La Unió Europea no cedeix en la política de fer servir actius russos congelats per finançar Ucraïna. L’ Executiu europeu va presentar ahir un pla que, segons Ursula von der Leyen, ha de servir per continuar pressionant Moscou. L’objectiu és, en paraules de la presidenta de la Comissió Europea, assegurar que Volodímir Zelenski pugui arribar a la taula de negociació amb Vladímir Putin des d’una “posició de força”.
Segons tots els càlculs, Ucraïna necessita 135.000 milions d’euros per afrontar els pròxims dos anys. El pla de la
Comissió preveu la concessió d’un préstec per a Kíiv que pugui cobrir els 90.000 milions del pressupost dels dos pròxims anys (aproximadament 45.000 milions per any). La resta, segons la presidenta, haurà de ser coberta pels altres socis internacionals.
Brussel·les parla també d’emetredeute compartit,però s’inclina per l’altra opció
Per a aquest préstec, l’ Executiu europeu preveu dues alternatives. La primera, difícil de materialitzar, necessita una majoria absoluta dels estats membres i passa per l’emissió de deute als mercats financers amb l’aval de la UE.
La segona opció, la favorita de la Comissió, és la utilització com a garantia del préstec dels actius russos retinguts per Euroclear, una empresa de serveis financers amb seu a Bèlgica i dedicada a la custòdia internacional de valors. Bèlgica rebutja l’opció perquè la mesura té la possibilitat de ser rebutjada en un tribunal internacional d’arbitratge i tem que l’ Estat belga acabi assumint aquest deute. Bèlgica és un dels països amb més mala posició fiscal a la UE.
“Després d’escoltar amb atenció i tenir en compte la seva part”, va expressar Von der Leyen en referència a Bèlgica, “tenim fermes salvaguardes per protegir els estats membres que permeten reduir aquest risc”. Segons la mandatària europea, en cas que es facin servir aquests actius, “es compartiria aquesta càrrega de manera justa” entre els socis comunitaris.
La cap de l’Executiu europeu va declarar així mateix que Rússia només entén la pressió com a eina de negociació, per tant l’única manera de continuar pressionant per arribar a un acord de pau és enfortir Ucraïna. El vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, també va insistir en la idea després d’afirmar que el reforç de la seguretat d’ Ucraïna també és un reforç de la seguretat de la UE i dels seus membres.
Dombrovskis va assegurar que la utilització dels actius russos per ajudar Ucraïna respecta el dret internacional i europeu, de manera que qualsevol reclamació contra Bèlgica o els estats membres de la UE no es podria executar. Davant la “improbable” possibilitat que un soci comunitari fos obligat a pagar Rússia, el vicepresident promet que el cost seria assumit pel conjunt de la Unió.
Segons Von der Leyen, les garanties per cobrir tots els danys són sòlides, igual com el mecanisme de repartiment del risc –assegura–, en el cas, gens improbable, que Rússia es negui a pagar reparacions de guerra a Ucraïna. La líder europea va assegurar també que l’opció del préstec ha estat rebuda positivament pels Estats Units. La idea d’utilitzar els actius russos retinguts ha partit d’ Alemanya.
Des de Moscou, el Kremlin va assenyalar ahir que el president de Rússia, Vladímir Putin, havia acceptat algunes propostes dels Estats Units per posar fi a la guerra a Ucraïna i n’havia rebutjat d’altres, i que Rússia estava disposada a reunir-se amb els negociadors dels Estats Units tantes vegades com calgui per arribar a un acord.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va parlar l’endemà que les converses a Moscou entre Putin i els enviats especials del president dels Estats Units Donald Trump Steve Witkoff i el gendre del mandatari, Jared Kushner– es prolonguessin durant cinc hores, fins ahir a la matinada. Al final de la reunió, un assessor del Kremlin va afirmar aquella nit que “encara no s’han trobat compromisos”.
Peskov va matisar el gust de boca que hauria deixat la
reunió. Va afirmar davant els periodistes que seria un error dir que Putin va rebutjar les
propostes dels EUA, assenyalant que la reunió va ser un primer intercanvi d’opinions cara a cara.
Putin va acceptar algunes de les propostes i en va rebutjar d’altres en el que va ser un procés normal de negociació, va dir Peskov davant els mitjans.