Donald Trump ja és premi Nobel de la Pau. El guardó no és original, però al capitost nord-americà li serveix. La FIFA va improvisar ahir un succedani de l’original suec perquè el seu màxim responsable, Gianni Infantino, pogués llepar-li de gust les botes al president nord-americà a la gala d’ahir celebrada a Washington. No estem davant d’un gran escàndol. Ni tan sols davant d’un de petit. Fa anys que la FIFA blanqueja sàtrapes de la pitjor mena repartits per tot el món. Només exigeix alguna condició per regalar-los el detergent blanc nuclear del futbol: que tinguin molt poder o molts diners, o les dues coses alhora. Allò de crear llegendes de bondat en llocs on no hi ha res més que pocavergonyes no és una cosa que faci només la FIFA. Entrenadors, futbolistes i altra gent de la indústria del futbol fan el mateix a títol individual i bé que fan el gall per això quan firmen contractes sucosos per anar-se’n a jugar o entrenar a llocs on els drets humans no són més que una fantasia. Donald Trump compleix almenys la sana condició de ser un governant democràtic. El nen egòlatra que presideix els EUA volia un premi de la pau i el té. El futbol, com qualsevol altre negoci opulent, sap qui cal complimentar, com i quan. I ahir, al xou organitzat a Washington com a tret de sortida de la Copa del Món 2026, tocava fer feliç Trump per assegurar-se definitivament la seva complicitat, que ja se sap com les gasta l’ inquilí de la Casa Blanca quan se li posa malament l’esmorzar. Proveïdor oficial de felicitat del món. D’aquesta manera va definir el futbol el president de la FIFA a l’inici de la gala. Una frase grandiloqüent per prologar el descomunal exercici de cinisme que va venir a continuació. Una veu en off que acompanyava les imatges d’un vídeo apocat i previsible ens il·lustrava sobre la pau com a motor d’esperança que el futbol, al seu torn, acaba transformant en unitat. Ladies and gentlemen , el FIFA Peace-Prize- football és per a... Donald Trump!
El nen egòlatra que presideix els EUA volia un premi de la pau
El futbol, el mundial sencer, convertit en una comparsa al servei d’un narcisista que té, segons la FIFA, l’habilitat de no escalar la tensió entre els pobles. La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i el primer ministre del Canadà, Mark Carney, presents a la gala en representació dels països coorganitzadors del Mundial, no sabien on ficar-se. Van veure en directe com la FIFA reduïa els seus països a ser simples comparses dels EUA i com encimbellava com a home de pau qui somia annexionar-se el Canadà o no descarta fer operacions militars dins de territori mexicà. Ja es veu que el diccionari queda curt per descriure tant de cinisme. La prèvia del Mundial convertida en una simple reunió d’homes de negocis. Un de servil i mesquí, Infantino, i l’altre arrogant i tirànic, Trump. La cita va ser un èxit, ja que tots dos van aconseguir el seu objectiu. No era gens difícil. En tenia prou per això de tractar el futbol com cagalló per séquia. No és la primera vegada ni la més greu i tampoc no serà l’última. I, com s’ha dit, no només ho fa Infantino.