Els watsaps entregats per l’exconsellera Salomé Pradas a la jutgessa que investiga la tragèdia de la dana confirmen l’actitud negligent i passiva que va adoptar Carlos Mazón aquell fatídic dia. No cal especular més sobre on va ser, ni què va fer, ni què va deixar de fer. A les 13.30 hores era plenament conscient de la situació de risc que es vivia a la seva comunitat, ja que va respondre amb un “collonut” al missatge que Pradas li va transmetre sobre la situació preocupant que hi havia al barranc del Poio i el riu Magre. Aquesta exconsellera i comandament únic de l’emergència també va advertir a les 16.28 hores de la tarda a José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Mazón, de la confirmació d’un mort a Utiel. Aquest alt càrrec li va reenviar a Pradas un missatge de l’aleshores president valencià que es limitava a dir: “Potser a les 19 h anem al 112”. Per 112 s’entén el centre de coordinació de les emergències, el Cecopi.
Pradas, que va ser destituïda del càrrec pels errors de gestió de la dana, no vol ser el boc expiatori d’aquest cas i per això ha facilitat aquests missatges, acreditats en una notaria, a la jutgessa per aclarir al màxim el que va succeir aquell dia.
Els watsaps també confirmen com fins a cinc vegades la mà dreta de Mazón va frenar Pradas perquè no confinés la població quan la situació començava a ser insostenible. L’exconsellera va insistir en un watsap de les 20.09 hores que la Generalitat podia decretar el confinament per la llei d’emergències. Cuenca li va contestar sis minuts després: “Ja arriba el president. Treu-t’ho (el confinament) del cap. Tranquil·la, xe”. Poc temps després, a les 20.28 hores, Mazón arribava per fi al Cecopi.
Aquestes revelacions haurien de fer reflexionar el Partit Popular sobre la conveniència de mantenir Mazón com a president autonòmic del partit –encara ho continua sent– i com a diputat de les Corts, privilegi que li permet tenir condició d’aforat. Per respecte a les víctimes, Mazón hauria de fer un pas més i dimitir de tots els càrrecs. El seu substitut a la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demostrat tenir una empatia amb les víctimes que ell no tenia. No seria sobrer que, a més de les seves bones paraules, fes un acte de justícia forçant la sortida de Mazón.
