Objectiu: evitar el bloqueig

Pedro Sánchez prova d’ infondre una empenta a la seva precària majoria parlamentària per evitar que s’instal·li un bloqueig que l’obligui a avançar les eleccions generals. El Govern espanyol necessita aprovar a les Corts algunes reformes estructurals per rebre els últims pagaments dels fons europeus, que són el dopatge que impulsa l’economia espanyola i que facilita que Sánchez disposi de recursos encara que no aprovin els pressupostos. Amb aquest objectiu, eludir la paràlisi, el president va fer un gir copernicà aquesta setmana per recompondre la relació amb Junts. O sigui, per donar vida a la legislatura.

La formació de Carles Puigdemont havia dinamitat tots els ponts. L’anunci de la ruptura va ser acollit pel Govern espanyol amb apel·lacions a la mà estesa i a recuperar la confiança, tot i que sense deixar entreveure gaire preocupació. No era la primera vegada que el partit independentista tibava la corda. Però els dies següents el PSOE va anar comprovant que ningú no agafava el telèfon. Ara fa un any Puigdemont va exigir Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Per treure els dos partits d’aquell atzucac van caldre dos mesos i que el mediador internacional demanés per escrit a Junts que donés una altra oportunitat al diàleg.

Aquesta vegada no era possible recórrer a la mateixa jugada, ja que s’havien interromput les reunions a Suïssa. Ni les trucades, ni les trobades pels passadissos amb diputats de Junts van servir per recuperar la comunicació. El president va donar instruccions al seu equip d’impulsar tots els afers pendents amb la formació independentista, però faltava enviar un missatge, un gest públic. Per això les dues entrevistes que Sánchez va oferir dimarts, a RAC1 i TVE, prèvies al Consell de Ministres en què s’aprovarien demandes de Junts com ara la flexibilització de la capacitat inversora dels ajuntaments o el retard en la posada en marxa de la nova facturació electrònica als autònoms. Es tractava d’acompanyar les bones paraules amb alguns fets. Aquesta setmana també s’ha acordat l’augment de penes als multireincidents i es treballa per crear ajuts als propietaris davant els impagaments en cas d’arrendaments a famílies vulnerables, a petició de Junts.

La idea de fer un gest de reconeixement dels incompliments i de voluntat d’esmena va ser anterior a l’entrada a presó de José Luis Ábalos, tot i que posterior a la condemna del fiscal general de l’ Estat. Es va decidir abans que Alberto Núñez Feijóo demanés als empresaris catalans que convencin Junts que doni suport a una moció de censura. Però tots aquests factors van reafirmar Sánchez en la seva intenció de fer un pas que no tothom en el seu entorn veia clar, ja que afavoria que l’oposició l’acusés d’humiliar-se davant Junts i podia sortir malament si Puigdemont li tancava la porta.

Al Govern central estan satisfets amb el resultat, perquè Miriam Noguerasva deixar oberta la porta a una certa reconciliació si es complien algunes exigències durant les pròximes setmanes. El gener serà un mes clau per al Govern espanyol. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, presentarà el nou model de finançament al gener si arriba a un acord amb ERC, que ja està força avançat. Els republicans saben que rebran crítiques de Junts, perquè es tracta d’un sistema comú per a totes les autonomies, no tan singular com es va anunciar, però esperen que l’ import a rebre, que superarà els 4.000 milions, i el lloc que s’ocupi en relació a la resta, serveixi per convèncer el seu electorat que la negociació ha valgut la pena. Si és així, ERC començarà a parlar amb el Govern espanyol sobre els pressupostos, que també es presentaran al gener.

Les possibilitats que Junts doni suport als comptes són remotes. Ni tan sols en cas d’ avenços en algunes de les seves exigències encara no materialitzades, com ara l’oficialitat del català a Europa. Si Puigdemont no va donar suport als pressupostos quan el PSOE va accedir a prometre-li l’amnistia per escrit, és molt poc probable que hi donin suport ara. Sobretot quan l’expresident veu com es va endarrerint la seva tornada. A Puigdemont se li va fer arribar que podria tornar per a l’estiu, després se li va dir que abans de Nadal, i ara s’apunta al març o l’abril. Cap a aquells mesos el Govern central espera que arribi la resolució definitiva del tribunal europeu ( TJUE) i això donarà peu a la del Tribunal Constitucional. A Waterloo hi ha un bri més d’esperança després que l’ advocat general del TJUE avancés la seva posició favorable a l’amnistia. Tot i això, el Tribunal Suprem podria continuar posant-hi entrebancs amb noves consultes a instàncies europees, una cosa que seria inèdita, però no impossible.

Mentre Puigdemont retreu al Govern espanyol que l’amnistia no sigui una realitat completa, a la Moncloa hi ha la convicció que bona part dels problemes de Sánchez, des de les investigacions judicials a la seva família fins a la condemna al fiscal general, tenen l’origen en l’animadversió de la cúpula judicial precisament per haver pactat amb Junts la llei d’Amnistia. La tornada de Puigdemont és una necessitat cada vegada més urgent per a Junts. El partit pateix els efectes de tenir el seu líder allunyat durant tants anys. Alguns­ ­sectors volen que l’expresident torni i aclareixi, per exemple, si es presentarà a les eleccions catalanes o no. També l’aguait d’ Aliança Catalana està provocant malestar intern.

En realitat, tant a Sánchez com a Puigdemont els convé allargar aquest matrimoni de conveniència, de manera que la legislatura espanyola es mantingui viva durant el cicle d’eleccions autonòmiques del semestre que ve i que l’expresident pugui tornar a Catalunya per preparar el terreny de la pugna per la Generalitat, el seu veritable repte. Es tracta de garantir sis mesos més. Però, com diu aquell, l’amor és etern mentre dura.