El Madrid va agafar aire a San Mamés i va superar la mala ratxa de tres empats consecutius a la Lliga. Gràcies a la brillantor de Mbappé, que va fer dues dianes, una dels quals un golàs, i a un funcionament col·lectiu millor, l’equip de Xabi Alonso va guanyar i continua a un punt del Barça. S’esperava més oposició de l’Athletic, però els blancs ja van ser molt superiors al principi i els de Valverde van anar en tot moment a remolc. Res no va reflectir més bé això que el partit de Mbappé. El francès, que la temporada anterior havia fallat un penal en la derrota madridista a la catedral, vola i va tornar a ser clau per al tècnic, que guanya temps abans de tornar al Bernabéu.
Els jugadors del Madrid es van presentar puntuals a la cita a San Mamés. En teoria, els de l’Athletic, també. I, tot i això, la posada en escena va ser diametralment oposada. Els futbolistes de Xabi Alonso van entrar al partit amb convicció, determinació i verticalitat. Els d’Ernesto Valverde, com si vinguessin de fer uns zuritos al nucli antic de Bilbao. Pocs cops s’ha vist d’entrada un Athletic tan mans al seu estadi. Malgrat el mosaic i el rugir inicial de la grada, els blanc-i-vermells van posar una catifa al Madrid, que la va aprofitar amb criteri i buscant a l’espai Vinícius i un Mbappé en estat de gràcia.
El francès va topar a la primera amb una gran aturada d’Unai Simón, que també va frenar un altre intent de Vinícius. Però a la tercera Mbappé va inaugurar el marcador amb un gol magnífic. Va baixar del núvol un servei d’ Alexander-Arnold, va desbordar Lekue, es va dirigir a la frontal de l’àrea, va depassar Laporte i va xutar. Tan vertiginós com imparable. El seu gol número 15 al campionat.
A la segona meitat es van lesionar Alexander-Arnold i Camavinga, que havien jugat bé
L’Athletic ni tan sols s’havia assabentat de la pel·lícula i així seria durant gairebé mitja hora. Els biscaïns estaven grogui, sense grapa, sense ànima, sense intensitat. Fins a San Mamés, sempre generós, es va impacientar davant el que veia. No feien ni dues passades seguides i Nico Williams no entrava en joc, però, tot i això, de sobte, van ser capaços de crear dues accions de perill.
En totes dues va emergir la figura de Courtois. Va evitar el gol de Guruzeta i després va protagonitzar la parada miraculosa de cada partit després d’extreure un braç tens davant una rematada a boca de canó de Berenguer. Nico Williams l’havia deixat tot sol amb una subtil passada d’esperó. De les poques coses que va fer l’extrem en tot el partit.
Però si no vas sobrat de futbol ni de gol i no aprofites els pocs moments, el resultant és que és impossible guanyar. Perquè el Madrid continuava trobant els seus dos davanters. Vinícius va xutar al pal i després va tornar a fallar davant Unai Simón. Els madridistes perdonaven fins que en una bona jugada col·lectiva va arribar el 0-2. Alexander-Arnold va posar la pilota al cap de Mbappé, que va prolongar al segon pal perquè Camavinga també rematés de cap. El migcampista havia estat la principal novetat de l’onze de Xabi Alonso, que va apostar pel seu múscul en detriment d’un Güler que havia perdut ocasions als últims matxs.
Vinícius es va adreçar a la grada mostrant un tres amb els dits quan el marcador reflectia un 0-3
La cosa feia molt mala pinta per a l’Athletic, sobretot el d’aquesta temporada, somort, també fatigat per la Champions, i sense gaire cosa més per posar en competició. Valverde ho va intentar recorrent a Unai Gómez i Areso, però qualsevol indici de reacció el va avortar Mbappé, amb el segon gol, el número 16 a la Lliga. Només el van deixar xutar des de la frontal i Unai Simón tampoc no va reaccionar amb prou temps. El partit ja no tenia història i Vinícius
va aprofitar per encarar-se amb
la grada mostrant un tres amb
els dits. El brasiler no n’aprèn. Aleshores Alexander-Arnold ja s’havia lesionat muscularment. Després també cauria Camavinga, amb un problema al turmell. Més contratemps per al Madrid, però amb Mbappé els mals són més petits.
