L’ Administració de Donald Trump va publicar dijous la nova Estratègia de Seguretat Nacional, un document que advoca per reorientar la presència militar dels Estats Units cap a l’hemisferi occidental, amb al·lusions a la doctrina Monroe, que va guiar al segle XIX la geopolítica americana i declarava l’hemisferi com la seva zona d’influència. No passen desapercebudes les dures crítiques que llança l’estratègia, firmada per Trump, als governs europeus, els desafiaments econòmics del qual queden “eclipsats per la perspectiva real i més greu de l’aniquilació civilitzatòria” en 20 anys.
El document plasma en un paper les crítiques que la Casa Blanca llança des de gener contra els països de la Unió Europea, que acusa de “censurar la llibertat d’expressió i reprimir l’oposició política”, una denúncia que ja va exposar el vicepresident J.D. Vance al febrer, durant la Conferència de Seguretat de Múnic, davant els aliats europeus.
“Els problemes de més abast a què s’enfronta Europa inclouen les actuacions de la Unió Europea i d’altres organismes transnacionals que soscaven la llibertat política i la sobirania; polítiques migratòries que transformen el continent i generen conflictes; censura de la llibertat d’expressió i repressió de l’oposició política; taxes de natalitat en caiguda lliure, i la pèrdua d’identitats nacionals i de confiança en si mateixos”, assenyala el document, que projecta algunes de les idees clau del moviment Make America Great Again (MAGA), els paladins del qual s’han alineat amb els partits ultradretans del continent europeu.
El document confirma el gir de la política exterior de l’Administració nord-americana
“Si les tendències actuals continuen, el continent serà irreconeixible d’aquí 20 anys o menys. Arribats a aquest punt, està lluny de ser evident que certs països europeus tinguin economies i forces armades prou fortes per continuar sent aliats fiables”, sentencia. “Volem que Europa continuï sent europea, que recuperi la confiança civilitzatòria i que abandoni el fallit èmfasi en l’asfíxia regulatòria”. En al·lusió a l’OTAN, l’Administració Trump assegura que, a causa de la immigració, certs països membres seran aviat “majoritàriament no europeus”.
L’estratègia, de 33 pàgines, també s’atura en la guerra de Rússia a Ucraïna. “L’ Administració Trump està en desacord amb funcionaris europeus que tenen expectatives poc realistes” sobre la guerra a Ucraïna, remarca, i els descriu com a pertanyents a “governs minoritaris inestables”. Pels EUA és un “interès fonamental” negociar un cessament d’hostilitats “expedit” a Ucraïna i “establir estabilitat estratègica amb Rússia”.
La Casa Blanca plasma d’aquesta manera un radical gir respecte a l’última Estratègia de Seguretat Nacional, publicada durant la presidència de Joe Biden, que condemnava la “guerra brutal i injustificada de Rússia” i descrivia “contenir Rússia” com una prioritat per a Occident. Ara, malgrat que Trump continua veient Europa com a part de la seva zona d’influència –“continua sent estratègica i culturalment vital per als EUA”–, veu més important per a la seguretat nacional americana una bona relació amb Moscou, malgrat l’evident amenaça que suposa per als suposats aliats occidentals.
Washington acusa la UE i altres organismes transnacionals de soscavar la llibertat política i la sobirania
Al final de l’apartat europeu, a què dedica tres pàgines, llista una sèrie de prioritats de l’ Administració respecte al continent. El tercer punt mostra clarament la intenció de donar suport als partits d’ultradreta, com l’AfD alemanya, Germans d’ Itàlia, Reagrupament Nacional o Vox, sense citar-los directament. Així doncs, assegura que els EUA han “de fomentar la resistència a la trajectòria actual d’Europa dins de les mateixes nacions europees”. Malgrat que Washington sempre ha volgut influir en les polítiques domèstiques europees, és inèdit el suport tan explícit a l’oposició de molts dels seus països.
Una altra de les prioritats de l’ Administració Trump és “posar fi a la percepció –i evitar la realitat– que l’OTAN és una aliança en expansió perpètua”. Es tracta d’una al·lusió velada a Ucraïna, a qui Trump, influït per les múltiples trucades i reunions amb el president rus, Vladímir Putin, nega la possibilitat d’entrar en l’aliança transatlàntica com a part d’un possible acord de pau amb el Kremlin.
El text defineix l’estratègia de seguretat americana respecte a totes les regions del món, però cap no la critica tan durament com Europa. Gérard Araud, exambaixador francès als EUA, va respondre en una publicació a les xarxes socials que “la sorprenent secció sobre Europa sembla un pamflet d’extrema dreta”. “L’únic lloc del món on la nova estratègia de seguretat veu alguna amenaça per a la democràcia sembla ser Europa”, va denunciar l’ex primer ministre suec Carl Bildt.
En conjunt, el document explica la intenció de la Casa Blanca de prioritzar el control de l’hemisferi occidental, ja que “els dies en què els EUA apuntalaven tot l’ordre mundial com un atles han acabat”. “Afirmarem i aplicarem un ‘ Corol·lari Trump’ de la doctrina Monroe”, afirma l’estratègia. Es tracta del retorn a un dels principis que ha guiat la geopolítica dels EUA durant gran part de la seva curta història: l’expansió territorial al continent americà com la seva àrea d’influència i protecció davant la intervenció de potències estrangeres. O en la síntesi atribuïda al president James Monroe i ideada pel secretari d’Estat John Quincy Adams “Amèrica per als americans”.
Les accions del Govern de Trump els últims mesos demostren aquestes prioritats.