Fanàtics i alguns penyistes del Barça afirmen que l’Athletic de Bilbao no lluita tan a fons a San Mamés contra el Reial Madrid com ho fa, sistemàticament, contra els blaugrana. Una teoria com qualsevol altra, tal com el suposat entrepà letal del primer senglar trobat a Collserola –llonganissa, xoriço pamplonica, xoriço ibèric?–. Ahir a la nit, aquesta teoria de la conspiració es va alimentar i va circular a les xarxes: contra el FC Barcelona no surten mai tan educadament a San Mamés!
L’Athletic de Bilbao no va saltar al camp educadament, com malicien alguns, sinó adormit, que és diferent. Aviat es va diluir el dubte de si San Mamés s’afegiria als tres camps on el Reial Madrid no ha passat últimament de l’empat (Vallecas, Elx i Girona). Fidel a la seva llegenda d’estadi únic –i ho
és–, els lleons van obrir les portes de San Mamés i van exercir l’hospitalitat, virtut bilbaïna, amb l’il·lustre visitant, que els va clavar tres gols com els n’hauria pogut marcar cinc.
La teoria conspiradora d’alguns barcelonistes es va confirmar: catifa vermella al Madrid a San Mamés
Quin partit tan estrany! Poques vegades s’ha vist un duel més còmode per a un equip gran a San Mamés, on l’entonació a cor de l’himne fa molt difícil als seus sortir a veure-les venir. L’electricitat ambiental es va convertir en el primer quart d’hora en la llum d’un canelobre al qual se li van apagant ràpidament les espelmes, sense que ni tan sols l’ inici del segon temps evités l’apagada. Al contrari, Mbappé va fer el tercer amb les mateixes facilitats rebudes en els dos gols anteriors –en el segon, Camavinga va rematar de cap a l’àrea petita a passada també de cap, també a l’àrea petita, del company Mbappé– i San Mamés va emmudir, per a realçament de les prestacions assistencials dispensades ahir a Xabi Alonso i els seus futbolistes, que sense res de l’altre món es van emportar els tres punts.
De les guerres dels anys vuitanta, el barcelonisme vintage argumenta que els seus futbolistes reben les puntades de peu que no s’emporten els merengues. Teories. Per sort per al futbol, els lleons van acceptar ahir a la nit el bany amb bones maneres i convé felicitar-se que no es guanyessin targetes, dues grogues i de guant blanc. Perquè no tot fos hospitalari, San Mamés va acomiadar Vinícius amb crits de “tonto”, insult al límit que qualsevol públic es permet sense temor que li tanquin l’estadi. I això que ahir Vinícius va alegrar el partit, que més aviat va ser una llauna.
Cada club i cada estadi tria els seus amics i enemics, a Bilbao i a La Balastera. Per experiència, juraria que San Mamés té més simpatia històrica al Madrid que no pas al Barça, que ja es va endur un 12 a 1 a Bilbao, el 1931, la pitjor derrota a la Lliga.
