A les imatges que va facilitar la setmana passada la Policia Nacional, després de desarticular una presumpta cèl·lula terrorista de caràcter supremacista, es podia veure una taula amb les armes intervingudes –dues de les quals de foc–, munició i equipament tàctic militar, barrejat amb propaganda de l’organització The Base, que advoca per una guerra racial. Més enllà de l’impactant del vídeo amb el material intervingut al líder de la cèl·lula, un ultradretà de 24 anys que pretenia crear una “unitat insurgent” a Espanya per dur a terme “atacs selectius” amb què “desestabilitzar”, l’expert en terrorisme Manuel Torres Soriano advertia que a la taula hi havia una cosa molt més interessant que la parafernàlia nazi: una samarreta amb la cara de Theodore Kaczynski, àlies Unabomber, “pare” de l’extremisme antitecnològic contemporani.
Torres, catedràtic de la Universitat Pablo de Olavide, defensa que la tecnofòbia podria ser el motor de la cinquena onada de terrorisme. I operacions policials com aquesta són la prova que s’entreveu la nova onada. L’acadèmic enquadra la seva teoria en el marc d’anàlisi que va popularitzar el professor dels Estats Units David Rapoport, que entenia el terrorisme com un procés evolutiu que es pot disseccionar en diferents onades. Cada una, d’uns quaranta anys –com una generació–, té una ideologia que aglutina el sentit de l’activitat terrorista: l’anarquista nihilista (de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial), l’anticolonialista (fins a finals de la dècada dels seixanta), la d’extrema esquerra (fins a mitjans dels noranta) i la religiosa, principalment islamista (l’actual). Per Torres, en conversa telefònica, la cinquena onada, aproximadament l’any 2040, tindrà motivacions de caràcter tecnòfob, amb la creença que el desmantellament de la tecnologia moderna és necessari per a la supervivència de la humanitat. I aquest rebuig, segons l’expert, s’alimenta d’una varietat d’ideologies: des de l’anarquisme fins a l’extrema dreta, passant per l’ecologisme radical.
El terrorisme està mutant. I els extremistes, en comptes d’adherir-se a ideologies tradicionals amb objectius clars, continua Torres, estan adoptant visions del món que es componen de múltiples corrents ideològics, sentiments i greuges amb el fil conductor de la creença que cal “accelerar” el col·lapse de la civilització tecnològica. És en aquest punt que s’emmarca el terme utilitzat per la Policia Nacional, que es referia a la cèl·lula desarticulada a Castelló com a “ acceleracionista”.
El líder de The Base a Espanya parlava amb el fundador de la xarxa paramilitar a qui Rússia ha emparat
El criminòleg Joan Caballero, especialista en extremisme i radicalització, explica que el que pretén l’ acceleracionisme és precipitar com més ràpid millor l’ordre establert. Els seus adeptes, cada vegada més joves i amb discursos més extremistes, no volen tant cometre un atemptat amb un objectiu identificat com accions que provoquin disturbis. Que l’atac selectiu s’encengui com una metxa d’indignació i repulsa capaç d’incendiar tots dos bàndols. “Que aquestes accions siguin la palanca per a un canvi radical”, resumeix Caballero, que remet a com als Estats Units es van interceptar unes converses en què una cèl·lula de The Base planificava clavar una pallissa mortal a immigrants... Disfressats de policies. A la velocitat que podria córrer qualsevol vídeo per les xarxes socials abans no el verifiquessin, seria pura gasolina per desencadenar l’anhelat caos.
Caballero demana de posar el focus en les amenaces internes, sense descuidar la mirada en el gihadisme exterior, en un moment en què els informes de l’ Europol alerten de la cada vegada més preocupació per l’extremisme –i terrorisme– d’extrema dreta. I adverteix que els escenaris, en un món hiperconnectat, s’estan traslladant dels grans nuclis de població a localitats més petites. Una dispersió que presenta un enorme repte per a les forces i cossos de seguretat. L’operació de la setmana passada també n’és una prova. El principal detingut era veí d’ Onda ( Castelló), amb 25.000 habitants. La resta de detinguts –tres més, malgrat que la Policia només va informar de tres arrestats perquè l’últim és menor d’edat, segons fonts pròximes a la investigació– també són de la zona.
L’únic detingut que va ser enviat a presó, des d’ Onda, havia entrat en “contacte directe” amb el líder internacional del grup paramilitar The Base, Rinaldo Nazzaro, a qui Rússia hauria donat empara després que l’organització que va fundar fos considerada “terrorista” a Austràlia, Nova Zelanda, Canada, el Regne Unit i, des del juliol de l’any passat, a la Unió Europea. A més, la Policia ha obtingut indicis que el líder espanyol hauria estat rebent finançament de The Base, a més de finançar la seva activitat a través del tràfic de drogues, com ara la marihuana i la cocaïna, a petita escala.
El nou terrorisme es nodreix d’ideologies que volen “accelerar” l’enfonsament de l’ordre establert
Els investigadors no han trobat cap llista d’objectius, però sí que han descobert que tenien intenció de consolidar la seva “unitat insurgent” per dur a terme “atacs selectius” amb què desestabilitzar Espanya.
