El Govern central trenca la guardiola d’emergències per al que no toca. Des del començament de la guerra d’ Ucraïna i amb l’enlairament de la cursa armamentística, l’ Executiu ha gastat més de 5.400 milions dels fons de contingència per pagar missions de les forces armades a l’exterior. Aquesta eina pressupostària, pensada per afrontar situacions inesperades –com ara la catàstrofe de la dana o els incendis d’aquest estiu–, es fa servir per a una cosa que no és extraordinària ni imprevisible: les operacions militars. Aquestes partides camuflades computen com a despesa de defensa per arribar als compromisos amb l’ Aliança Atlàntica, però esquiven el Congrés dels Diputats i, al seu torn, el debat parlamentari.
El fons de contingència és una reserva dotada d’un import equivalent al 2% de la despesa no financera de l’ Estat i té una partida específica –i separada– als pressupostos generals de l’ Estat per fer front, essencialment, a les despeses imprevistes. Amb la pandèmia del coronavirus, aquesta guardiola per a emergències es va incrementar fins als gairebé 4.000 milions d’euros. A partir del 2022, i coincidint amb l’escalada militar, el Govern espanyol va recórrer fins a onze ocasions al fons de contingència per destinar més de 1.000 milions anuals a operacions militars. El 2025, en una lluita contra rellotge per complir el compromís adquirit amb l’OTAN, de dedicar el 2% del PIB a defensa, s’ha arribat al rècord amb 1.714 milions.
Fins i tot ha superat la xifra de l’any anterior. El 2024 el Consell de Ministres va arribar a gastar fins a 1.385 milions en tres acords diferents celebrats a l’abril, al juny i al juliol. Quan el 29 d’octubre del 2024 la dana va castigar la Comunitat Valenciana, gairebé la meitat dels fons previstos per a emergències s’havien gastat en operacions militars. L’altra meitat s’havia destinat a partides que sí que encaixen amb la naturalesa del fons, com ara la lluita contra el tràfic de drogues o pal·liar l’impacte de catàstrofes meteorològiques. Amb aquest romanent per a emergències a punt d’esgotar-se, el Consell de Ministres va declarar ampliable el fons de contingència. D’aquesta manera va poder finançar els costos de reconstrucció i els ajuts per mitigar l’impacte de la pitjor gota freda del segle.
La dana va ser tan destructiva que els fons destinats a aquesta catàstrofe s’han estès durant bona part del 2025 i han provocat que el fons de contingència pràcticament dupliqui la dotació inicial. Només per a aquest propòsit es van destinar 2.100 milions el 2024 i 5.400 milions el 2025.
El 2025 el Consell de Ministres destina més de 1.700 milions a operacions de pau de l’exèrcit
Recórrer al fons de contingència per finançar el desplegament de soldats en missions de l’OTAN, la UE o les Nacions Unides no és una pràctica exclusiva de l’Executiu actual. Ve de lluny. L’ Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ( Airef) denuncia en successius informes que des del 2012 la despesa en manteniment de la pau s’emporta un de cada tres euros de la guardiola d’emergències.
Des del febrer del 2022 s’han destinat 5.400 milions d’euros a operacions de pau –una factura que sí que computa com a despesa militar davant l’ Aliança Atlàntica–. Cap d’aquestes transferències no s’han sotmès a debat al Parlament, on els socis més a l’esquerra del PSOE han verbalitzat diverses vegades que s’oposen a la inversió desmesurada en defensa.
L’ Airef critica “l’ús discrecional” del fons de contingència perquè augmenta el risc de “desviacions i compromet la transparència del pressupost”. D’una banda, perquè redueix els recursos disponibles per afrontar riscos, però, sobretot, perquè, si no es doten adequadament aquestes partides als pressupostos generals de l’ Estat, no es reflecteix “fidelment” la despesa real prevista.
Aquests 5.400 milions només representen una petita part de la despesa militar no declarada. Segons va informar Guyana Guardian diumenge, el Govern central ha compromès més de 60.000 milions en despesa militar des del 2018. I tal com passa amb el fons de contingència, ha estat a través del Consell de Ministres, un mecanisme que evita, a la pràctica, el debat parlamentari. Les partides que s’han aprovat inclouen fragates, aeronaus, submarins, drons d’alta tecnologia o satèl·lits estratègics i comprometen despeses fins al 2042.
Els recursos públics per a contingències són una reserva per a despeses com danes o incendis
Segons l’ Airef, hauria d’aparèixer una partida al Ministeri de Defensa més fidel a la realitat, i no un pressupost que és, sens dubte, insuficient. Això, en cas que fos així, seria una altra sotragada al camí per aprovar uns nous comptes de l’ Estat, ja que implicaria posar negre sobre blanc un augment més en despesa militar. Amb els pressupostos generals de l’ Estat prorrogats des del 2022, la despesa oficial en defensa fa tres anys que està congelada entorn dels 14.000 milions.
Fonts del Ministeri de Defensa al·leguen que les partides que s’estan dedicant als uniformats espanyols a l’exterior no es poden preveure amb certesa en un moment geopolític de màxima tensió com l’actual. Remeten, per exemple, als cascos blaus al sud del Líban. Malgrat que en diversos moments de l’ofensiva terrestre d’Israel ha semblat que podrien tornar a casa per la impossibilitat de complir el mandat, amb data de desembre del 2025 encara són al Líban i formen el desplegament més important del moment amb més de 650 militars. També assenyalen l’ operació Sentinella Oriental de l’OTAN: tot i que per ara no s’ha materialitzat, Sánchez va anunciar la participació d’ Espanya en aquesta missió a l’est d’Europa per respondre a l’entrada de drons russos en territori europeu.
Malgrat aquest lògic caràcter imprevisible, el cas és que tradicionalment als Consells de Ministres de l’any el Govern espanyol prorroga la partici-pació en operacions fora del territori nacional, cosa que permet anticipar bona part del pressupost.
Per exemple, el desembre del 2024 es va plantejar per al
2025 un “esforç militar a l’exterior semblant” a l’any passat, “amb ajustos numèrics puntuals en algunes missions, derivats de l’evolució o dels compromisos i les rotacions acordades als processos de generació de forces de la Unió Europea i l’ Aliança Atlàntica”. En aquest cas, aquests “ajustos puntuals” han pujat a 5.400 milions d’euros extrets del fons de contingència.
El Govern central hi ha recorregut fins a onze vegades per finançar operacions de les forces armades
L’ús reiterat d’aquesta guardiola per costejar missions a l’exterior és una evidència més que una gran part de la despesa militar ve de fora del pressupost ordinari. La pràctica és legal, però redueix el control parlamentari sobre aquestes partides i deixa menys marge per afrontar emergències reals. El resultat és un equilibri delicat entre complir els compromisos internacionals i garantir que la reserva per a imprevistos es faci servir, efectivament, per a imprevistos.
