D’irrellevant a traïda

Des de fa temps, Europa exerceix un paper secundari al tauler de la geopolítica mundial. La falta de li­deratges forts i la irrupció de Trump han agreujat aquesta situació. Un dels exemples més clars d’aquesta realitat és la irrellevància que la Unió Europea té en les negociacions per aconseguir la pau a Ucraïna. Ara cal sumar-hi, però, la nova doctrina Trump, que suposa una ofensiva i una traïció a Europa, a la qual qualifica de feble, en declivi i a punt del final de la seva civilització si els partits ultradretans del continent no la salven.

Analitzem les dues situacions. Pel que fa a Ucraïna, els Estats Units negocien bilateralment amb els ucraïnesos i amb els russos. Els europeus no només no apareixen a l’equació, sinó que Washington i Moscou coincideixen que són un destorb perquè són els únics que defensen Ucraïna. La UE insisteix que cap solució sobre la guerra no es pot prendre sense els ucraïnesos i els europeus, ja que la seguretat futura del continent podria dependre de la resolució del conflicte. Però fins ara les seves demandes les han ignorat tant els Estats Units com Rússia, de vegades fins i tot amb un menyspreu manifest.

D’ençà que va començar la guerra, la UE no ha sabut o no ha pogut liderar cap ini­ciativa seriosa per posar fi al conflicte. S’ha convertit en un pilar financer per a Ucraïna i manté un suport total (ahir Starmer, Macron i Merz es van reunir amb Zelenski), però depèn dels Estats Units en matèria de defensa i no té una estratègia autònoma de seguretat, cosa que minimitza en gran manera el seu paper en una taula negociadora i deixa tot el protagonisme a Donald Trump.

Després de gairebé un any, els europeus continuen sense saber com reaccionar a l’arribada de Trump a la Casa Blanca. El vell ordre internacional ja no existeix, Europa continua sense trobar el seu lloc i sap que ja no pot comptar amb la protecció i la seguretat que els Estats Units li proporcionaven. Així que s’ha hagut d’ empassar les seves conviccions i acceptar tot el que Trump li ha exigit. I no ha tingut més remei que rebaixar-se a una política de dependència i d’adulació servil a l’amic americà amb l’excusa del pragmatisme.

Això sí, la UE ha imposat a Rússia fins a vint paquets de sancions al llarg d’aquests gairebé quatre anys de guerra, i ara la seva aposta passa per utilitzar els actius russos congelats per finançar Ucraïna, que es calcula que necessitarà 135.000 milions d’euros els dos propers anys. La Comissió Europea proposa de concedir un préstec a Kíiv fent servir com a garantia els actius russos retinguts per una empresa de serveis financers amb seu a Bèlgica i dedicada a la custòdia de valors, però el Govern belga rebutja aquesta opció. La Unió Europea no es pot permetre un fracàs en aquest tema. Si és incapaç d’assegurar el finançament d’ Ucraïna, les conseqüències poden ser funestes per a Kíiv, però també per als europeus.

Mentrestant, un desafiador Vladímir Putin ha arribat a afirmar: “Si Europa vol guerra, estem preparats”. El líder rus acusa els països europeus d’impedir que l’ Administració Trump aconsegueixi una solució pacífica perquè, segons ell, “els europeus no tenen una agenda de pau i se situen al costat de la guerra”.

Però si Europa ja sabia que no pot esperar res de Putin, encara ha estat més dur veure com la resposta de l’ Administració Trump a la genuflexió europea ha estat rebre un atac contundent amb la retòrica agressiva i destructiva plasmada divendres passat en l’ Estratègia de Seguretat Nacional. Un text, firmat per Trump, que deixa clar que per a Washington Europa és un territori hostil, que el continent està a un pas de la “desa­parició de la seva civilització” per culpa de les polítiques migratòries massives de les quals només el poden salvar els partits “patriòtics” –és a dir, la ultradreta– i que la UE és un organisme que soscava la llibertat d’expressió i la sobirania.

“Si les tendències actuals continuen, el continent serà irreconeixible d’aquí vint anys o menys. Dit això, ni de bon tros és evident que certs països europeus hagin de tenir economies i forces armades prou fortes com per continuar sent uns aliats fiables”, recull el text, que crida a “restablir l’estabilitat” en clau interna, també en la seva relació amb Rússia, que defineix com a “falta de confiança”. Una ofensiva en tota regla que només ha tingut fins ara una tèbia resposta des de Brussel·les per no trencar la relació transatlàntica.

De la irrellevància a la traïció de l’amic americà, fins ara el seu aliat principal. Europa es mou entre el pragmatisme servil i la incapacitat política, i necessita superar la passivitat i la debilitat estratègica si vol recuperar el paper que ha perdut al nou tauler geopolític mundial.