Les desgràcies s’acumulen al museu del Louvre. Després de l’espectacular robatori de joies històriques -que encara no ha aparegut– comès a l’octubre i del posterior tancament d’una galeria pel risc d’ensorrament, una fuita escapada d’aigua de greus conseqüències ha tornat a posar en primer pla el museu parisenc per les seves deficiències de seguretat i manteniment.
El nou incident, que va afectar a la biblioteca d’antiguitats egipcias,se va produir el passat 27 de novembre, però no es va conèixer fins ahir. L’administrador general del Louvre, Francis Steinbock, va haver de confirmar una notícia que havia estat avançada pel mig especialitzat La Tribune de l’Art .
La inundació s’afegeix a la desgraciada sèrie que inclou el robatori de joies i el tancament d’una galeria inestable
L’aigua va fer malbé entre 300 i 400 obres, incloses revistes d’egiptologia i documentació científica relacionada que solen consultar els investigadors. Els textos eren d’entre finals del segle XIX i començaments del XX. Per sort, segons Steinbock, no es va destruir cap obra d’alt valor patrimonial. Pel que s’ha pogut constatar fins ara, no hi ha hagut pèrdues definitives ni irreparables de les col·leccions. Es tracta de documents molt útils per als estudiosos i però no únics al món. El museu espera que, quan s’assequin i tornin a ser enquadernats, la majoria quedaran salvades.
La fuita escapada es va produir gairebé a les nou de la nit del 27 de novembre en el sistema hidràulic que alimenta el sistema de calefacció i de ventilació de la biblioteca, ubicada a l’ala Mollien. L’obertura per error d’una vàlvula va provocar l’abocament d’aigua al sostre de la biblioteca. Com en altres àmbits de la vetusta i degradada infraestructura del museu, també aquell sistema hidràulic és obsolet i va haver d’interrompre’s el flux des de fa mesos, en espera de la seva substitució el setembre del proper any.
El Louvre està en el punt de mira, nacional i internacional, des del robatori del 19 d’octubre. Els autors materials de l’assalt, que van pujar a la galeria Apol·lo en un muntacàrregues de mudances i van aconseguir serrar les vitrines de les joies, van ser detinguts en les setmanes següents, però falta trobar les joies, que podria haver sortit del país. La situació del museu més visitat de França ha estat objecte de diverses audiències en el Parlament. Atesa la difícil conjuntura de les finances públiques i de les múltiples intervencions que el Ministeri de Cultura necessita realitzar en altres béns culturals, el mateix Louvre va decidir recentment una pujada dràstica del preu de les entrades per als visitants no europeus, a partir de gener de l’any que ve, per disposar de més fons. Els bitllets per a aquell col·lectiu pujaran un 45%. El museu rep gairebé nou milions de visitants a l’any, el 69% estrangers, però els ciutadans de la UE paguen igual que els francesos.
Les desgràcies s’acumulen al museu del Louvre. Després de l’espectacular robatori de joies històriques –que encara no han aparegut– comès a l’octubre i del posterior tancament d’una galeria pel risc d’ensorrament del sostre, una fuita d’aigua de greus conseqüències ha tornat a posar en primer pla el museu parisenc per les deficiències de seguretat i de manteniment.
El nou incident, que va afectar la biblioteca d’antiguitats egípcies, va tenir lloc el 27 de novembre, però no es va fer públic fins ahir. L’administrador general del Louvre, Francis Steinbock, va haver de confirmar una notícia que havia estat avançada pel mitjà especialitzat La Tribune de l’Art .
L’aigua va fer malbé entre 300 i 400 obres, incloent-hi revistes d’egiptologia i documentació científica relacionada que solen consultar els investigadors. Els textos eren d’entre finals del segle XIX i començaments del XX. Per sort, segons Steinbock, no es va destruir cap obra d’alt valor patrimonial. Pel que s’ha pogut constatar fins ara, no hi ha hagut pèrdues definitives ni irreparables a les col·leccions. Es tracta de documents molt útils per als estudiosos però no únics al món. El museu espera que, quan s’assequin i tornin a ser enquadernats, la majoria quedaran salvats.
La fuita va tenir lloc el 27 de novembre gairebé a les nou de la nit a la xarxa hidràulica que alimenta el sistema de calefacció i de ventilació de la biblioteca, ubicada a l’ala Mollien. L’obertura per error d’una vàlvula va provocar l’abocament incontrolat d’aigua al sostre de la biblioteca. Com en altres àmbits de la vetusta i degradada infraestructura del museu, aquest sistema hidràulic també és obsolet i va haver d’interrompre’s el flux des de fa mesos, en espera de la seva substitució prevista per al setembre de l’any que ve.
La Tribune de l’Art va informar de les dificultats que hi ha hagut, abans de la fuita, per traslladar tota la biblioteca a un altre lloc i permetre els treballs de reparació. La fuita d’aigua va ser un desastre anunciat. Els administradors del Louvre es van negar també a comprar un mobiliari adequat per guardar obres de gran valor com ara La descripció d’ Egipte , de Karl Richard Lepsius. Per fortuna, aquests llibres no es van fer malbé per la inundació, tot i que el seu emplaçament actual, sota les finestres i protegits només per paper d’embalatge, pot ser molt vulnerable en cas d’una violenta tempesta.
El Louvre és al punt de mira, nacional i internacional, des del robatori del 19 d’octubre. Els autors materials de l’assalt, que van pujar a la galeria Apol·lo en un muntacàrregues de mudances i van aconseguir serrar les vitrines de les joies, van ser detinguts les setmanes següents, però falta trobar les joies, que podrien haver sortit del país. La situació del museu més visitat de França ha estat objecte de diverses audiències al Parlament. Atesa la difícil conjuntura de les finances públiques i de les múltiples intervencions que el Ministeri de Cultura necessita fer en altres béns culturals, el mateix Louvre va decidir recentment una pujada dràstica del preu de les entrades per als visitants no europeus, a partir del gener de l’any vinent, per poder disposar de més fons. Els tiquets per a aquest col·lectiu pujaran un 45%. El museu rep gairebé nou milions de visitants a l’any, el 69% dels quals són estrangers, però els ciutadans de la UE paguen igual que els francesos.
