Teniu novel·les en català? El llibreter Andrés Octavio assenteix. Podria ser una pregunta normal si no fos perquè es fa a Mèxic. Concretament, a la Fira Internacional del Llibre ( FIL) de Guadalajara. L’interessat és Luis Jorge Arnau, “descendent de catalans i amant del Barça”. No parla la llengua, però s’hi interessa i tria com a companyia Sergi Pàmies i Gemma Ruiz Palà. Al primer fa temps que el llegeix per internet –“un gran contista, que escriu relaxat, com si fos en una cantina”–, mentre que a la segona l’acaba de conèixer en una xerrada amb Elisenda Solsona i Begoña Gómez Urzaiz sobre maternitats singulars. “Vaig quedar captivat”. No és pas l’únic, ja que aquests dies Ruiz Palà s’ha convertit en l’autora més venuda al recinte, juntament amb Mercè Rodoreda i Montserrat Roig. Potser els respectius homenatges han influït en el rànquing. O, simplement, els temps han canviat. Sigui com sigui, molts lectors mexicans s’han interessat en aquesta 39a edició de la fira, que es tanca demà, pel món creatiu de la capital catalana en general i per les veus femenines en particular, tenint en compte com eren de plenes la majoria de les ponències.
“L’oferta barcelonina que hi havia a Mèxic era gairebé exclusiva de veus masculines”, informa Chimal
L’escriptor mexicà Alberto Chimal, que acaba de publicar el llibre de relats Las máquinas enfermas (Páginas de Espuma), en què expressa la preocupació pels avenços de la IA, ha comprat aquests dies novel·les de Roig, Carlota Gurt i Marta Orriols. “A Mèxic podrien arribar a tenir un públic ampli. L’oferta barcelonina que hi havia aquí fins ara era gairebé exclusivament d’homes”, reflexiona, tot i que també valora que s’ampliï l’oferta d’autors masculins més joves. Això sí, per posar una pega de l’edició, lamenta que “la majoria dels llibres d’autors catalans disponibles a la FIL eren importats i, per tant, tenien un preu prohibitiu per a bona part del públic mexicà. Una solució possible seria tenir coedicions o tiratges produïts localment”. Antonio Ortuño també creu que això podria funcionar, perquè l’interès és màxim, ja que “el sector editorial d’ Iberoamèrica té Barcelona com una de les seves capitals principalíssimes”, i això ha fet que al llarg d’aquests anys diversos escriptors barcelonins, com ara Eduardo Mendoza o Enrique Vila-Matas, hagin estat convidats a la FIL. Ara, tal com afegeix Arnau, el lector avantatjat, “acabem de descobrir moltes dones que no s’havien traduït fins ara i que tenen molt a dir. Les volem de tornada”.
“El sector editorial d’Iberoamèrica té Barcelona com una de les seves capitals principalíssimes”
L’Institut Ramon Llull ha facilitat aquesta tasca i ha permès que es donin a conèixer noms com Irene Pujadas, Alba Dedeu o Fer Rivas. “Ha estat tot un viatge poder portar fins aquí la novel·la i dialogar, perquè, al final, a Mèxic, els temes de masculinitat, transició i transsexualitat són en un altre lloc”, revela Rivas a aquest diari després d’arribar a Guadalajara amb la traducció al castellà per part de Sexto Piso de Jo era un noi . Els lectors i la indústria cultural mexicana sembla que estan oberts a aquest debat i més, ja que el torn de preguntes en alguns salons semblava infinit, en el sentit més positiu. Mercè Ibarz també veu productives aquestes converses, però creu que l’exili català encara és molt present en l’imaginari. Això sí: “També interessa la seva continuïtat”. Fet que demostraria que la proposta de conèixer la Barcelona actual, comissariada per Anna Guitart, ha encaixat entre el públic. “Barcelona sempre explica els mateixos relats; toca parlar del present”, va apuntar dies abans de començar. “Expliquem les meravelles, però també el problema de l’habitatge i del turisme massiu, entre altres temes. No pots explicar una ciutat sense ser honest”. Les escoles han estat les primeres que han agraït aquesta honradesa. Xavier Bosch ha estat un dels autors que han anat a un institut de Guadalajara i ha comprovat que entre els joves també hi ha interès per aquests nous relats. “Ha estat una oportunitat d’or per presentar al món que tenim una literatura de primer nivell” i per “obrir-se mercat a Llatinoamèrica”. Una opinió compartida amb Daniel Vázquez Sallés, que també va visitar un centre i va comprovar que, per més quilòmetres que ens separin, els afectes poden ser compartits. La professora Natzllely Casillas, que fa més d’una dècada que veu com el seu institut participa en aquesta activitat, batejada com Ecos de la FIL, assegura que “el nivell d’implicació per les dues parts ha estat màxim” i agraeix la varietat de literatures i punts de vista que es poden abordar amb un programa com el de Barcelona.
Com ja es va deixar clar des del principi, la capital catalana és molt més que literatura, que boom llatinoamericà i que exili. És coneixement i creació. L’apartat de ciència també va ser freqüentat, com també les arts escèniques, les projeccions i col·loquis de cinema i els concerts. El que va acumular més cues, fins al punt de deixar diversos grups de persones fora, va ser Love of Lesbian, tot i que tenien avantatge, atès que fa anys que inclouen Mèxic a les gires. “Venim de Chihuahua només per escoltar-los”, va revelar una parella que va aprofitar el viatge per quedar-s’hi més dies i així escoltar totes les actuacions. Una predisposició, la dels mexicans, per aprendre que no és fàcil de trobar en altres llocs. Això sí, Guitart i el seu equip només es quedaran satisfets si, quan tot s’acabi, els lectors diuen: “Ah, com? Però ja se’n van?”. El futur sembla optimista.
