Vladímir Putin no es pot arriscar a visitar gaires capitals, però a Nova Delhi no hi té res a perdre. El mateix primer ministre indi, Narendra Modi, va anar ahir a la nit a rebre’l a peu d’avió, en una estranya deferència. El programa oficial de la visita comença avui. Acompanyen Putin 40 alts càrrecs de seguretat i almenys vuit ministres i diversos presidents executius d’empreses públiques.
Fa 25 anys que el president rus visita l’ Índia, però no hi posava els peus des del desembre del 2021. La invasió russa d’ Ucraïna, dos mesos després, no només no va fer descarrilar la “relació especial” entre tots dos països, sinó que la va enfortir en alguns aspectes, per a indignació de diversos països occidentals. Vegeu el volum descomunal de petroli rus a preu de descompte adquirit per refineries públiques i privades índies des del 2022.
Putin torna a plantejar a Modi que adquireixi caces Sukhoi 57 de cinquena generació i bateries antiaèries
El càstig de Donald Trump, en forma d’aranzels del 50%, ha causat tanta impressió entre els indis com el dinar que va oferir a la Casa Blanca al cap de l’exèrcit pakistanès poc després de la pitjor escaramussa entre els dos països asiàtics en un quart de segle.
Dilluns els ambaixadors del Regne Unit, França i Alemanya van publicar una tribuna conjunta a The Times of India en què acusaven Putin de no voler la pau a Ucraïna. Una cosa que van qualificar d’“ingerència inacceptable” els alts funcionaris d’ Exteriors de l’ Índia i a què van contestar amb una columna pròpia de l’ambaixador rus al mitjà. La narrativa occidental sobre les causes de la guerra a Ucraïna competeix aquí amb altres versions. Malgrat que el canal rus RT no s’ha deixat de veure mai en aquesta part del món, la visita de Putin servirà per inaugurar RT India, també en anglès, però pensat per al mercat indi i amb estudis als afores de Delhi.
A Putin li interessa projectar que el seu aïllament és molt relatiu, com va demostrar, una vegada més, al setembre a la Xina, quan va somriure relaxadament en companyia del president Xi Jinping i del mateix Modi, amb una vintena de mandataris. Però les seves visites a l’ Índia no es poden reduir mai a la imatge. Sobre la taula hi ha la probable adquisició de caces bombarders Sukhoi 57, de cinquena generació. Els mateixos que el 2018, en altres circumstàncies, Modi va descartar per no irritar els EUA. També s’estudia l’adquisició de cinc noves bateries antiaèries S-400, i la possible fabricació conjunta de la generació S-500.
Els últims 15 anys les adquisicions índies d’armament rus s’han reduït a la meitat, de més del 70% al 36%. Modi va superar un tabú quan va adquirir a la indústria de defensa dels EUA no només equips de vigilància i transports, sinó també sistemes letals, des d’helicòpters d’atac fins a obusos.
A l’altra part de la balança, Rússia continua ampliant la central nuclear més gran de l’ Índia, a Kudankulam, on ha construït tres reactors i en continua construint tres més. L’empresa russa Rosatom ara ofereix projectes nuclears de petita escala. El que ja s’ha confirmat és la cessió, per a deu anys, d’un submarí nuclear rus a l’Armada índia, després d’una dècada de negociacions, per 2.000 milions de dòlars.
Arran de les xifres marejadores en adquisicions de cru i armament rus, no cal dir que la balança comercial és molt deficitària per a l’ Índia –a diferència del superàvit amb els EUA–, un aspecte que Modi pretén corregir. Les relacions entre els dos pobles tampoc no són per llançar les campanes al vol. A Rússia hi estudien més de 30.000 universitaris indis –la majoria, Medicina–, però als EUA encara n’hi estudien deu vegades més. En qualsevol cas, les batzegades de Trump amenacen d’engegar en orris més de trenta anys d’aproximació gradual als Estats Units per part de l’ Índia, antiga campiona dels no-alineats.
En tot cas, avui els russos són a les platges de Goa –són la primera font de turisme– i la classe mitjana índia envia un nombre semblant de turistes a Moscou. El tercermundisme ha passat a la història, però no la voluntat de l’ Índia de mantenir l’autonomia estratègica, ara com a nació més poblada del món. Aquest país combina la participació en Quad –un fòrum de defensa amb un ull posat a la Xina, amb el Japó, Austràlia i els EUA– amb la condició de membre de ple dret dels Brics o de l’ Organització de Cooperació de Shanghai (amb Rússia i la Xina).
El pòsit antiimperialista i diverses experiències històriques porten molts indis a considerar Moscou un soci més fiable que Washington. Això no vol dir que els indis somiïn en rus. Ni tan sols que un hipotètic somni indi hagi desplaçat l’americà. Tampoc no té les cartes de la Xina. Per tant, l’ Índia continuarà jugant amb diverses baralles i creuant els dits perquè sigui cert, o almenys creïble, que creix més que els altres.
