La princesa Aiko del Japó, única filla de l’emperador Naruhito i l’emperadriu Masako, va fer 24 anys dilluns i la seva creixent visibilitat arran del primer viatge oficial en solitari a Laos ha reobert el debat sobre l’estatus de les princeses japoneses en la línia de successió al tron del Crisantem. Al país es manté vigent la llei sàlica, una de les últimes monarquies constitucionals que la conserven.
L’afer fins i tot va ser criticat per les Nacions Unides a començaments d’aquest any, i la recent fita que suposa l’elecció de Sanae Takaichi com a primera ministra en un país amb fèrries estructures patriarcals tampoc no sembla que hagi de canviar la situació. Takaichi s’oposa a revisar les normes que regeixen la casa imperial japonesa, i en concret la qüestió successòria. En aquest sentit, diaris i agències de notícies japoneses han fet sondejos que mostren que entre el 70% i el 90% dels ciutadans japonesos donen suport a la idea que hi hagi una emperadriu regnant.
Mentre la seva agenda pública guanya interès, el Govern continua enrocat a no modificar la llei sàlica
Al contrari del clam popular, a la princesa Aiko, una llicenciada en Llengua i Literatura Japoneses amb aficions com el violoncel i el bàsquet, l’espera un futur molt diferent si decideix casar-se. El casament d’una princesa japonesa amb un home aliè a la família imperial comporta la desvinculació de la institució i la pèrdua de l’estatus reial.
Aquesta norma força la fugida de princeses i genera un cisma públic en la família després del casament d’una princesa. Així va parlar la mateixa Aiko de la seva cosina Mako, l’exprincesa que actualment resideix a Nova York, després del seu casament amb Kei Komuro: “Era com una germana gran per a mi, i recordaré sempre amb gratitud com era d’amable amb mi. Com a cosina, prego perquè sigui feliç durant molts anys”.
No és la primera vegada que es posa en dubte la llei sàlica al país. Ja va ser un tema candent davant la crisi dinàstica en què va estar sumida la família imperial per la falta d’hereus homes. Abans del naixement el 2006 del nebot de l’actual emperador, el príncep Hisahito –segon en la línia successòria després del seu pare, el príncep Fumihito–, no hi havia una línia clara de successió al tron.
El Govern japonès ha debatut diverses vegades sobre la llei sàlica, sobretot els anys que hi havia urgència de garantir un hereu, però després de l’arribada de Hisahito no es va implantar cap nova norma.
A començaments d’aquest any es va produir un xoc entre l’ONU i el Japó després d’emetre un informe el Comitè per a l’ Eliminació de la Discriminació contra la Dona que afirmava que la llei successòria japonesa, vigent des del 1947, discrimina les dones per no permetre’ls ascendir al tron, entre altres qüestions.
L’anterior primer ministre, Shigeru Ishiba, va anunciar que s’asseguraria que les aportacions voluntàries japoneses a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans no es fessin servir per a cap activitat del comitè sobre discriminació a la dona que va emetre aquells judicis. “L’elegibilitat per ascendir al tron no està inclosa en els drets humans fonamentals, per la qual cosa limitar la successió als homes no és discriminatori”, va afegir el ministeri d’Exterior nipó, assenyalant que és un afer intern.