Xi Jinping va rebutjar ahir, en termes taxatius, qualsevol responsabilitat de la Xina en la guerra d’ Ucraïna. El president del colós asiàtic es va sentir al·ludit després que el seu hoste francès, Emmanuel Macron, li parlés de “l’amenaça vital per a la seguretat europea” i li demanés l’ajuda xinesa per arribar com més aviat millor a un alto el foc.
L’intercanvi entre els dos líders va ser al Gran Saló del Poble de Pequín. El president francès hi fa una visita oficial, acompanyat de la seva esposa Brigitte, i va voler aprofitar la primera oportunitat per abordar en públic tant el tema ucraïnès com el del desequilibri comercial molt favorable a la Xina. Macron se sent legitimat a parlar sense embuts al seu homòleg xinès perquè els dos països ocupen un lloc preeminent al tauler internacional com a potències nuclears i perquè ocupen seients permanents al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
A Xi, però, no va semblar que li agradés rebre instruccions del seu convidat, encara que fos amb cotó fluix diplomàtic. “La Xina dona suport a tots els esforços per a la pau i continuarà tenint un paper constructiu en la resolució de la crisi”, va replicar el líder xinès. Després el seu llenguatge es va tornar una mica més aspre. “Alhora, [la Xina] s’oposa fermament a qualsevol intent irresponsable destinat a culpabilitzar o a difamar de la manera que sigui”, va afegir Xi.
El president xinès rebutja amb fermesa els intents de donar la culpa a Pequín del conflicte ucraïnès
El cap d’Estat francès, que visita la Xina per quarta vegada des que va arribar a l’ Elisi el 2017, va dir que havia parlat llargament amb el seu amfitrió sobre el conflicte entre Ucraïna i Rússia i va subratllar l’amenaça vital que pesa sobre Europa. “Espero
que la Xina podrà afegir-se a la nostra crida i als nostres esforços per arribar com més aviat mi-
llor almenys a un alto el foc”, va assenyalar.
Macron es va expressar des del coneixement que la Xina no ha condemnat mai la invasió russa del seu veí, el febrer del 2022, i que el país asiàtic ha continuat comerciant a gran escala amb Moscou facilitant-li valuosa tecnologia per a la seva indústria militar i comprant-li hidrocarburs com a principal client mundial. Tampoc no han passat desapercebuts a París gestos com la invitació a Vladímir Putin, al setembre, perquè assistís a la gran desfilada militar a Pequín per commemorar el 80è aniversari del final de la II Guerra Mundial.
El president francès es va referir així mateix davant Xi “als desequilibris [comercials] que veiem acumular-se avui”, que va qualificar d’“insostenibles” i amb el risc que provoqui una crisi financera global i posin en perill el creixement de tothom. “Hi ha solucions”, va afegir Macron, mentre es pronunciava a favor de normes que reequilibrin el comerç i no de la filosofia de “supervivència dels més ben dotats” que sembla l’estratègia no declarada de Pequín.
Macron adverteix els amfitrions que els desequilibris comercials a favor seu són “insostenibles”
El viatge de Macron s’inscriu en la continuïtat de la política francesa cap a Pequín i com a resposta obligada a la visita de Xi a França l’any passat. La presència de la dona del president francès és un senyal de cortesia addicional, de la voluntat d’una relació amistosa més enllà de l’agenda política i econòmica. El 1964, durant la presidència de De Gaulle, França va reconèixer la República Popular de la Xina, uns anys abans que els EUA.
En una entrevista amb LeFigaro , el sinòleg Emmanuel Lincot va prevenir sobre unes expectatives exagerades davant el viatge de Macron. Segons
l’expert, la Xina percep França com “un país has been” (en
declivi) a qui se li reconeix encara la seva excel·lència en la indústria aeronàutica, “però globalment ens consideren com una nació arcaica, conflictiva, ineficaç políticament i mediocre econòmicament”. Lincot va recordar el drama actual d’Europa, atrapada entre la política de l’ America first de Trump i l’eix Pequín- Moscou, realitats amb què França i els seus socis hauran de conviure.
