Les corrupteles també soscaven el gran ideal de la construcció europea. Pocs anys després d’esclatar l’escàndol Qatargate, que va afectar l’ Eurocambra, o de la recent condemna que hipoteca el futur de la ultradretana francesa Marine Le Pen, ara és una excap de la diplomàcia de la UE, la italiana Federica Mogherini, la que està sota la lupa de la justícia, així com un exambaixador italià a Espanya, Stefano Sannino.
Mogherini, de 52 anys, va ser detinguda dimarts i ahir va ser imputada per presumptes delictes de frau i corrupció en el marc d’una investigació sobre una nova acadèmia per a joves diplomàtics, finançada amb fons europeus. També és sospitosa de conflicte d’interessos i violació de secret professional.
El cas Mogherini arriba en un moment especialment sensible. Erosiona la imatge de la UE en plena negociació d’un alto el foc entre Ucraïna i Rússia, un procés en què les capitals europees pugnen per no quedar relegades davant el protagonisme dels Estats Units. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va ensumar sang i no va resistir a la temptació de comentar l’afer, amb sorna, afirmant que “és una qüestió interna” de la UE i que “la corrupció és un fenomen que hi ha a tot arreu”, però que a Rússia es combat “de manera sistemàtica, selectiva i regular”.
La imputació va ser confirmada per la Fiscalia Europea, que també va notificar l’acusació formal contra Sannino i contra el ciutadà italobelga Cesare Zegretti. Tots havien estat detinguts per la policia belga i posats en llibertat hores després considerant que no hi havia risc de fugida.
Al centre de la investigació hi ha el projecte de l’ Acadèmia
Diplomàtica de la UE, un programa de formació per a joves diplomàtics de tots els països comunitaris que va ser adjudicat pel Servei Europeu d’ Acció Exterior ( SEAE) al Col·legi d’Europa, dirigit per Mogherini, per al període 2021-2022 mitjançant un procediment de licitació. Els investigadors sospiten que hi hauria pogut haver favoritisme i possible competència deslleial en l’adjudicació, i volen esbrinar si els responsables del Col·legi d’Europa van ser informats prèviament dels criteris de selecció per guanyar la licitació convocada pel SEAE, que en aquell moment estava dirigit per Josep Borrell.
La policia belga va escorcollar el servei diplomàtic de la UE a Brussel·les, la seu del Col·legi d’Europa, a Bruges, i els domicilis dels tres imputats.
La Fiscalia europea investiga si hi va haver irregularitats en la licitació per a l’Acadèmia Diplomàtica
En declaracions a l’agència italiana Ansa, l’advocada de Mogherini, Mariapaola Cherchi, va dir que l’interrogatori havia estat “una llarga marató” entre les dues de la tarda i la mitjanit, i que la seva clienta va contestar a totes les preguntes. Mogherini va demanar diverses vegades si havia de limitar els seus moviments, però se li va dir que no se li imposava cap restricció “perquè no hi havia motiu”. “Això hauria de contribuir a calmar la polseguera que fins ara s’ha aixecat, sobretot per part dels mitjans”, va afegir Cherchi.
La Unió Europea s’ha vist esquitxada els últims anys per diversos escàndols, un dels quals l’anomenatQatargate, sobre el pagament de suborns per afavorir el ric emirat gasístic del Golf i evitar condemnes de l’ Eurocambra per la situació dels drets humans. Una de les principals implicades va ser la grega Eva Kaili, llavors vicepresidenta de l’ òrgan legislatiu comunitari.
Mogherini es va convertir en alta representant europea per a
la Política Exterior i de Seguretat –càrrec que va inaugurar Javier Solana– per iniciativa del llavors primer ministre italià Matteo Renzi. El seu nomenament no va ser fàcil. Diversos països s’hi van oposar en primera instància perquè van considerar que no tenia ni l’estatura ni l’experiència suficient al tauler internacional. Feia pocs mesos que era titular d’ Exteriors italiana i la veien, a més, massa tova davant la Rússia de Putin. Volien evitar que es repetís la situació de la seva predecessora, la britànica Catherine Ashton, que va tenir un mandat molt gris. Finalment Renzi va imposar la seva voluntat als socis.
A Roma, en aquella època, Mogherini era vista com una de les “noies” de Renzi, joves promocionades pel també molt jove i impetuós premier. La designació d’ella per a Afers Exteriors va ser una gran sorpresa perquè va suposar prescindir de la titular, Emma Bonino, amb molt més currículum.
Filla d’un director de cinema i escenògraf (Flavio Mogherini), la política italiana encaixava en la imatge de renovació que volia Renzi. A més, era un producte de la generació Erasmus, ja que va completar la formació universitària a Ais de Provença ( França), a l’ Institut d’ Investigació i Estudis sobre el Món Àrab i la Mediterrània. Va escriure la tesi sobre la relació entre la política i la religió als països islàmics.
Un altre dels implicats en l’últim escàndol, Stefano Sannino, té una dilatada carrera a cavall de Roma i Brussel·les. De 65 anys, aquest diplomàtic va treballar al primer govern de Romano Prodi (1996-1998) i més tard, quan aquest va ser president de la Comissió Europea, va exercir com a conseller per a relacions exteriors i comerç. Va tornar amb Prodi quan aquest va tornar a ser primer ministre, del 2006 al 2008.
Mogherini va declarar durant deu hores i va ser posada en llibertat sense restriccions per no haver-hi risc de fuga
Entre el 2016 i el 2020, Sannino va ser ambaixador a Espanya. Gai militant i casat amb un català, va crear controvèrsia per penjar la bandera de l’arc de Sant Martí a la seu diplomàtica a Madrid el dia de l’orgull gai. Sannino és l’actual director general del departament per a l’ Orient Mitjà, Àfrica del Nord i el Golf de la Comissió. Abans va ser el secretari general de la SEAE –nomenat per Borrell–, però la nova alta representant, l’estoniana Kaja Kallas, el va destituir.
