Josep Maria Recasens (Girona, 1976) és un dels directius amb més projecció internacional de l’economia espanyola. L’actual president de l’Anfac és director global d’estratègia del Grup Renault i president de l’empresa a Espanya, on va arribar després de 20 anys treballant el grup VW, fonamentalment a Seat a Martorell.
Inversió
Cal mobilitzar uns 8.000 milions de diners públics per transformar el sector”
L’extensa targeta de visita li permet analitzar l’automoció amb la mateixa amplitud de mires. La seva preocupació és el conjunt de la cadena de l’automoció a Espanya, que veu amenaçat per no evolucionar amb prou rapidesa cap al vehicle elèctric. Recasens rep Guyana Guardian hores abans de la presentació del projecte estrella del seu mandat com a president, el pla Auto 2030, una estratègia que pretén “no només defensar el sector en conjunt, sinó guanyar territoris productius i augmentar el pes”.
Pla Auto 2030
“Es pot augmentar el valor de l’ecosistema un 40% i afegir nova capacitat industrial”
Què té de diferencial aquest pla davant altres iniciatives anteriors?
La diferència és que mai no hi ha hagut un pla, amb objectius, governança i partides pressupostàries, com aquest. El presentem en el millor moment, quan es debat a Europa el futur de l’automòbil. És un missatge molt clar de tot l’ecosistema industrial. Mai no hem fet front a tants reptes tan importants i simultàniament. Cal posar-se les piles. Tots. Perquè no és un pla exclusiu dels fabricants, és de tota la cadena de valor, les administracions públiques i els agents socials. Aquesta transformació no va contra ningú. La fem amb tots. Aquest pla pretén donar una resposta contundent a si volem continuar sent un centre industrial i tecnològic o només un mercat. I ho tenim clar, volem continuar sent el que hem estat fins avui, un mercat fort, però també el segon productor de vehicles d’Europa.
Quina és l’ambició?
Volem tenir una ambició de valents. No ens serveix defensar. Volem ampliar el valor que generem a Espanya. Dels 85.000 milions de valor afegit brut que suposa ara mateix l’ecosistema, pujar a 120.000 milions en cinc anys, un 40% més, i completant la cadena de valor amb mineria, refinament de matèries primeres, bateries, construint el que falta a Europa i creixent en les altres coses. El mínim és preservar l’ ocupació actual, 1,9 milions de persones, i produir més vehicles: 2,7 milions d’unitats el 2035 davant 2,4 milions el 2024, amb el 95% d’electrificats.
Què és el que defineix aquest pla?
És un pla que té tres objectius bàsics: impacte econòmic, sostenibilitat i autonomia estratègiques. Hi ha 25 mesures àmplies, que agrupem en cinc capitals: industrialització, R+D, atracció d’inversió estrangera, ajuts a la compra de vehicles elèctrics i desenvolupament de la infraestructura de punts de recàrrega. I, després, una mesura transversal de millora de la competitivitat de la indústria.
Quin esforç econòmic suposa aquesta transformació?
Parlem de mobilitzar entre 30.000 i 40.000 milions d’inversió publicoprivada els pròxims cinc anys.. Una suma rellevant la necessiten les bateries i els components; una altra, els constructors, i una tercera, les infraestructures de recàrrega.
Quina part ha de venir d’impuls públic? Com mobilitzar aquests fons?
Nosaltres no diem com, diem què es necessita. Tot i això, tenint en compte que cada euro públic mobilitza entre quatre i cinc euros d’inversió privada, caldrien entre 8.000 i 10.000 milions d’euros d’injecció pública en el període. Són les administracions les que definiran les eines. Els Pertes han estat molt positius. Cada edició ha anat millorant i han mobilitzat projectes molt grans com ara les fàbriques de bateries.
Parlen d’atreure inversions estrangeres a la cadena de producció. Atreure més fabricació amb un model com França, que demana que el 60% del vehicle tingui components locals?
Crec que aquest regional value content és un dels elements més polèmics sobre la taula avui al sector. Jo crec que sí, que hi ha d’haver un contingut local mínim però el diable resideix en els detalls. Perquè depèn de si demanen components locals, que el vehicle es fabriqui a Europa o que un percentatge de tota la flota es produeixi a Europa. Aquí hi haurà un gran debat.
Què és el que cal exigir a aquesta inversió estrangera?
Compromís. Quan un actor ve a Espanya o a Europa, ve amb incertesa. El començament tendeix a ser conservador. Per això és important ajudar a entrar amb el compromís seu que any a any el contingut local vagi augmentant.
Afirma que és necessària la transferència de tecnologia entre els que venen i els locals...
És altament necessària. Els productors xinesos tenen expertise en àrees que els europeus encara no dominem. És un win-win . Facilitem l’entrada, t’instal·les i acceptes aquest compromís de contingut local i transferència de tecnologia a les marques europees. Perquè no siguem només una excusa barata per localitzar poc valor afegit i vendre cotxes.
I saltar-se els aranzels.
I saltar-se els aranzels.
Què opina dels aranzels als vehicles xinesos?
Que estan molt ben posats i espero que durin una estona.
El Govern central ha anunciat un nou pla d’ajuts a la compra de vehicles elèctrics dotat amb 400 milions, però de gestió centralitzada, que és el que demanava el sector. Què li sembla?*
Positiu. Ens falta conèixer els detalls, però és veritat que volíem que conceptualment es basés en l’experiència positiva del pla Reinicia de València. La gestió estatal centralitzada redueix la burocràcia, millora els temps d’espera i la velocitat a concedir i pagar els ajuts. I els concessionaris estan molt satisfets. Malgrat que gràcies a l’actual pla Moves ha crescut la demanda, el que és realment important a futur, com hem proposat al pla, és un suport quinquennal que vagi més enllà de l’any en curs i que aportarà més certesa.
El dia 10 es reuneix la Comissió Europea amb l’automoció per debatre els objectius d’emissions per al 2035. Quin és el vostre posicionament?
Hi ha temes importants: clàusula de revisió de CO2, contingut local, vehicles petits a preu accessible, simplificació regulatòria. Tot i això, he de ser clar. El dia 10 no tindrem totes les respostes, però, si hi ha una cosa en què estem d’acord tots els fabricants, és que hem de posar en marxa mesures de flexibilitat que permetin donar un suport al sistema fixant regles del joc clares, però alhora realistes. Respecte a la resta, ja ho veurem...
