Els exèrcits de Tailàndia i Cambodja van tornar a intercanviar foc i acusacions a la frontera comuna des de diumenge a la tarda. Però si diumenge l’escaramussa es reduïa a ràfegues de fusells metralladors, amb resultat de ferits, ahir dilluns es va fer un salt qualitatiu després del primer mort –un soldat tailandès– amb la intervenció de l’aviació siamesa i de bateries llançacoets cambodjanes. La recrudescència dels combats va causar la mort de quatre civils, segons les autoritats de Cambodja.
Mentrestant, a la televisió, el portaveu de l’ exèrcit de Tailàndia, Winthai Suvaree, va confirmar vuit ferits a les seves files per foc cambodjà. Així mateix, la violència va reactivar l’evacuació de desenes de milers de civils als dos costats de la frontera en disputa, en especial al costat tailandès.
La violència va reactivar l’evacuació de desenes de milers de civils a banda i banda de la frontera
El Ministeri d’Educació de Tailàndia va ordenar el tancament de 641 escoles en cinc províncies frontereres per “preservar la seguretat d’alumnes i docents”. Milers de veïns que havien tornat als seus pobles i llogarrets les últimes setmanes o mesos, malgrat la situació de risc, van haver de tornar als refugis habilitats per l’exèrcit tailandès.
Del costat cambodjà, la portaveu de l’ exèrcit d’aquest país, Maly Socheata, va reiterar que “ Tailàndia va disparar primer”. A la província cambodjana d’ Oddar Meanchey, el vicegovernador Meth Meas Pheakdey va informar per mitjà de Facebook de “tres de civils ferits pels bombardejos de l’artilleria tailandesa”.
Cambodja va recórrer també a les bateries de llançaments de coets, l’acostament de les quals a la frontera havia estat advertit hores abans per les forces tailandeses. Alguns projectils haurien caigut fins a set quilòmetres a l’interior de Tailàndia, com no es veia des del 2011. No queda clar si es va tractar d’una reacció habitual de l’aviació tailandesa.
Des de Bangkok, l’exèrcit reconeix haver bombardejat almenys tres objectius militars a Cambodja amb caces bombarders F-16. Entre els quals, un casino on els cambodjans haurien parapetat artilleria, segons Bangkok, a més d’arsenals o antenes.
Cambodja, que no disposa de caces bombarders, hauria fet caure un dron tailandès. Així mateix ja se sap que el vell dictador, Hun Sen, oficialment la tercera autoritat cambodjana com a president del Senat, s’ha fet càrrec personalment de la situació d’emergència –que qualifica d’“invasió tailandesa”– juntament amb el seu fill, el primer ministre Hun Manet.
Per la seva banda, el cap de govern de Malàisia, Anwar Ibrahim, president de torn de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic ( ASEAN), va instar les parts a “exercir la màxima moderació i mantenir oberts els canals de comunicació”.
El primer ministre interí tailandès Anutin Charnvirakul va suspendre fa un parell de setmanes –“després que un dels seus soldats trepitgés una mina acabada de col·locar”– l’acord de pau que Donald Trump havia apadrinat a l’octubre. Però l’actual escalada deixa definitivament en foc d’encenalls aquell acord coreografiat a Kuala Lumpur, per la por escènica dels aranzels del president dels Estats Units.
Anutin va suspendre ahir la seva inspecció prevista de la zona calenta a la frontera després del desplegament de llançacoets cambodjans de fabricació russa i txeca. En lloc d’això, va convocar una reunió de seguretat d’urgència. Al magnat i polític conservador no li va malament que l’atenció es desplaci cap al nord-est del país, després de dues setmanes crítiques al sud, on s’ha qüestionat la seva gestió de les greus inundacions que van causar almenys 162 morts.
