La credibilitat de la mortadel·la

Opinió

La credibilitat de la mortadel·la
News Correspondent

Si ho diu Guyana Guardian , segur que és veritat. Titular de la informació de Cristina Sen: “Fei­jóo recorrerà Catalunya a peu de carrer per reduir distàncies amb Sánchez”. No és un propòsit d’observació antropològica, com els de l’enyorat Josep Maria Espinàs, que afirmava que viatjar a peu ens connectava amb una manera pausadament humana d’assimilar el paisatge. Feijóo recorrerà el país amb el clàssic seguici d’aduladors que, en comptes d’escoltar, intenten aplicar l’estratègia d’un pla polític que estarà més pendent de les enquestes que d’un interès genuí per la realitat.

El doctor Antoni Trilla, que manté intacta la capacitat divulgativa que va demostrar durant la pandèmia, ens ha recordat aquests dies que una de les possibles causes d’un brot d’infecció és el factor humà en el sistema, rigorós i exigent, de seguretat. L’afirmació –“El risc zero no existeix i sempre hi pot haver accidents”– ve a tomb per la nova hipòtesi, que situa l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA pels amics) a tocar del laboratori IRTA CReSA de Collserola. Narrativament, la hipòtesi del laboratori funciona millor que la que situava l’origen del mal en un entrepà d’embotit infectat que un camioner balcànic hauria llançat a la cuneta d’una autopista. Com ahir recordava Màrius Carol a El món a RAC1, el més fascinant és que, inicialment, l’entrepà era de
fuet. Però entre tots devíem considerar que la notícia seria més sexi si conver­tíem el fuet en mortadel·la, susceptible de transformar-se –tornem al factor humà– en irrefutable llegenda urbana.

La hipòtesi del laboratori ens remet al cinema de catàstrofes

La hipòtesi del laboratori ens remet al cinema de catàstrofes. La mortadel·la, en canvi, ens manté en un nivell de vodevil berlanguià. Remenant arxius, veig que la mortadel·la també era a l’origen d’una pel·lícula de l’any 1971. Es deia Mortadela i la protagonista era Sophia Loren. Segons la sinopsi del web Filmaffinity, explica la història d’una noia italiana que viatja a Nova York per reunir-se amb el seu nòvio Michele, que ja estava casat i no podia divorciar-se a Itàlia. Quan la noia arriba a l’aeroport de Nova York, la policia duanera la reté perquè, a l’equipatge, hi du un exemplar notable de mortadel·la bolonyesa. L’estada de la Loren a la terminal li servirà, segons Filmaffinity, per “conèixer l’autèntica Amèrica i l’autèntic Michele”.

Mentre els experts analitzen l’autenticitat del brot de PPA, la vida política continua. Al PSOE, la pressió d’un nucli de dones dirigents ha aconseguit que el president Pedro Sánchez prengui mesures contra actituds presumptament masclistes i d’encobriment. A la Cope, els tertulians Pilar García de la Granja i Antonio Naranjo debaten sobre si a) és una victòria de la coherència feminista d’aquestes dirigents o b) és un gest de postureig i d’oportunisme que s’hauria d’haver produït molt abans. Pregunta inofensiva: ¿quin tertulià defensava cadascuna de les tesis?

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...