua al coll, igual que al mes de juliol. En aquella ocasió va aprofitar l’estiu per remuntar la situació i amb la rentrée va prendre la iniciativa. Els socialistes i els seus socis van tornar a brillar, mentre que el líder del centre dreta, Alberto Núñez Feijoo, mostrava clars símptomes d’esgotament. En cas d’haver-se celebrat eleccions a la tardor, el PSOE hauria guanyat amb més de cinc punts respecte al PP.
El problema és que el bloc d’investidura no aconseguia prou escons per
reeditar el Govern de coalició progressista. En tots els sondejos les dretes guanyaven l’esquerra més els independentistes. Per això no es van avançar les eleccions.
Hi hagi o no eleccions, la política continuarà anant malament i l’economia bé
Sánchez tornarà a aconseguir-ho? La seva famosa resiliència, la seva màgia electoral, funcionarà altra vegada o té un límit? Guanyar el partit a l’últim segon amb un llançament de triple, com li agrada fer a l’ inquilí de la Moncloa, fins ara li ha funcionat, però no s’ha d’abusar de la sort.
El cert és que els seus socis comencen a cansar-se del bloqueig institucional, tot i que malgrat la que està caient tant ERC com PNB continuen donant un aprovat a la gestió de Sánchez. Per tant, continuaran donant-li suport mentre no es demostri que el PSOE s’hagi finançat irregularment.
El fet que l’ Audiència Nacional hagi demanat l’opinió de la Fiscalia abans de decidir si reclama a Ferraz tots els pagaments en metàl·lic no sona bé. El relax mostrat pels socialistes amb les seves despeses, malgrat estar subvencionats en un 75%, fa pensar molt a la justícia. La gestió i els codis ètics fets servir durant els mandats dels seus dos secretaris d’organització, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, deixen el Govern en una dificilíssima situació.
A la Moncloa viuen pendents de les últimes notícies, de les noves declaracions o filtracions dels seus antics militants des de la presó de Soto del Real, del següent judici... I, per si fos poca cosa, el dimarts 9 de desembre és el dia internacional contra la Corrupció, amb la qual l’oposició conservadora intenta treure profit electoral.
Davant aquest panorama al món financer i econòmic madrileny, Catalunya i Euskadi són una altra cosa; es comencen a creuar apostes sobre la data de les pròximes generals: abans o després de Setmana Santa. És cert que hi ha por que l’alternativa a l’actual Govern central progressista acabi sent pitjor que l’actual.
Un govern de Feijóo hipotecat per l’extrema dreta amb el líder de Vox com a vicepresident no agrada, però es va obrint pas. Cada vegada es fa més popular l’acudit publicat a Hermano Lobo en què un polític franquista preguntava al poble: “Nosaltres o el caos”. I com a resposta, un crit unànime: “El caos, el caos!”. L’estratègia de val més mal conegut sembla que toca fons al món dels negocis. Potser perquè saben que, hi hagi o no eleccions, la política continuarà anant malament i l’economia bé.