Si com a milions de londinencs
(i turistes) a un se li ocorre per aquesta època acostar-se a Oxford Street, Regent Street o Piccadilly Circus per fer les compres de Nadal, és gairebé segur que la seva cara serà captada per les càmeres de reconeixement facial que cada vegada fa servir més l’ Estat britànic. El més probable és que ni se n’assabenti, però diversos advocats i grups pro drets humans adverteixen que el Gran Germà d’Orwell ha arribat per quedar-se.
Benjamin Franklin, un dels pares de la pàtria dels Estats Units (que amb la cara il·lumina els bitllets de cent dòlars), va sentenciar cap al 1775 que “aquells disposats a sacrificar la seva llibertat per comprar una seguretat temporal no es mereixen ni una cosa ni l’altra”. Al Regne Unit, com tot arreu, hi ha els que veuen interessant el canvi, però a la majoria els sistemes de vigilància i control se’ls imposen sense el seu consentiment ni coneixement. Ho decideix el Pare Estat, i no se’n parli més.
Després de la Xina i els Estats Units, la Gran Bretanya és el país que més càmeres de vigilància té als carrers (s’estima que uns set milions), i el Govern Starmer no vol que la cosa es quedi aquí. El Ministeri d’Interior es disposa a dotar-les de l’última tecnologia en matèria de reconeixement facial, perquè instantàniament comparin les cares amb les fotografies que 45 milions de britànics han hagut de proporcionar per treure’s el passaport (aquí no hi ha DNI).
L’objectiu és que els sistemes de reconeixement facial que ara estan a disposició de Scotland Yard arribin a totes les ciutats i pobles del territori nacional, i fins i tot als llogarrets més remots. L’ham és que això permetrà localitzar en temps real
persones amb antecedents i
prevenir crims, però també es farà servir per capturar immigrants il·legals, i en general per incrementar el ja considerable control que l’ Estat exerceix sobre els ciutadans. No se li escaparà ni una.
L’objectiu és que les imatges es comparin amb les fotos de tots els britànics que tenen passaport
“El reconeixement facial és l’ avenç més important en matèria policial des de l’ADN, ja ha servit per ficar a la presó milers de delinqüents perillosos i es tracta d’una eina que, sota els paràmetres legals que calguin, no es pot malgastar”, diu Sarah Jones, secretària d’Estat al Ministeri d’Interior. Però les organitzacions defensores dels drets civils tenen por d’abusos quan les autoritats estiguin sota pressió per culpar algú d’un delicte, i especialment sobre la seva aplicació a indocumentats, immigrants i membres de minories que ja ara són discriminades per les forces de l’ordre.
“L’expansió de l’ús de les càmeres convertirà el Regne Unit en una mena de presó oberta amb enormes riscos d’arbitrarietats, injustícies i identificacions falses, i a veure qui aconsegueix demostrar que la tecnologia s’ha equivocat quan no llegeixin correctament els teus trets i t’imputin un crim que no has comès”, adverteix Silkie Carlo, directora de Big Broter Watch. “El Govern de Keir Starmer està infringint la privacitat de milions de britànics amb una conducta pròpia de la Xina però no d’una democràcia”.
La majoria dels prop de set milions de càmeres de vigilància que hi ha al Regne Unit són fixes i estan situades en llocs estratègics, però també n’hi ha de mòbils en camionetes i cotxes dels agents de trànsit. Fins ara les imatges es comparaven amb la base de dades de la policia per intentar capturar 1.500 fugitius o sospitosos buscats amb caràcter prioritari, però el Govern pretén donar-los un ús molt més ampli. El pretext és reduir la delinqüència, veure quan lladres amb antecedents es disposen a robar en comerços, i tenir sota observació permanent els convictes per delictes sexuals. L’objectiu últim és el control estatal.
La policia metropolitana de Londres ha arribat a captar i analitzar amb tècniques de reconeixement facial cinquanta mil cares al dia al metro, i les de 36.140 transeünts en una sessió de cinc hores a Oxford Circus al maig. Passar de comparar les cares amb la base de dades policials a fer-ho amb les fotos dels passaports és un salt enorme.
Grups pro drets humans adverteixen que el Regne Unites convertiria en una “presó oberta”
A la Xina, l’ Estat valora la
“lleialtat” d’individus i empreses, i els dona o treu punts en
un sistema de “crèdit social”
que determina l’accés a préstecs, vacances pagades i serveis públics, o pot redundar en multes, restriccions de viatges o dificultats per obtenir ocupació o treball. Al Regne Unit no s’hi ha arribat. Encara no.
