El món està més prop d’una guerra a gran escala. Els indicadors que controla l’ Institute for Economics & Peace, un think tank australià especialitzat a mesurar la pau, no deixen cap mena de dubte. Són els pitjors des de la Segona Guerra Mundial.
Ningú no ho diria si aquests dies es passegés per Washington i sintonitzés amb les notícies que surten de la Casa Blanca. El president Donald Trump va signar la setmana passada un nou “acord de pau”, aquesta vegada entre Ruanda i la República Democràtica del Congo, el vuitè conflicte que diu que ha resolt, malgrat que en cap no hagin cessat les armes. La guerra a Kivu Nord, per exemple, la regió oriental del Congo on es lliuren des de fa anys nombrosos conflictes armats, s’ha agreujat els últims dies, coincidint amb la signatura del tractat a l’ Institut de la Pau de Washington, una entitat independent fins que Trump se la va apropiar fa uns mesos.
Malgrat els esforços de Trump, el món, en tot cas, segueix el seu curs cap a una nova gran conflagració. L’ índex global de la pau d’aquest any, que acaba de publicar l’ Institute for Economics & Peace, revela un augment clar de les tensions geopolítiques. El rearmament és molt evident a Europa, la Xina, l’ Orient Mitjà i el sud d’ Àsia. Les aliances tradicionals ja no són el que eren, com indica la mala salut de l’eix atlàntic, i a més, les incerteses econòmiques, degudes a la transició energètica però sobretot a l’ofensiva aranzelària dels EUA, compliquen encara més la propagació de la pau. Les tarifes sempre són causa de conflictes. Les dels EUA al Japó, per exemple, van precedir Pearl Harbor.
Per molt que Trump s’hi entesti, fa 50 anys que la resolució de conflictes no és tan baixa. Hi ha 59 en actiu que enfronten, almenys, dos estats. Són tres més que el 2024. En aquestes guerres, 17 països han perdut més de mil soldats.
Els conflictes són més difícils de resoldre perquè cada vegada són més internacionals. Hi ha 78 estats aixecats en armes fora de les seves fronteres. És un 175% més que el 2010. Això és a causa de la fragmentació geopolítica i al fet que hi ha més competència entre la Xina i els Estats Units, amb Rússia i l’ Índia al mig. Moltes potències intermèdies, a més, guanyen pes a la seva regió, i la fan servir per imposar-se per la força, com seria el cas del Pakistan.
Si mirem cap enrere, el risc d’una guerra a gran escala encara és més evident. Als anys setanta, per exemple, era molt més fàcil que avui posar fi a un conflicte armat, ja fos per la victòria militar d’un dels bàndols (49%) o per la negociació d’un acord de pau (23%). El 2010, però, només el 9% de les guerres es resolien per la força i només el 10% per la negociació. Això significa que la majoria s’enquisten, queden latents i poden ressorgir en qualsevol moment.
L’exemple més clar és Ucraïna. Rússia va envair el 2014, Ucraïna va contraatacar i el front es va estabilitzar. Durant vuit anys, van fracassar els esforços d’Europa, especialment Alemanya, per resoldre’l. Rússia va tornar a la càrrega el 2022 i la guerra continua.
El conflicte a Ucraïna no només és el més greu a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial, sinó que demostra l’estreta relació que hi ha entre la tensió armada i la internacionalització. Com més països estan implicats, més difícil ho tenen els diplomàtics. A Ucraïna li donen suport els 32 estats de l’OTAN, mentre que Rússia compta amb la Xina, l’ Índia, Corea del Nord i mercenaris d’altres països.
El rearmament, la incertesa econòmica i la poca cooperació impulsen els conflictes
Ucraïna no impedeix que Europa occidental sigui la regió més pacífica del món. Vuit dels deu països més pacífics són europeus. Islàndia és el número u, mèrit que manté des del 2008, quan es va elaborar la primera edició d’ índex global per la pau. Espanya ocupa el lloc 25.
El secret de la pau és molt senzill. Com més units estan els països, menys lluiten entre ells. La fórmula consisteix en una bona integració econòmica, comercial, diplomàtica i militar, com passa a la Unió Europea.
Que Europa es rearmi és un perill per a la pau perquè la proliferació d’armes dispara la probabilitat que es facin servir en un conflicte. L’ Institute for Economics & Peace reconeix que l’amenaça russa obliga al rearmament d’Europa, però adverteix que gastar més no servirà de gaire si no hi ha més cohesió entre els exèrcits europeus, tant de material com d’estratègia i comandament. Gastar més en defensa, així mateix, pot disparar les tensions socials si és a costa de l’Estat de benestar.
La pau es consolida a Amèrica Llatina, però es deteriora al sud d’ Àsia i, sobretot, a l’ Orient Mitjà, la regió més convulsa del món. La guerra d’Israel contra els palestins a Gaza i Cisjordània continua. Ara és de baixa intensitat, però continua causant morts gairebé cada dia. La pressió de Trump va aconseguir que Israel interrompés els combats, però encara no ha aconseguit el desarmament de Hamàs. Sense aquest desarmament, no serà possible desplegar una força multinacional que ocupi el buit de poder que ha deixat la derrota de Hamàs.
La pau encara és lluny de Gaza, però això no impedeix que Trump es pengi medalles. L’última l’hi va posar el president de la FIFA divendres a Washington. És d’or, un premi creat expressament per destacar la seva feina a favor de la pau.
Durant el primer any del segon mandat, Trump ha bombardejat l’ Iran, el Iemen, Síria i Somàlia, a més de proveir Israel amb gran part de les 70.000 tones d’explosius que ha llançat sobre Gaza. També ha rebatejat el Departament de Defensa com a Departament de Guerra i ha desplegat la guàrdia nacional a diverses ciutats que considera que són “zones de guerra”.
Trump rebia aquest honor mentre al Capitoli es mostraven les proves dels crims contra la humanitat que està cometent al Carib. Una vintena d’atacs aeris contra petites embarcacions sospitoses de transportar narcòtics han causat pel cap baix 83 morts. Encara que fossin narcotraficants, eren civils que podrien haver interceptat i detingut per jutjar-los.
L’ Institute for Economics & Peace lamenta, així mateix, que els Estats Units hagin reduït els ajuts al desenvolupament i el finançament de missions internacionals de pau perquè sense prevenció no hi ha pau, i sense benestar social, tampoc.
Europa occidental és la regió més pacífica del món gràcies a la integració dels seus estats
Per tot això, incloent-hi el pacifisme de Trump, el món és avui més perillós que ahir.
