Va ser deixar anar la secretària general d’Agricultura el primer titular del dia i, a la redacció, la secció de Societat es va incendiar de seguida. Debat en majúscules, sí. Per com és de descomunal la qüestió: prohibir que la població de 91 municipis –amb gairebé tres milions de persones– trepitgi un pam de natura més enllà del nucli urbà. Ni a l’ombra pietosa d’un pi. La pesta porcina africana no és cap broma, i el forrellat regeix almenys fins al dia 14, amb el pont de la Constitució al mig.
Oblidin-se de boscos, vies de rius, rieres, parcs naturals, espais protegits, cultius i camins. Adeu, Collserola, Serra de Marina, la Mola, Gallecs... Adeu, bicis, criatures, gossos, caminades, pícnics i sortir a caminar o a córrer. La muntanya, clausurada com si fos una taverna a mal barri.
El ciutadà respondrà amb seny o se saltarà les restriccions per ignorància o menyspreu?
El debat va derivar cap al dilema de sempre: la ciutadania respondrà amb sentit comú o veurem els de la llibertat-per-la meva-cara-bonica saltant-se les restriccions amb la coartada de la ignorància o el menyspreu? Aquí el refrany és literal: no es poden posar portes al camp. No hi ha prou tanques per aixecar en un perímetre tan gran. Ni urbans per cobrir cada camí. Ni n’hi ha prou amb els 1.500 mossos mobilitzats per dissuadir qui està temptat per la infracció i que, a més, no té clar si hi ha o no intenció real de multar.
La secció de Societat es va dividir en dos: els que creuen en el seny i els que creuen en el gènere humà, que és una altra cosa i sol sortir més mal parat. Algú va recordar l’abril del 2020, quan en pandèmia els Mossos van penjar a les xarxes la foto d’un veí passejant una cabra. “Ni canaris, ni porcs vietnamites ni cabres com aquesta vista avui a Palafrugell són una excusa per saltar-se el confinament”, advertien.
Si estant en joc vides humanes va regnar la picaresca, imaginin-se ara. L’amenaça del virus PPA és devastadora per al sector porcí –tres mil milions d’euros en un any d’exportacions se’n poden anar en orris–, però no afecta les persones. I quan el perill no prem en carn pròpia, sempre hi ha qui mira cap a un altre costat, xiula i es cola al bosc pensant que el que faci no compta, que quina ximpleria aquesta, que amb les soles o amb les rodes disseminaré el virus. Ja triga el Govern a apartar del focus mediàtic els polítics i posar tècnics amb bata.
Quin dia per al conseller Òscar Ordeig, el d’ahir. I Europa ens mira. Al migdia provava de minimitzar el risc del virus. Resem tots perquè el PPA no arribi a Osona o el Segrià. A la tarda, esclatava com una bomba fètida dirigida des de Madrid el segon titular de la jornada: el brot de pesta hauria pogut sortir d’un laboratori. A menys d’un quilòmetre del focus hi ha l’IRTA-CReSA, de la Generalitat. I la secció va emmudir.
