Pedro Sánchez va començar la setmana reconeixent incompliments del seu Govern amb Junts per Catalunya i l’acaba demanant perdó per no haver actuat amb celeritat en el cas d’assetjament sexual que afectava un dirigent de la seva confiança, Paco Salazar. Està molt bé que el president del Govern assumeixi els seus errors en públic i faci acte de contrició, com ja va fer quan es van saber les investigacions que afectaven José Luis Ábalos i Santos Cerdán. I també en podrien prendre bona nota alguns dirigents del PP que s’han passat un any defensant a tota hora Carlos Mazón i encara és hora que emetin alguna disculpa pública per haver donat suport al “collonut” dirigent valencià.
Dit això, les disculpes no poden amagar el problema de fons: alguna cosa falla en l’organització socialista i al mateix Govern quan es cometen tants errors seguits que podrien ser fàcilment esmenables. No pot ser que Sánchez doni una entrevista pública en què afirmi que el Govern ha complert amb les exigències que li planteja Junts i al cap de tres setmanes hagi de sortir a la palestra a esmenar-se ell mateix la plana. I no pot ser que, després de l’escàndol que van provocar les converses masclistes entre Ábalos i Koldo García, el partit no actuï de manera ràpida i contundent per investigar si són certes les acusacions vessades contra Salazar.
Aquesta setmana també s’ha sabut que, davant una denúncia per assetjament sexual contra l’alcalde de Torremolinos, el PSOE ha trigat un mes a expedientar-lo, fins que no ha obert diligències la Fiscalia.
No és gens fàcil gestionar un executiu de coalició amb Sumar i després haver de lluitar amb un Congrés on el Govern té una majoria tan exigua. Si això ja és molt complicat, imagineu-vos si a sobre es produeixen tots aquests errors no forçats. És lloable demanar perdó, però si s’ha de recórrer tantes vegades a fer-ho, la imatge resultant és molt negativa i contribueix a generalitzar la idea que s’acosta el final d’un cicle. El perdó no pot fer oblidar els errors que s’han comès.
