No hi va haver ressaca. Ni tan sols un lleuger mal de cap. L’eliminació de Copa no va passar factura a l’Espanyol, que amb Manolo González no necessita ofegar les penes. És un equip encaixador, que no s’ajeu al divan ni per a la migdiada, que es reconstrueix de les derrotes, per molt dures que siguin, sense gairebé laments. La “cagada” de les Balears, com la va qualificar Manolo González, no va vorejar ni un instant el partit contra el Rayo. I com tantes vegades aquest formidable 2025 al RCDE Stadium, l’Espanyol va sumar un altre triomf de mínims per col·locar-se cinquè en una classificació de màxims.
Es va acomiadar de la seva gent per aquest any l’equip perico (jugarà fora contra el Getafe i l’Athletic), amb un d’aquests partits que tant agraden aquí. Esforç a tot arreu i patiment fins a l’últim minut. Això és el que ven a Cornellà, on ahir van tornar gairebé 30.000 persones. I tornen perquè al seu estadi han vist el seu equip perdre només quatre partits de 18 durant tot aquest 2025. Un fortí en tota regla.
El començament del matx va respondre a la ràbia que durant dos dies havia contingut un grup tocat en l’orgull. Va sortir a mossegar el rival, compromès fins als garrots amb cada idea que González promou. Un assetjament sistemàtic que va durar tot just deu minuts, però que va servir per acovardir el Rayo. Va vorejar el gol Calero després d’un cop de cap a centre d’ Edu Expósito i Dolan no va trobar la porteria en un xut des de dins de l’àrea.
Es va armar de paciència el Rayo per a poc a poc adormir el partit i va aconseguir acostar-se amb perill en un xut d’Unai López que Dmitrovic va resoldre amb una gran estirada. Davant el domini dels de Vallecas van emergir a l’Espanyol dos dels millors homes aquest curs. Carlos Romero per l’esquerra i Dolan per la dreta. Se’n va emportar la palma l’anglès quan va recuperar una pilota i va provocar un penal per caiguda de Chavarría. Tot i que hi va posar molt de la seva part Dolan per acabar a terra, res no es va saber del VAR. Roberto Fernández va enganyar el porter i va marcar el seu quart gol de la temporada. Del no-res, sense ser superior al rival i sense generar tot just perill, tornava a treure petroli l’equip perico, formidable, això sí, en actitud. És una de les grans virtuts d’aquest equip, treure rèdit als moments de partit en què tot és foscor als metres finals.
La represa va millorar el panorama amb l’expulsió d’Unai García per doble groga. Pere Milla es va fer amo de la mitjapunta i les ocasions es van succeir, però no va arribar la sentència. I una altra vegada a patir. L’ àrbitre va expulsar Dolan per una segona groga molt rigorosa que el públic va interpretar com una compensació a la vermella prèvia del Rayo, però l’Espanyol va saber patir una vegada més i només va concedir un xut d’ Isi des de la frontal.
La festa posterior entre l’afició i l’equip ho va dir tot. Aquest sorprenent Espanyol viurà una setmana més en posicions europees. Ara ja cinquè després de la derrota del Betis i amb un marge de 15 punts sobre el descens després de quinze jornades. Números impensables, però és que a Cornellà la normalitat ha tornat a guanyar. I és igual com. El pròxim a visitar el feu perico serà el Barça, el 3 de gener.
