Els alcaldes exploten com mai l’irresistible atractiu de Nadal

L’alcalde de Vigo, el socialista Abel Caballero, es va autoproclamar fa uns anys el rei absolut de Nadal a Espanya. El de Badalona, el popular Xavier García Albiol, aspira a ocupar el seu tron –ho tindrà difícil– i s’atreveix a competir amb ell a l’hora de plantar l’arbre més alt. Barcelona, a la seva manera, apostant per una discreta elegància, sense el brilli brilli encegador d’altres ciutats, acaba de ser designada capital europea de Nadal 2026... Aquest any, com mai, s’ha desfermat en multitud de municipis catalans, com passa a la resta d’ Espanya, un furor de Nadal que sembla sintonitzar amb els desitjos d’una bona part de la població, que ja a començaments de novembre va començar a decorar les cases, portals i balcons amb la parafernàlia d’aquestes festes.

És estrany trobar una ciutat que no hagi ampliat els llums festius, o que no hagi optat per instal·lar a l’espai públic pistes de patinatge, parcs temàtics i espectacles audiovisuals per satisfer una demanda de Nadal que ja va més enllà dels interessos pròpiament comercials d’aquesta època de l’any.

L’ avançament de l’encesa dels llums, el dissabte 22 de novembre, va fer que l’endemà, diumenge sense obertura comercial, barcelonins, turistes i milers de visitants arribats expressament d’altres punts de Catalunya omplissin els carrers del centre de la ciutat. Passa el mateix en molts altres municipis, que proven de retenir els veïns ampliant l’oferta de Nadal pròpia. N’hi ha que veuen darrere d’aquest afany la voluntat dels alcaldes de guanyar popularitat. Costa de creure que algú guanyi unes eleccions amb aquests crèdits, però és clar que una de les motivacions d’aquesta abraçada de Nadal és reforçar la identitat local i per això no hi ha res millor que inventar tradicions com ara aromatitzar de canyella els carrers més comercials o crear personatges, com els hospis o el Llaminer, per citar dos exemples de col·legues o rivals del Papa Noel, els elfs, l’Home dels Nassos o de l’injustament vilipendiat Grinch.

Nadal a Sabadell té nom propi: el Llaminer. Vestit com una llaminadura, va néixer el 2021 i, des d’aleshores, s’ha consolidat com una icona de Nadal. De l’1 al 24 de desembre, cada tarda, obre una finestra del calendari d’advent, que és la façana del Consistori, i presenta un personatge nou acompanyant-lo amb les seves cançons. Té la seva pròpia casa de caramel, on els nens es fan fotos amb ell. Després, tots els personatges continuen amb un espectacle que disposa d’una banda sonora de 20 temes (150.000 reproduccions a les plataformes). La novetat d’aquest any és que l’empresa de neteja municipal fa servir un sabó que deixa una deliciosa aroma de canyella als carrers del centre.

Un avet de 12 metres presideix el Raval de Terrassa, epicentre de Nadal, juntament amb la plaça Vella, on s’ubica la Fira de Santa Llúcia ara i, més tard, la Fira d’Hivern, que arriba a la Rambla. Nens de diferents generacions coneixen el Patge Xiu-Xiu, l’ajudant dels Reis d’Orient, que aquest any fa 75 anys recollint les cartes i repartint il·lusió des del 26 de desembre fins al 4 de gener. Els més petits gaudiran del Vapor dels Reis Mags, experiència immersiva i gratuïta al Vapor de Prodis del 2 al 4 de gener. I Sons de Nadal aplegarà més de 300 cantants entre corals i cors rocieros fins al 17 de desembre.

Nadal a Sant Cugat és símbol de participació activa. Més de 300 activitats i prop d’una seixantena d’entitats implicades. Un exemple del moviment popular és el Quinto de Nadal, amb partides del 25 al 29 de desembre. Un altre acte destacat és la tragicomèdia sobre l’assassinat de l’abat Biure, Pedra i sang , que aquest any està de doble aniversari: 25 de la representació i 675 de l’assassinat.

A Mataró ha crescut un bosc màgic. En plena plaça de Santa Anna s’alça una imponent estructura, com ha passat a Pineda de Mar. A la capital del Maresme, en plena rambla, les estrelles de llum guien fins al Bosc del Tió. És un ritual màgic que condueix els petits a la fira de Nadal, on podran escollir les figures que adornaran el pessebre. Mentrestant, a Pineda de Mar, ha aparegut per art de màgia la Casa dels Somnis, que transforma la plaça de les Melies en un espai de color i música on fades i els elfs recreen la màgia de Nadal.

L’ambient musical ha pres els carrers de Sant Adrià. Els cors de les germandats rocieras juntament amb les simbombes tradicionals amenitzaran la sonora vetllada el dia 13 a la plaça de la Vila, una cantata solidària que recollirà material escolar per als nens més necessitats. La música també és el fil conductor de la cercavila de la Txaranga Band Demakrat’s, que guiarà els més petits fins a la cagada del tió el dissabte 20, mentre que el gòspel sonarà a la parròquia el dia 21, una activitat solidària, amb taquilla inversa a favor de Càritas. També a ritme de la música, Sant Adrià celebrarà l’acte més esperat per les nenes i nens, el saló Adrilàndia, el primer cap de setmana de l’any nou.

Més de 2.500 elfs màgics recorreran els carrers de Santa Coloma el 20 de desembre amb les vistoses vestimentes de color vermell i les gorres que els acrediten com a infatigables ajudants del Papa Noel. Són els primers a fer arribar el missatge de Nadal als colomencs corrent infatigables durant 5 km en una de les curses més solidàries que es coneixen. Poc després, els entremaliats elfs no deixaran passar l’oportunitat de patinar sobre la pista instal·lada al parc de
Can Zam, protegida per una gran carpa de circ que presideix la
fira d’atraccions i espectacles
infantils.

Protegit pel poder màgic de l’arbre de Nadal més gran d’ Espanya, segons l’alcalde García Albiol, El Papa Noel ha decidit instal·lar-se al Centre Cultural de l’Escorxador. Allà, els més petits podran conèixer el tràfec de Nadal dels elfs elaborant caramels, classificant les cartes i ordenant els regals. A la residència oficial del gran personatge de Nadal podran conèixer personalment el Papa Noel. Badalona respira Nadal amb una programació que recupera clàssics com ara el pessebre tradicional a la plaça de la Vila, dedicat a Montserrat, la mostra de pessebres o les bústies reials i el parc de les il·lusions, espectacle nòmada que recorre la ciutat.

Els últims anys, el govern de Marc Castells ha consolidat una aposta clara i sostinguda per reforçar Nadal. Aquest any el pressupost es manté respecte a exercicis anteriors, però això no impedeix que la programació continuï creixent i diversificant-se. El mercat de Nadal a la plaça de Cal Font, pensat per donar impuls al comerç local, s’afegeix a la renovació estètica de la plaça de l’Ajuntament, que estrena un cel estelat de leds i acull activitats tradicionals com el tió. La Fira de Santa Llúcia recupera l’essència més genuïna, mentre que el Bosc Màgic s’estén arreu de la ciutat amb un espai dedicat a les persones grans, decorat per residències i associacions. Tot per fer boca fins a l’arribada d’un dels moments més identitaris per a Igualada: la celebració dels Reis d’Orient i la cavalcada.

Manresa fa un salt substancial en l’aposta per Nadal amb un increment notable del pressupost, que arriba als 600.000 euros. La Plaça de Nadal es renova amb més activitats, espectacles i espais de trobada familiar, i s’incorpora un nou personatge màgic, la Fada Belluerna. També es destinen més recursos al Campi qui Jugui, el saló infantil i juvenil que celebra 40 anys, i s’amplia la il·luminació en carrers i places, a més d’un reforç significatiu de la cavalcada dels Reis d’Orient.

Dues seran les novetats de Nadal. Per un costat, una activitat immersiva sota un gran arbre destinada a nens de 0 a 3 anys i el mercat de la Llum del Samontà, que a la recentment remodelada plaça de la Bòbila oferirà artesania, gastronomia, tallers i actuacions de petit format. D’altra banda, es consolida l’ornamentació amb 1.500 elements decoratius en 120 carrers i places i repeteix el calendari d’advent a la façana de l’Ajuntament, on cada dia es descobreix un espectacle diferent a càrrec dels curiosos hospis, els treballadors dels Reis d’Orient.

La benvinguda als Reis d’Orient es renova al Prat de Llobregat, que estrenarà una cançó –amb coreografia inclosa– que s’interpretarà a la cavalcada. Aquesta ciutat tindrà, per primera vegada, un parc de Nadal. A la granja de la Ricarda es durà a terme una prova pilot amb activitats per a tota la família. Si surt bé, es consolidarà. Per la seva part, Cornellà de Llobregat tindrà aquest any un Nadal més lluminós amb la instal·lació de 617.345 punts de llum i 1.430 decoracions, que suposen un 33% més que l’any passat.

A Gavà s’estrena el Jardí dels Somnis al lloc que abans ocupava el Bosc Encantat, la torre Lluc. L’Ajuntament explica que es tracta d’una proposta “viva, dinàmica i immersiva” que s’anirà transformant a mesura que avancin les festes. Aquí també serà un calendari d’advent el que descobreixi les noves activitats i propostes. També al litoral del Baix Llobregat, Castelldefels es promociona amb una de les pistes de gel més grans de Catalunya, amb 525 m2destinats a aquesta activitat a la plaça Teresa Claramunt.

Vilanova i la Geltrú recupera, molts anys després, un parc de Nadal. L’han batejat com a Caram (Central d’ Activitats Reals i Afers Màgics) i obrirà els dies 27, 28 i 29 de desembre al parc de la Quadra d’Enveja. La il·luminació de Nadal de la capital del Garraf continua aquest any amb la línia de millorar la sostenibilitat i eficiència. S’han penjat fins a 300 estructures de llums led, distribuïts en 20 vies i confeccionats amb tecnologies d’impressió 3D i l’ús de materials reciclats. A la plaça de les Neus s’ha estrenat un arbre amb llums led que es pot travessar per dins.

Repeteixen la fórmula estrenada de fa un any, quan van decidir intentar a còpia d’inversió i despesa rècord convertir-se en la referència de Nadal de tot el Camp de Tarragona. L’Ajuntament entén que es tracta d’afavorir la dinamització de la capitalitat comercial, amb un entramat de botigues amb història i solera que resisteixen malgrat les baixes de l’última dècada. La campanya de Nadal té un pressupost municipal de 760.000 euros, més de 600.000 només en la il·luminació, espectacular. “Hem aconseguit ser un referent de Nadal a Catalunya, és important per al turisme, el patrimoni i la nostra cultura”, afirma, orgullosa, l’alcaldessa Sandra Guaita.

Tarragona, que durant anys va deixar la il·luminació de Nadal sota mínims, s’ha encomanat de l’entusiasme general, potser mirant de reüll a la veïna i rival Reus, abraçada a l’espectacle lluminós de les festes des de l’arribada de Sandra Guaita (PSC) a l’alcaldia. Rubén Viñuales, l’homòleg a Tarragona, ha gastat aquest curs 400.000 euros en la il·luminació, 150.000 més que fa un any, quan es va fer un primer salt quantitatiu. L’aposta se centra en la rambla Nova, el Balcó del Mediterrani, el passeig de les Palmeres i el Mercat Central.

Nadal arriba amb 19 quilòmetres de llums en carrers i places, un quilòmetre més que l’any passat. Hi ha 964 elements de Nadal, 37 de grans dimensions i per primera vegada s’il·luminen algunes fonts i tots els barris entren en el circuit de Nadal. L’animal totèmic de la ciutat, el Marraco, s’ha incorporat al videomapatge de la façana de l’Ajuntament i el pati de l’ Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació, s’ha transformat en un bosc de Nadal amb 50 arbres i 100.000 llums.

Girona ha invertit 398.000 euros en la il·luminació de Nadal, que esquitxarà 22 barris, des dels més cèntrics com el Barri Vell o Mercadal fins als perifèrics com Font de la Pólvora, Fontajau o Montjuïc. Un total de 125 carrers i places enceses, amb epicentre a la plaça Catalunya, on des de fa anys s’instal·la un arbre de Nadal de grans dimensions. No hi faltaran la Festa del Tió, el mercat de Nadal o la pista de gel coberta al Palau Firal. La principal novetat serà la celebració d’una festa de Cap d’Any amb dj a la plaça de la Catedral que animarà la nit després de les campanades.

Curiosa imatge la que es viu aquests dies a Lloret de Mar, que ha convertit una gran pista de gel no sintètic, a la vora de la platja, i una fira de Nadal amb casetes de fusta en dos dels principals reclams per atreure més visitants en aquesta època. L’objectiu d’aquestes atraccions i les altres moltes activitats programades és consolidar aquest municipi turístic de platja com una “ destinació molt viva”, també durant els mesos d’hivern, segons l’alcalde, Adrià Lamelas.

Si hi ha un municipi que ha matinat de debò per donar la benvinguda a Nadal no és cap altre que Platja d’Aro, que va avançar l’encesa de l’enllumenat de Nadal dues setmanes en comparació amb l’any passat per animar el consum. Amb poc marge per pair les castanyes o els panellets, el 15 de novembre Platja d’Aro encenia els llums i es convertia en la primera ciutat catalana que els encenia. Un total de 25.000 m2i una inversió de 83.000 euros amb què es pretenia animar a les compres. Els comerciants, encantats amb la iniciativa. El municipi disposa des de fa anys d’una pista de gel, un parc infantil o el pessebre vivent de Castell d’Aro, considerat el més antic de Catalunya, com a grans reclams de Nadal.