Es comença a exaltar el campió, a qui recuperar el liderat, a més, li va d’allò més bé. Una posició de privilegi que va assentar guanyant (i convencent) contra l’ Atlètic i va consolidar ahir amb una golejada formidable contra el Betis, que tot just havia perdut un partit des de l’agost. Una victòria de valor incalculable, per a l’autoconfiança i també com a missatge aterridor per als rivals. Queden molts serrells per polir, com va demostrar la recta final, però el Barça de Flick s’està
retrobant.
Un dels millors senyals de la millora del conjunt blaugrana és que la idea torna a prevaler per sobre dels noms, com passava l’última temporada. Flick es va voler disfressar de Da Vinci i va capgirar l’equip, malgrat que tot indicava que donaria continuïtat al bon tarannà que havia mostrat contra l’ Atlètic. Però l’alemany va agitar l’arbre, amb les novetats de Ferran Torres i Bardghji en atac, i es va inventar una nova posició per a Lamine Yamal, que va fer d’enllaç entre el mig del camp i la davantera amb total llibertat. El valencià va firmar un hat-trick; el suec, que feia cinc partits que no jugava cap minut, va assistir i va marcar amb la dreta, i Lamine, ai Lamine, quin recital que va fer. Tot li va sortir bé, a Flick, que ha trobat la llum al final del túnel.
I això que la tarda a la vora del Guadalquivir va començar malament, perquè Antony va inaugurar el marcador tot just va començar la contesa en una jugada en què la defensa blaugrana va patir en contundència. Però a la banqueta blaugrana ningú no va tenir temps d’amoïnar-se, malgrat que era el quart partit seguit en què es veia per sota al marcador. En un tres i no res, Koundé va aprofundir i la seva centrada la va rematar a la porteria Ferran Torres, que començava a aflorar el seu idil·li amb La Cartuja, on va fer el primer hat-trick amb Espanya en plena pandèmia, i amb el Betis, a qui fa dues temporades ja va marcar un triplet al Villamarín. Més que un tauró, a Sevilla el de Foios es converteix en un tauró gegant. Tant és així, que en un parell de minuts ja havia avançat el Barcelona, aquesta vegada aprofitant una gran centrada de Bardghji, que va actuar per la banda dreta, sempre inquiet, unit a la causa definitivament quan al cap de mitja hora de joc firmava el tercer amb un xut amb la dreta, després de rebre una passada entre línies de Pedri.
El tauró valencià ensuma sang a Sevilla, on va firmar el tercer ‘hat-trick’: dos contra el Betis i un amb Espanya
Si Lamine conduïa la golejada, accelerant i frenant quan tocava, regatejant gairebé sempre amb èxit, què es pot explicar de Pedri, un altre jugador que es va merèixer sortir a collibè de La Cartuja –en va sortir ovacionat–. No només era impossible que el Betis li robés la pilota, sinó que, a més, el seu esforç defensiu, sumant metres i metres cap enrere, va ser digne d’un elogi. No és pas casualitat que la millora del Barça hagi arribat amb la tornada del canari.
Malgrat que semblava una tarda d’allò més plàcida, les poques arribades del Betis feien patir la defensa blaugrana, que s’ha d’aplicar amb més convicció si vol arribar lluny, com van confirmar els últims minuts. No era difícil imaginar-se un altre gol del Betis –en van arribar dos més, de fet–, de manera que el quart, que també va néixer dels peus de Ferran Torres, amb un xut que Bartra va desviar a la porteria, va ser més balsàmic del que podia semblar.
Amb la tranquil·litat que li brindava el marcador, el Barça es va permetre jugar amb el cronòmetre i va començar a graduar les forces, conscient del complicat calendari que ha d’afrontar fins a l’arribada del Pare Noel. El Betis, per la seva banda, va ser incapaç de renunciar al seu estil i, lluny de protegir-se, va optar per intentar la proesa, deixant molts espais, encomiable malgrat tot l’esforç. Amb una ambició desmesurada, el conjunt blaugrana hauria pogut castigar molt aquest atreviment, però va optar per la calma.
Flick es va ‘inventar’ Lamine d’enllaç i al de Rocafonda se’l va veure gaudir de ser un vers lliure a la gespa
Sense gaires escarafalls, Lamine Yamal va ser capaç de plantar-se a l’àrea i ser negat per un àgil Valles, quan el cinquè s’encaminava a convertir-se en una realitat. Per això no va trigar a arribar la maneta, producte aquesta vegada del futbol modern, cridat a files pel VAR Hernández Maeso després d’unes mans de Bartra a l’àrea producte d’un rebot, esdevingudes gairebé dos minuts abans. Un surrealisme que va treure de polleguera, i amb raó, La Cartuja, que amb la xiulada no va poder evitar que Lamine rubriqués la golejada amb mestria des dels onze metres i culminés el seu nou jo futbolístic com es mereixia. L’última escomesa bètica va servir per retallar amb els gols de Diego Llorente i de Cucho, aquest últim de penal després que a Koundé se li creuessin els cables. Però ja era tard, el líder havia conquerit La Cartuja.
