El ‘passatge maleït’ es dessagna en espera del rescat de l’Ajuntament

En molts llocs els coneixen com els escarrassos. Són les baules més febles dels baixos fons. Toxicòmans amb molt poques possibilitats de rehabilitar-se que sobreviuen de manera quotidiana traficant amb articles robats i enganyant-se els uns als altres, una vegada i una altra. Alguns aspiren que els toqui la loteria i els posin d’encarregats en un narcopís.

D’aquesta manera almenys tenen unes quantes dosis asse­gurades... Si més no, fins que aparegui la policia, s’empassin les conseqüències i es mengin el merder. Els és força igual. En realitat no els importa gaire res. Per això dormen, es droguen i fan les seves necessitats en qualsevol lloc. Són la mà d’obra molt barata dels que de debò es beneficien de la misèria de tanta gent.

Som al centre de Barcelona, a un parell d’illes de l’ Eixample, al passatge maleït del carrer Santcliment. Tal com Guyana Guardian ha explicat diverses vegades recentment, aquest vial privat del Raval amb forma de L, un únic accés, uns quaranta habitatges en cinc blocs i diversos tallers i magatzems en molt mal estat va esdevenir un amagatall ideal per a tot el que calgui.

Gràcies a la indiferència d’un fons d’inversions aquí tenim un narcopís des de fa anys. Alguns veïns afegeixen que d’una manera intermitent també funcionen altres punts de venda. Amb un parell de col·legues a banda i banda del carrer et pots assabentar que ve la policia amb temps de sobra per estirar la cisterna. Una dona que aparentment es passa el dia escombrant també és l’encarregada d’avisar la gent. A més, aquest fons d’inversions no és l’únic propietari que va abandonar l’immoble.

Però els escarrassos no han estat mai una gent gaire traçuda. Els seus últims intents d’ocupar alguns d’aquests immobles han estat grans fracassos. Enderrocar una tàpia a cops de martell no és tan senzill com sembla. A més, d’un temps ençà els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana sí que atenen amb celeritat les trucades dels veïns. A mitjans d’any la policia va desarticular un parell de punts d’aquest passatge.

Estan rebaixant les seves pretensions i conformant-se amb posar un matalàs a l’accés. Si ve la policia t’espaviles i te'n vas, i després tornes. Fa setmanes que no munten la narcocarpa que instal·laven recurrentment al fons del vial. Com que el primer tram està cobert aquesta part els resulta molt apropiada per fumar pipes de cocaïna cuinada i després estirar-se una estona. Les mesures policials són necessàries, però insuficients.

Ara els mercadejos no tenen lloc només al narcopís i els punts intermitents. De manera que hi ha qui també ha confeccionat refugis amb capses de cartró per on els surten els peus. Els més atrevits de tant en tant munten una tenda de campanya a la teulada d’un vell magatzem. Per què t’instal·laràs més lluny. Aquí també pots donar sortida a un telèfon, a un patinet, a qualsevol cosa de dubtosa procedència. Les picabaralles amb els veïns són habituals.

Tot això està degradant encara més la vida quotidiana dels veïns d’aquest passatge. Fa anys feien les reunions corresponents. Però els desnonaments de la crisi del maó i també la revenda de molts pisos han desmembrat una comunitat que últimament es prova de recompondre. Molts d’ells no poden comprendre que hagin de viure en aquestes condicions. Hi ha qui posaria una porta a l’accés. Que sentit té, diuen d’altres, si segur que la rebenten de seguida. Molts d’ells se senten atrapats. Uns no poden pagar els lloguers que es registren a la resta de la ciutat i d’altres no poden vendre uns habitatges hipotecats amb un valor que no fa cap altra cosa que baixar. En aquests moments aquests pisos no valen ni 50.000 euros.

Els escarrassos viuen en un mercadeig infinit on un euro de més o de menys resulta determinant a l’hora d’aconseguir la pròxima dosi. Sempre estan discutint, barallant-se, cridant. I en el seu descens als inferns qualsevol lloc és adequat per alleujar-se. I que et despertin un munt de cops de martell que no auguren res de bo, que surtis de casa teva i et trobis un cos que no saps ben bé si és viu o mort, que hagis d’ esquivar algun excrement abans de trepitjar el carrer, doncs irrita qualsevol. A més, se’t cau l’ànima als peus cada dos per tres.

Aquesta primavera uns quants propietaris i llogaters del passatge van enviar un SOS a l’Ajuntament. Els agradaria que el passatge es deixi de considerar privat perquè l’Ajuntament assu­meixi més responsabilitats en matèria de seguretat i neteja.

I a veure si el Consistori pot aconseguir alguns dels vells magatzems i tallers i muntar-hi algun equipament que insufli una mica de vida al lloc. El govern de l’alcalde Jaume Collboni està enllestint una proposta. Fonts municipals detallen que es tornaran a reunir amb els veïns després de les vacances de Nadal. Mentrestant, el passatge maleït del Raval es dessagna a tota velocitat.