C/ Arc del Teatre, a Guadalajara

Més de dues mil persones s’endinsen cada dia al Cementiri dels Llibres Oblidats. Els visitants –es calcula que arribaran als 20.000– el troben dins d’un templet que ret homenatge a la creació de Carlos Ruiz Zafón, mort el 2020 però amb una obra molt viva, a l’entrada de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL). I que s’ha convertit, amb el pavelló de Barcelona Convidada d’Honor, en un dels locals icònics de l’esdeveniment mexicà. Alhora que marca el començament d’un programa que al llarg de l’any que ve celebrarà el 25è aniversari de la publicació de L’ombra del vent, novel·la publicada el maig del 2001.

La façana en tons grisos acull dues finestres amb pantalles: en una es projecten cobertes de les seves obres, i a l’altra, el logo amb el drac gaudinià característic de l’autor. Una placa de nomenclatura avisa que som al carrer de l’ Arc del Teatre, on hi ha l’accés a l’espai mític de la tetralogia zafoniana. Uns cartells ja desdibuixats d’esgrima i varietats porten la data del 1910. Sobre la porta ogival hi ha grans rètols amb el nom de l’escriptor i de la seva obra més coneguda. L’emmarca un llom de mida gegant d’una altra novel·la seva, El presoner del cel , la tercera de la sèrie.

A dins, una primera sala consagrada a la biografia de Ruiz Zafón i a la cronologia comentada dels seus títols. La segona proposa una ruta en imatges pels seus escenaris: la plaça Reial, el barri del Born, l’ estació de França, Els Quatre Gats, el palau Maldà, el carrer de Santa Anna, i un audiovisual de la ciutat comtal el primer terç de segle. La tercera sala és una instal·lació homenatge al Cementiri dels Llibres Oblidats, amb piles de volums vells i una butaca i una taula de lectura emparades per la imatge immersiva d’una gran biblioteca sota llum blavosa.

Del lloc que ocupa aquest espai d’homenatge en va gaudir l’any passat una altra instal·lació literària, la que Netflix va dedicar a recrear l’atmosfera de la sèrie Cien años de soledad, basada en la novel·la de García Márquez, que es presentava llavors. “Vam decidir que era el lloc adequat del recinte per mostrar en aquesta convocatòria el nostre homenatge, coincidint amb la
presència barcelonina”, diu l’editor i amic de l’autor, Emili Rosales.

“ Zafón va tenir i té a Mèxic un èxit immens, hi té un milió de lectors –assenyala–. Per ells, Zafón és Barcelona. Volíem fer una cosa diferent, més enllà dels estands tradicionals, per evocar de manera imaginativa el seu univers literari, i els equips de màrqueting del Grup Planeta a Espanya i Mèxic es van coordinar per desenvolupar aquest projecte”.

El seguiran, ja a Espanya, els pròxims mesos, edicions especials i actes commemoratius que Rosales s’estima més no revelar ara per ara.

No ha estat l’únic gest de la fira cap al novel·lista barceloní, ja des de l’afectuosa al·lusió d’Eduardo Mendoza durant el discurs d’obertura. Dilluns va ser objecte d’un freqüentat homenatge, sota el títol De Barcelona al món, presentat per Rosales i moderat per Valentina Trava, booktuber mexicana i conductora del podcast El librero de Valentina. “Si parlem avui de Carlos Ruiz Zafón, quan ja fa cinc anys que ens va deixar prematurament, és perquè va aconseguir una cosa extraordinària: convertir el seu fabulós món personal en un imaginari compartit per milions de lectors arreu del món. Lectors de cultures que no poden ser més diferents s’han emo­
cionat i s’emocionen amb el laberint d’històries que emanen d’una escena molt senzilla (la primera de L’ombra del vent ), però d’una força inesgotable”, va manifestar l’editor.

Trava, propietària d’una petita llibreria on sempre tenen a la vista les obres de l’homenatjat, va evocar una fascinació que ha mantingut des del principi fins al final. Perquè “quan apareix El laberint dels esperits –última novel·la publicada pel creador barceloní– hi havia un moment que el lector ja no volia llegir, perquè no volia que s’acabés. Si aquí s’acaba, pensàvem, representa un abans i un després en la nostra pròpia vida. Hi ha un dol lector pel qual tots vam passar llavors, perquè acabar la tetralogia era saber que t’acomiadaves de molts anys”. Per la influencerliterària, “els llibres de Zafón són els que recomano a tothom que es vol iniciar en l’hàbit de la lectura”.

Hilde Gersen, de l’agència Kerrigan, va rememorar el prodigiós enlairament, des de la carta que Zafón va enviar a Antonia Kerrigan des de Los Angeles per proposar-li de representar L’ombra del vent , que qualificava de “la seva obra més treballada i original, que marcava un gir en la seva trajectòria en la literatura juvenil”, fins a l’èxit internacional en prop de 50 països amb molts altres milions d’exemplars venuts.

Per part meva, vaig recordar l’admirada sorpresa en la lectura del volum d’autor desconegut amb una foto de Català-Roca a la portada, que va arribar una primavera amb poca presentació a la redacció de Guyana Guardian.

I un any després, la presentació al Pipa Club de la plaça Reial una calorosa tarda de principis d’estiu del 2002, i el llarg passeig ja nocturn fins a la cantonada del carrer Balmes amb Travessera, per propiciar una no menys llarga conversa que seria l’inici d’una amistat de gairebé vint anys.

A primera fila del saló 4 de la FIL, l’emocionada vídua de l’autor, Mari Carmen Bellver, i el president del Grup Planeta, José Creuheras.