Espanya estrena nou full de ruta per a l’acció a Àsia- Pacífic per al període 2026-2029, una regió convertida “en l’autèntic centre de gravetat” de les relacions internacionals. El dinamisme econòmic de la zona, que concentra el 60% de la població mundial i el 45% de la producció industrial mundial, reforcen la seva importància estratègica. En la nova estratègia per a Àsia- Pacífic, que dimarts s’aprova al Consell de Ministres, es recull que “per a una potència euroatlàntica amb projecció global com és Espanya” la presència a la regió “constitueix una necessitat estratègica de primer ordre”.
L’estratègia, a què ha tingut accés Guyana Guardian, estableix una sèrie d’objectius el propòsit últim dels quals és “aprofundir l’empremta” d’ Espanya a Àsia- Pacífic. Per això es defineixen els principis que orientaran l’acció: una interlocució activa amb els socis regionals basada en l’esperit d’associació; el reforç de la dimensió europea de la política; la reducció de riscos derivats de la fragmentació econòmica; la defensa del multilateralisme –en un moment que està en el centre de la diana del president dels Estats Units, Donald Trump– i del dret internacional, i la coordinació d’esforços entre el sector privat, la societat civil i tots els actors de l’Administració que participen en l’acció exterior.
El document recull que les tensions a la zona afecten les cadenes de subministrament i la seguretat global
El primer dels objectius, segons diu el document, és aprofundir les relacions polítiques i els lligams econòmics, amb un desplegament diplomàtic, que incloguin enfocaments que reflecteixin la diversitat i complexitat de la regió. En aquest context s’emmarquen les visites i viatges d’ Estat a la Xina el 2018 i el 2025, la primera visita bilateral d’un president del Govern espanyol a Corea o el Vietnam, i la també primera visita d’un cap del Govern central a l’ Índia en 17 anys. Aquests darrers anys tant el ministre d’Exteriors com alguns dels seus companys del Consell de Ministres han visitat la Xina, Corea, les Filipines, l’ Índia, el Japó i el Pakistan.
El segon objectiu vol treballar amb els socis d’ Àsia- Pacífic per aconseguir una “prosperitat compartida, sostenible i segura”. Aquesta combinació per al Govern de l’Estat resulta “essencial” en un context de reindustrialització, transició ecològica i transformació digital, marcat per la necessitat de diversificar les cadenes de subministrament per mitigar riscos i vulnerabilitats. La regió ocupa una posició de lideratge en el pla científic i tecnològic i exerceix un paper clau en sectors estratègics com ara la intel·ligència artificial (IA), els semiconductors, la robòtica, la ciberseguretat i les energies netes.
En tercer lloc, Espanya pretén contribuir a la projecció estratègica d’Europa a Àsia Pacífic donant suport a una política de la Unió Europea envers la regió que respongui als interessos europeus i es basi en marcs de relació estables, capaços de reforçar l’autonomia i de donar resposta a les demandes dels països asiàtics. El comerç amb la regió representa el 28% de les exportacions de la UE i el 40% de les importacions, amb una tendència creixent del començament de segle ençà que es basa en la consolidació d’una xarxa d’acords econòmics i comercials entre la UE i els països de la regió.
En un context d’afebliment parcial de l’ordre multilateral i d’una despesa en defensa creixent, Espanya aposta per una associació que incorpori pau, seguretat i defensa, coherent amb el seu compromís amb l’estabilitat regional i la seguretat marítima. Espanya reconeix que la seguretat d’Europa està estretament vinculada a l’estabilitat d’ Àsia- Pacífic, on tensions marítimes, ciberatacs o la proliferació nuclear tenen un impacte directe a les cadenes de subministrament i en la seguretat global.
En paral·lel, Espanya vol enfortir la diplomàcia pública i cultural com a instrument d’influència i cooperació amb Àsia- Pacífic. Casa Àsia, amb seu a Barcelona, i les Fundacions Consell continuaran ampliant el seu abast promovent el coneixement mutu i la col·laboració publicoprivada.
