Visca Austràlia

Austràlia ha fet el que molts països pensen però pocs s’atreveixen a fer: prohibir que els menors de 16 anys tinguin xarxes socials. Una mesura impopular avui, però aplaudida pel futur. I sí, és complexa d’aplicar (com es pot evitar que un nano s’hi coli amb el compte del germà gran?), però el debat de fons ja no admet evasives: els nostres fills estan creixent­ dins d’un algoritme que no entén de protecció, només de retenció.

Les dades australianes són per prendre-se-les seriosament: el 96% dels nens entre 10 i 15 anys utilitzen xarxes, i set de cada deu han vist continguts nocius. Violència, misogínia, trastorns alimentaris, fins i tot missatges que inciten al suïcidi. No és casualitat: és disseny. Les plataformes han convertit la infantesa i l’adolescència en un mercat i l’atenció en un recurs per esprémer.

Amb aquest panorama, Austràlia ha dit prou. S’ha acabat obrir un compte a Instagram o TikTok amb dotze anys a partir de demà passat. Les xarxes socials ho hauran d’impedir i desactivar els comptes ja existents. I si no ho fan, multa mi­lionària.

Prou perquè Silicon Valley hagi entrat en combustió. Les tecnològiques protesten, només faltaria, i alerten que aquesta llei pot ser contraproduent. Però el que realment els inquieta no és l’adolescència, sinó la quantitat de dòlars que perdran si no controlen l’edat dels usuaris­. I també protesten perquè se’ls obliga a verificar l’edat de l’usuari (qualsevol estafador ho pot fer, però sembla que una multina­cional amb milers d’enginyers, no). També es queixen perquè afirmen que si un menor s’hi cola utilitzant el compte d’un adult, els pares perdran capacitat de supervisió. Arguments lògics, esclar que sí, però que no deixen de constatar un fet molt més gran: hem lliurat la infantesa i l’adolescència a un algoritme.

Lee también

El misteri d’El Ventorro

Jordi Basté

Austràlia obre un meló incòmode: estem disposats a assumir que la salut mental dels menors està per sobre de la comoditat digital dels adults? Perquè regular serà difícil, però no regular ja és insostenible. Europa mira de cua d’ull calculant costos polítics i l’enuig de les tecnològiques i dels adolescents.

És una decisió que irrita el present, sí. Però que aplaudeix, amb ganes, el futur.