Hi ha un motiu obvi pel qual Donald Trump ha indultat l’expresident hondureny Juan Orlando Hernández, condemnat l’any passat a 45 anys de presó per tràfic de drogues per un tribunal federal als Estats Units. Hernández és del mateix partit que Nasry Tito Asfura, el candidat conservador secundat per Trump a les eleccions de diumenge. El president nord-americà va amenaçar de retirar l’ajut econòmic a Hondures si no guanyava el seu candidat preferit.
L’empresonament d’Hernández –acusat per la justícia nord-americana d’haver “construït una autopista de cocaïna fins als Estats Units”– complicava la promesa d’ Asfura de ser el flagell dels narcotraficants.
Després d’un llarg recompte dels vots, Asfura ha empatat al primer lloc amb el centrista Salvador Nasralla i pot guanyar les eleccions.
Però l’indult a Hernández –que va ser posat en llibertat dimarts– té una altra explicació. L’expresident hondureny té amics poderosos al moviment MAGA. Roger Stone, exassessor de Trump; Matt Gaetz, presentador del canal trumpista One America News, i pesos pesants de la dreta llibertària a Silicon Valley han aplaudit la decisió de perdonar-lo.
Aquest suport té força a veure amb un polèmic projecte impulsat per Hernández durant la seva presidència: les anomenades zones d’ocupació i desenvolupament econòmic (ZODE), un dels experiments més radicals de cessió de sobirania nacional a favor del gran capital nord-americà des dels dies dels enclavaments de la multinacional fruitera nord-americana United Fruit durant la primera meitat del segle XX.
Assessorat per Mark Klugmann, exassessor de Ronald Reagan, Hernández va aprovar la cessió i el control de part del territori hondureny per crear ciutats de nova construcció lliures d’impostos, alienes a la regulació i als drets laborals vigents a Hondures.
Les ZODE estaven inspirades en la idea de charter cities del premi Nobel Paul Romer, però Romer va qualificar el projecte d’Hernández d’una “mena de club d’aristòcrates”.
Quan es va inaugurar el pla, el consell gestor de les ZODE estava integrat per 21 persones, nou d’elles nord-americans d’ideologia llibertària i només quatre hondurenys. Per la part nord-americana hi havia el mateix Klugmann; Michael Reagan, fill de l’expresident conservador; David, el fill de l’economista i Nobel Milton Friedman, i Grover Norquist, trumpista incondicional i defensor apassionat de les retallades d’impostos als més rics.
Amb capital de magnats ‘tech’, les ZODE a Hondures són “un club d’aristòcrates”
També hi havia europeus, com ara Barbara Kolm, l’economista hayekiana vinculada al Partit de la Llibertat austríac, i l’alemany Titus Gebel, conseller delegat de Free Private Cities Inc.
De mica en mica s’anirien incorporant al projecte la nova generació de tecnollibertaris i criptofinancers liderats pel bilionari i anarcocapitalista Peter Thiel, i Balaji Srinivasan, autor del llibre The network state: how to start a new country .
Hondures, on a començaments del segle XX les companyies bananeres van instal·lar els seus enclavaments amb el suport de la Marina dels Estats Units, tenia un passat fet a mida del nou projecte. Quan “arriba silenciosament un vaixell armat enorme”, els països “d’opereta” deixen de ser sobirans, va ironitzar O. Henry a la novel·la, Repollos y reyes, en què es va encunyar el terme república bananera.
Més d’un segle després, Trump desplega una altra vegada la gunboat diplomacy, potser amb l’objectiu de crear una nova generació d’economies d’enclavament al Carib des de Panamà a Caracas. D’aquí l’agressiu suport a Asfura i l’extraordinari indult a Hernández.
Per això era imprescindible posar fi al projecte de Xiomara Castro. Dona de l’expresident Mel Zelaya, que havia estat víctima d’un cop d’Estat el 2008 pel suport a Veneçuela, la presidenta va derogar la llei que permetia la creació de les ZODE. Com el marit, va ser acusada de ser terrorista, narcotraficant i comunista.
Una d’aquestes ZODE va ser la ciutat startup Próspera, a l’illa de Roatán, al Carib hondureny, impulsada amb capital de Thiel, Srinivasan i altres gurus llibertaris de la tecnologia, com ara Marc Andreessen, i l’empresari d’intel·ligència artificial Sam Altman. Prognoms Capital, societat que David Friedman va crear per finançar noves ciutats privades, és un altre dels inversors. Segons la seva pròpia publicitat, és “una ciutat privada amb un sistema regulatori dissenyat perquè els emprenedors construeixin més bé, més barat i més de pressa”.
Próspera es gestiona de manera totalment independent de les estructures democràtiques hondurenyes. Té actualment uns 2.000 residents físics i “electrònics”, segons l’empresa, i espera aconseguir una població de 38.000 habitants per al 2030.
A part d’immobles atractius per a inversors presents o absents, la ZODE disposa d’un centre de bitcoin i una clínica experimental que aprofita l’absència de controls sobre nous fàrmacs. A l’entrada de la ciutat hi ha un edifici futurista que es diu The circular factory , on robots transformen blocs de fusta en materials de construcció. A la seu de l’entitat virtual Infinita City a Próspera, s’investiga sobre
la longevitat, una obsessió de Thiel. Una urbanització d’habitatges futuristes, dissenyats per l’equip de la difunta arquitecta avantguardista Zaha Hadid, completa la imatge de ciència-ficció amb què es promociona aquesta ZODE.
El projecte recorda els antics enclavaments de les bananeres de principis del segle XX
Quan va arribar al poder, Castro va intervenir per recuperar el control de tota l’illa on s’allotja Próspera, després d’una crisi de proveïment d’aigua que molta gent va atribuir al consum de la ciutat privada. Els bilionaris llibertaris al capdavant de Próspera no van trigar a interposar una demanda judicial al Govern que exigeix una compensació per gairebé 11.000 milions de dòlars. Amb l’esquerra fora del Govern a Hondures, les possibilitats del projecte de guanyar aquest litigi han augmentat.
“Per què Trump dona suport al partit polític hondureny que ha permès el contraban massiu de drogues cap als Estats Units?”, es preguntava dimarts al seu blog Paul Krugman, un altre premi Nobel d’Economia. La resposta: “La influència de la criptotecnologia broligarquia [oligarquia d’amigots] i els seus interessos en Próspera”.