El titular d’aquesta columna, és, en realitat, de Joan Carles de Borbó. Les seves memòries comencen amb dues afirmacions. Una, de referència familiar: “ El meu pare sempre em va aconsellar que no escrigués les meves memòries”. I una altra de protocol reial: “El reis no es confessen”. Aleshores, per què desobeeix, quan rebla dient que els secrets d’un monarca han de romandre sepultats en la penombra dels palaus? La seva resposta és sorprenent: “Sento que em roben la història”.
El rei emèrit va desenvolupant aquesta qüestió al llarg de les cinc-centes pàgines del seu llibre Reconciliación, que ahir va sortir a la venda a Espanya. Polítics, periodistes, biògrafs i fins i tot la Família Reial surten d’alguna manera assenyalats.
No hi ha a les seves pàgines una autocrítica dels errors comesos, la qual cosa segurament l’humanitzaria. En una entrevista a France 3 no va poder ser més rotund: no es penedeix de res, ni creu que hagi de demanar perdó per res, quan va arribar a posar en perill la Corona. És més, justifica la seva abdicació per la mala salut, com una decisió personal, com si el poder polític no li hagués alertat que la institució estava en perill.
Joan Carles escriu en les memòries que li han robat la seva història i renúncia a l’autocrítica
Tampoc no va fer cas a la reina Elisabet, que l’havia avisat uns anys abans que “un rei no abdica mai”, ni a Joan de Borbó, que li va advertir també que “un rei mor amb les botes posades”.
Joan Carles de Borbó assegura que hi va començar a pensar a començaments del 2014, en la celebració de la Pasqua Militar, quan va aparèixer “vacil·lant”. Desmenteix que aquell desastre fos el resultat –com es va publicar– d’una nit alegre a Londres i d’una tornada precipitada, atribuint les seves dificultats amb el discurs als analgèsics per l’apnea del son, una infecció al maluc i un problema cardíac que li va anul·lar la visió.
Lee tambiénNi cops de porta, ni forrellats
Desconcerta que es mostri queixós des del punt de vista afectiu amb el rei Felip i amb la reina Letícia, de qui asseguren que va retirar una frase inconvenient en l’últim moment. Les memòries seran un èxit, precisament perquè un rei no les escriu i menys en vida. Però recordeu que Nietzche ens va advertir que la veritat és una espècie d’error, una il·lusió útil. I més quan algú intenta que li tornin la història.