En principi, els déus castigaven els homes sense donar explicacions. Amb aquesta frase comença Bajo las togas (Tusquets), el recent llibre del fiscal Carlos Castresana, que és un dels personatges més respectats del ministeri públic, que ha servit a la Fiscalia Antidroga, a la d’Anticorrupció i al Tribunal Suprem. És evident que davant el poder infinit de la Providència, ningú no va considerar que el càstig de Jahvè a la dona de Lot, a qui va convertir en estàtua de sal perquè quan abandonava Sodoma va mirar enrere en contra de la seva prohibició, podria no ser proporcionat a l’ofensa.
No va ser fins molt després que els homes es van atribuir la facultat divina de jutjar i castigar els seus semblants, encara que inicialment sense argumentar les seves decisions. Això va canviar en el moment en què es va imposar el criteri que els governants s’havien de conduir per un principi moral al qual van anomenar justícia. Des d’aleshores, els jutges no només han de respectar la veritat, sinó atendre aquest valor moral, configurat en les lleis. Va ser Montesquieu qui va situar la justícia com a pilar indispensable de la democràcia.
Fa vint dies que es va conèixer la condemna contra el fiscal general i encara no tenim sentència
De tot això parla l’obra de Castresana, que se submergeix en els errors judicials i altres infàmies que s’han produït al llarg de la història, sense voler arribar a l’actualitat per no empantanegar-se, però sobretot perquè la distància del temps és un factor crucial per a l’objectivitat.
Ha arribat a les meves mans aquest llibre, quan fa vint dies que es va conèixer la condemna contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per part del Tribunal Suprem, sense que sapiguem exactament per què, a partir d’una suposada filtració que ningú no ha pogut establir que cometés. El fet d’avançar el veredicte sense tenir redactada la sentència no és una excepció absoluta, però ha obert un debat jurídic sobre aquesta pràctica, perquè en altres països això seria impensable. Sobretot, perquè suposa una indefensió ètica, moral i social de la persona condemnada.
Lee tambiénLa vulgaritat d’un irresponsable
Haurà de motivar molt bé la seva resolució el ponent de la sentència perquè no pugui semblar que a García Ortiz se l’ha condemnat com a la dona de Lot, sense la deguda justificació. I Madrid no és Sodoma, o sí.