Les matemàtiques sempre tenen la raó. El càlcul de probabilitats i la regularitat de Lando Norris van vèncer la passió, l’heroïcitat i el prodigi de Max Verstappen. No hi va haver miracle neerlandès a Abu Dhabi i el pilot anglès de McLaren es va erigir en nou monarca de l’F-1, el 35è campió de la història. Norris va fer valer la seva renda de 12 punts sobre Verstappen per minimitzar la victòria del neerlandès en l’última cursa i acabar emportant-se el títol per només 2 punts. Un dels desenllaços més ajustats de la història, però una de les finals més descafeïnades, sense sobresalts, ni aliats, ni brivalls.
Acaba subcampió del 2025 un Max Verstappen bàrbar, el gran animador del campionat, que s’acomiada del tron que ha ocupat des del 2021 havent estat al podi en les 10 últimes curses consecutives, incloent-hi sis victòries. La bèstia neerlandesa, en una segona part d’any espectacular, ha estat capaç de retallar 102 punts de desavantatge (des de Zandvoort, a finals d’agost)..., però li han faltat dos puntets més. Podria haver-los rascat a Abu Dhabi, però no depenia només d’ell.
El pilot anglès ha imposat el seu estil poc agressiu, la calma i la seva regularitat quan va fallar Piastri
A Max li va faltar l’ajuda del company, com sí que la va tenir Sebastian Vettel amb Mark Webber el 2010, en el precedent més proper de final a tres. Red Bull no l’ha encertada amb el veí del neerlandès. La va espifiar fent fora l’escuder Checo Pérez, la va tornar a errar escollint Liam Lawson i a mig curs pujant Yuki Tsunoda, que ha estat a un nivell molt baix, ahir 14è, i tot l’any (16è).
També va trobar a faltar Verstappen algun aliat que tragués Norris del podi, el que necessitava per aconseguir la seva cinquena corona. Un convidat inesperat, com Glock (2008), Petrov (2010) o Latifi (2021). Podria haver-ho estat George Russell, però l’anglès que havia anat tan bé en els assajos es va despenjar en la cursa (5è), o un Charles Leclerc que per moments va semblar que podia inquietar Norris, però que no va poder pressionar mai un McLaren superior.
Així doncs, sense més protagonistes que els dos pilots papaia i el de Red Bull, l’última cursa del 2025 no va tenir cap misteri. Verstappen, com calia esperar, va dominar des de la pole , no va deixar mai anar la victòria i es va passar les 58 voltes esperant “una mica de sort al darrere”, que passés algun imprevist que endarrerís Norris, instal·lat còmodament en la tercera posició, just darrere de Piastri, des de la primera volta.
Això va ser l’únic sorprenent: que l’australià, el tercer en discòrdia, el que tenia menys opcions (li calia guanyar i que Norris acabés 6è o pitjor), fos capaç d’avançar el seu company abans de tancar-se a la primera volta. No va parpellejar l’ aussie per superar-lo, i Lando, intel·ligent, no va oposar resistència per evitar arruïnar-se el títol. Va prioritzar la cautela i esperar que es consumissin les voltes sense ensurts. Que en va tenir.
El moment més crític va ser després del primer pit stop ( v. 17), quan en tornar a pista va haver d’avançar cotxes lents que encara no havien parat i es va trobar al davant Tsunoda. Oh, perill. Era clar que el nipó intentaria alentir el McLaren, el seu últim servei a Red Bull. Norris només va deixar passar una volta per treure’s Yuki del davant passant-lo per fora de la pista amb una maniobra arriscada, que li va suposar una investigació dels comissaris per, suposadament, treure avantatge de l’acció. Per sort (i per lògica) no el van sancionar.
Després McLaren també va jugar les cartes separant les parades dels seus dos pilots per tenir dues opcions. Va sacrificar Piastri, que va fer parar molt tard, però assegurant la segona posició per a l’ aussie i la tercera per a l’anglès. Si les coses anaven mal dades, ja se sabia qui cediria el lloc.
No li va fer falta cap favor a Norris, que va pilotar sense errors, com en gairebé tota la segona part del campionat. L’anglès, tantes vegades criticat per tou, per no tenir sang, per claudicar sempre davant Verstappen (li va menjar la moral el 2024) o davant el seu veí, va treure el caràcter guanyant a Àustria, a Silverstone, a Hongria... I es va impulsar al liderat vencent a Mèxic i al Brasil. No va fallar en els moments clau, just quan Piastri va començar a flaquejar. Aquesta regularitat final li ha donat el tron.
L’altre nom propi és el de McLaren, que torna a guanyar el Mundial de pilots 17 anys després de la corona de Lewis Hamilton del 2008. El creixement de l’equip de Woking, el segon més antic del gran circ , ha estat espectacular: de ser la penúltima escuderia el 2017 associat a Honda a ser el millor constructor els dos últims anys amb el cotxe més veloç, propulsat per Mercedes.
